Els espectadors del Liceu viuran l'1 de novembre una nit d'òpera diferent gràcies a Sis Solos Soles, una proposta de sis "monodrames" per a intèrpret femenina i un instrumentista que es representaran successivament al Foyer, darrere l'escenari i al Saló dels Miralls. El director escènic, Marc Rosich, és també un dels autors dels llibrets -juntament amb Cristina Cordero, Oriol Pla, Victòria Szpunberg i Helena Tornero-, amb música del manresà Agustí Charles, Mario G. Cortizo, Raquel Garcia Tomás, Joan Magrané, Lucas Peire i l'esparreguerí Francesc Prat. Sis Solos Soles és una producció de l'entitat Òpera de Butxaca i Nova Creació (OBNC), especialitzada en la producció d'òpera i teatre musical contemporanis, en coproducció amb el Liceu.

Una jove es fica dins la banyera i s'enfonsa lentament en l'aigua, en el que potser serà el seu darrer bany; una cantant madura, voraç de bellesa, depèn de les alegries que li ofereix una trista nevera; una àvia lluita contra l'inevitable i es resisteix a ser portada a una residència; una noia que espera una trucada no gosa sortir de casa per por de quedar-se sense cobertura; una jove Dànae torna al soterrani on el seu pare l'havia vexat amb un ganivet amagat sota la roba; una youtuber adolescent informa als seus seguidors del que serà el seu darrer missatge abans no arribi la fi del món. Aquestes són les sinopsis dels sis monòlegs lírics que presenciaran els espectadors que vagin al Liceu el proper 1 de novembre.

Ho faran en tres espais interiors del teatre, fent un recorregut (controlat) de l'un a l'altre. En realitat, la crisi sanitària ha modificat els plans inicials de la producció i el nombre d'assistents, que seran 90 per passi i no els 150 previstos d'entrada. A més ara els espectadors estaran sempre asseguts durant la representació, i només es mouran en el desplaçament i de forma controlada.

A cada un dels tres emplaçaments els assistents gaudiran de dos monòlegs, i per això se'ls demanarà que en acabar el primer girin l'orientació de la seva cadira 180 graus per 'trobar-se' amb la segona escenografia.

Sis Solos Soles és un projecte de llarga gestació d'Òpera de Butxaca i Nova Creació (OBNC), que es va començar a treballar fa almenys 5 anys i que s'estrena aquesta tardor com l'última de les produccions de celebració dels 25 anys de l'entitat.

L'ideòleg de la producció és el dramaturg Marc Rosich, que n'ha parlat com un més dels projectes d'OBNC per a més d'un llibretista i compositor. "Són projectes que ens ajuden a fer de banc de proves; per fer una òpera llarga abans s'ha d'haver tocat el petit format i nosaltres estem a favor de fer el màxim de provatures en petit format per sentir el màxim de noves veus", ha explicat el dramaturg i director aquest dilluns.

Públic itinerant i peces autònomes

La idea, ha recordat, era fer un espectacle líric amb públic itinerant, i en aquest sentit ha reconegut que els temps els hi han anat "a la contra", ja que en l'actual situació s'ha limitat molt la disposició del públic i la capacitat de recórrer els espais del teatre. Però no així la naturalesa de les sis peces de creació ni la seva escenificació, amb uns sets que ja eren minimalistes i "portàtils" (tot i que al Liceu s'han vestit més) donat que es tracta de monòlegs i amb un sol instrumentista.

En essència, són sis monodrames en veu femenina, cada un dels quals succeeix en una habitació d'una casa. Sis espais domèstics i sis monòlegs ordenats segons les edats de la vida. Drama, farsa, retrat social o comèdia bufa, els gèneres dels 'monodrames' són molt diversos, i malgrat que s'ha donat un sentit al recorregut per les sis peces, funcionen també com a propostes autònomes, segons ha aclarit Marc Rosich.

Cada una d'elles dura entre 15 i 20 minuts, i es poden veure enllaçades, però també es podrien representar per si mateixes, ha apuntat.

Llibretistes i compositors

Al Foyer del Liceu s'hi representaran els dos primers monòlegs lírics. Darrer missatge, escrita pel mateix Marc Rosich, interpretada per Elena Tarrats i amb música (percussió) creada i interpretada per Mario G. Cortizo, és un "pròleg" d'una youtuber que anuncia el seu darrer missatge en aquesta plataforma. I Cállate, una creació de l'actor Oriol Pla amb música de Francesc Prat (també director musical de tot l'espectacle) per a Lídia Vinyas, una noia que s'introdueix en una banyera i acabarà suïcidant-s'hi.

Mentre els espectadors del segon passi de la tarda entrin en aquest espai, els del primer ja hauran anat fins al darrere de l'escenari del Liceu (al 'box jardí'), on els esperen dos monodrames més. Un, No és res urgent, amb text altre cop de Rosich, però en aquest cas en forma de comèdia sobre l'absurd del nostre entorn tecnològic. Maria Hinojosa (veu) i Marc Charles (violí), són els intèrprets d'aquest llibret amb música d'Agustí Charles.

En acabat, el públic girarà la cadira i es trobarà amb el set de Dánae recorda, escrita per Helena Tornero amb música de Joan Magrané (recentment nominat als premis Grammy llatins pel seu treball amb Noelia Rodiles). Elena Copons i Judit Bardolet (violí) interpreten aquesta peça que evoca els records d'una noia vexada pel seu pare en l'adolescència.

L'última estança d'aquest recorregut domèstic pel Liceu és el Saló dels Miralls. Aquí s'hi representarà Voraç bellesa, "la peça més còmica i farsesca de tota la nit" segons Rosich. Un monodrama escrit per Cristina Rodero, amb música de Lucas Peire i amb Marta Fiol i Àlex Rodríguez Flaqué (violoncel) com intèrprets.

Per precaució és la sisena i última microrepresentació, aquesta amb llibret de Victòria Szpunberg, i música de la flamant Premi Nacional de Música -composició- del Ministeri de Cultura, Raquel G. Tomás. Dolors Aldea i José Antonio Domené (arpa) interpreten aquest relat protagonitzat per una àvia que lluita contra l'inevitable i es resisteix a ser tancada pels seus familiars a una residència.

Òpera de Butxaca i Nova Creació (OBNC) és una entitat cultural dedicada a la producció i promoció de creació d'òpera i teatre musical contemporanis. Al llarg de vint-i-cinc anys, des que l'OBNC va néixer a l'escenari del Teatre Malic, impulsat per Toni Rumbau, fins a la xarxa creada avui dia, l'OBNC ha impulsat més de 30 òperes noves, i 76 obres exhibides.