22 de octubre de 2020
22.10.2020
Regió7

David Pintó i Joan Valentí porten el cas de Cipriano Martos al teatre amb «Molotov»

El manresà i l'igualadí estrenen a l'Aurora un muntatge sobre el militant antifranquista assassinat per la Guàrdia Civil el 1973

21.10.2020 | 23:07
David Pintó (esquerra) i Joan Valentí assenyalen la fotografia de Cipriano Martos en un telèfon mòbil

Salvador Puig Antich va ser detingut el 25 de setembre del 1973 i les peticions al règim perquè no l'executés van assolir dimensió internacional. Vuit dies abans, va morir a l'hospital de Sant Joan de Reus el militant antifranquista Cipriano Martos després d'estar 21dies agonitzant a causa de les tortures de la Guàrdia Civil. Tots dos van pagar amb la seva vida la repressió de la dictadura, però el ressò dels seus casos va ser oposat. «No volem que les mentides del feixisme quedin impunes i s'erigeixin en la veritat», afirmen el manresà David Pintó i l'igualadí Joan Valentí, autors de Molotov, que s'estrena aquest cap de setmana al Teatre de l'Aurora de la capital de l'Anoia.

«El títol del muntatge», explica Valentí, «fa referència al fet que a Martos li van fer ingerir cinc glops d'àcid sulfúric. El van estar torturant durant 50 hores a la caserna de la Guàrdia Civil a Reus, i al final el van haver de dur a l'hospital, on va acabar morint el 17 de setembre. Quan la seva mare i el seu germà es van assabentar d'on era, els agents que el custodiaven no els van deixar veure el Cipriano, i va ser evacuat en secret i enterrat en una fossa comuna».

Fill de la migració andalusa, la sort de Cipriano Martos (Huétor Tajar, Granada, 1942) va canviar dramàticament el 10 d'agost del 1973 quan va anar a repartir fulls volants a la sortida de la fàbrica Punto Blanco d'Igualada. «L'esperava un Simca 1000 de color taronja, amb el seu company Pascual Carrilero», comenta Pintó, «davant de l'empresa hi havia els jutjats i algú es va fixar en el vehicle, que portava una matrícula falsa. Al cap d'uns dies els van detenir».

Amb Molotov, el duet que ja va crear Mort a les cunetes –una altra història sobre violència feixista, en aquest cas ocorreguda el 1939– parteix de les condicions de vida dels «vençuts de la guerra» a la se- va terra que els van empènyer a emigrar a Catalunya i relata el cas de Cipriano Martos. «Es va interessar per la política i va entrar a militar al PCE-ML, que als anys 60 ja deien que després de Franco hi hauria una monarquia i continuarien manant els mateixos», indica Valentí, «i que Carrillo era un tou que acabaria pactant».

Martos, però, no havia comès cap delicte de sang, no havia participat en activitats violentes. «Només feia fulls volants i els repartia, per reclamar millores salarials i laborals per als treballadors», afegeix Pintó: «estaven en contra de la massificació turística perquè argumentaven que provocava un encariment de les coses, i també estaven en contra de la globalització, de la política nord-americana, i eren antifranquistes».

Davant la justícia argentina

El muntatge que s'estrena aquest cap de setmana a l'Aurora creat per Valentí i Pintó està dirigit per aquest darrer i té un quartet de protagonistes igualadins a l'escenari, amb el creador audiovisual Dan Ortínez, l'artista de teatre visual Montse Pelfort i l'acordionista Martí Marsal, que també forma part de Mort a les cunetes. «Hem plantejat Molotov com una proposta de teatre documental», expliquen els autors de l'obra.

El muntatge inclou diferents registres, entre els quals la projecció d'entrevistes a Dolores Muñoz, cosina de Martos; Ester Carrilero, filla de Pascual; Joan Miró, un altre militant; i Felipe Moreno, que va ser torturat pel tristament famós Billy El Niño i que era el responsable d'organització de les cèl·lules del partit. Fa sis anys, es va incorporar el cas de Cipriano Martos a la macrocausa contra els crims del franquisme que està instruint la jutgessa argentina María Romilda Servini.

Molotov té una durada de 70 minuts i, com assenyala Pintó, és un «collage» en el qual entren en joc la metàfora visual, la música i les cançons de l'època, el relat radiofònic, la fotografia, els audiovisuals i altres elements escènics que ajuden a explicar el cas d'una víctima de la Guàrdia Civil. «Volem portar la contrària als que el van matar i esborrar-lo de la desmemòria», afirmen els autors.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Notícies relacionades

Cartellera de cine

Bages Centre

Bages Centre

Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa.