L'espectacle La ciutat de les ànimes no té res a veure amb cementiris i taüts, tot i que, al principi, es plantegés de fer-hi aparèixer un enterramort i, al final, s'ha donat protagonisme a la mateixa mort. Fina Tapias, directora del muntatge que el Grup de Teatre dels Carlins planteja per a aquesta edició del festival literari Tocats de Lletra dedicat a les ciutats, destaca que «ens ha sortit un muntatge protagonitzat íntegrament per dones, en el qual va apareixent un estol d'autors morts, que feien tot tipus de literatura, i que ens parlen de la seva vida i de la seva mort. Generem un joc escènic amb les seves ànimes i proposem un espai oníric, amb una taula de jardí, un bagul... No hi ha res pesant, sinó que és una proposta fresca. Fins i tot, per exemple, quan apareix Pere Calders, és molt divertit».

En la gènesi de l'espectacle hi ha l'escriptor manresà Jordi Estrada. «És el nostre padrí», remarca Tapias. I va recuperar la iniciativa de reclutar integrants del col·lectiu de Narradors de la Catalunya Central i altres poetes del territori per encarregar-los textos breus o poemes inèdits en els quals fessin parlar, en primera persona, autors ja traspassats, que no havien de ser necessàriament poetes. Cada autor va tenir llibertat per escollir, tant la persona com el tipus de text. Així, La ciutat de les ànimes l'habiten 23 personatges, des de Guillem de Berguedà (1130-1195) fins a Josep Maria Benet i Jornet (1940-2020), passant per Emily Dickinson (1830-1886), Aurora Bertrana (1892-1974) i Joaquim Amat-Piniella (1913-1974).

A partir dels textos entregats, el mateix Estrada es va encarregar de relligar-los amb el personatge del sepulturer. Va ser Tapias qui, interessada a enfocar el muntatge en clau femenina, va reconvertir-lo en «la Mort, que parla de tu a tu». La directora exposa que «vaig veure que hi havia molts autors homes, però jo tenia tot d'actrius disponibles, que en altres edicions del Tocats no he tingut a mà perquè participaven en les representacions de la Fira Embarrats de Sant Joan de Vilatorrada. I, a més, pel que fa a la dramatúrgia, m'imaginava l'acció en un espai oníric. Volia fugir de la connexió amb les tombes i el cementiri i, per tant, la figura del sepulturer no lligava gaire amb el muntatge», en què participen dotze actrius.

La música en directe és una altra aportació destacada a La ciutat de les ànimes. Va a càrrec de la violinista Ariadna Padró, «i és entranyable perquè ha agafat fragments d'obres del seu pare, Pep Padró [Manresa, 1938-2012], que, curiosament, van ser creades per a textos de Lluís Calderer [Manresa, 1944-2020]. I així també els fem presents a La ciutat de les ànimes. És un homenatge que ens feia il·lusió, que creiem que és interessant recollir i lliga perfectament amb l'espectacle», apunta Tapias.

A més, s'inclou una altra perla quan apareix el personatge de Màrius Torres (Lleida, 1910-Sant Quirze Safaja, 1942). El manresà Manel Camp els ha cedit Cançó a Mahalta, que va compondre per a l'espectacle Illa inaudita, amb motiu del 50è aniversari de la coral Escriny. En aquest cas, acompanyada pel violí, la canta Lídia Mallofré, que també és integrant de l'Escriny. «Se'ns va posar tot de cara», afirma Tapias, que agraeix que, en afrontar els muntatges, «apareguin regalets per un joc de complicitats».

La ciutat de les ànimes s'iniciarà amb Ariadna Padró tocant el violí entre el públic. Evidentment, portarà mascareta, i se la traurà en arribar a l'escenari. Amb una família escènica formada per una dotzena de persones, els assajos van començar fragmentats, «per no coincidir totes d'inici», i sempre s'ha portat tapat nas i boca, «que s'ha fet molt pesadet». A escena no hi ha grans contactes i la salutació final s'ha revisat totalment. Són temps de covid.