Plou a bots i barrals sobre el Sunset Memorial Park de Smithfield (Carolina del Nord). Sembla ben bé l'enterrament de Maria Vargas a La comtessa descalça, però és el del cos d'Ava Lavinia Gardner, morta a Londres dies abans. A partir d'aquesta imatge icònica es van succeint els flashbacks, com en el guió de Joseph L. Mankiewicz.

El primer flashback il·lumina la façana de l'estudi de fotografia de Larry Tarr a la Fifth Avenue de Nova York. Tarr, llavors cunyat d'Ava, la va retratar amb un vestit estampat i barret de palla amb llaç al coll, i exhibia la foto a l'aparador de la botiga. Un pocapena de l'MGM la va veure i va aconseguir interessar el cap de departament Marvin Schenck. Ava va signar un contracte de set films per a la productora del lleó. Es va enfadar quan la cantant Annette Warren va doblar la seva cançó a Magnolia, però el seu amic George Sidney li va regalar un pla inoblidable a l'acabament de la pel·lícula mentre el vaixell s'allunya Mississipí avall mentre sonen els acords d' Ol'Man River.

El segon ens porta a Tossa, el maig del 1950. Ava toreja com pot Mario Cabré, que la farceix de poesia barata, entre cases blanques, el mirador de la Vila Vella i les gresques de flamenco a les tavernes. Frank Sinatra, malalt de gelosia, agafa un avió i es planta al poble, mentre que Albert Lewin, director de Pandora i L'holandès errant, el film que estan rodant allí, escampa en Cabré cap a Girona per estalviar-se maldecaps. Frank i Ava viuen cinc dies de passió i baralles davant d'un mar assotat per la pluja.

El tercer flashback és a la celebració del bateig de l'Antonio, el fill de Lola Flores. Ava s'envolta d'aristòcrates com la duquessa d'Alba, de folklòriques com Carmen Sevilla, Marujita Díaz i una Marisol de 13 anys, càrrecs polítics, algun militar de paisà, gitanos empolainats i un bon tou de la púrria pucera franquista. El productor Samuel Bronston la persegueix perquè faci de comtessa Ivanova a 55 dies a Pequín, encara que Charlon Heston proposa Jeanne Moreau. Ava balla sevillanes, beu camamilla, xampany i whisky, i acaba embolicada en el llençol amb un guitarrista.

En el següent, trobem Ava a Puerto Vallarta (Mèxic), on està rodant La nit de la iguana a les ordres del seu admirat John Huston, sobre una peça de Tennessee Williams. Està convençuda que el personatge de Maxine és el paper de la seva vida, perquè, a més a més, s'assembla a ella mateixa en aquells moments. Ava i Richard Burton traguinyen a tentipotenti. Ana i Liz Taylor són dos productes de luxe de la gran època de la Metro. Moltes coses de què garlar, moltes experiències en comú.

Finalment, Ava és a Londres, fugint dels impostos a Espanya. Viu a prop de Hyde Park. Ha passat una pneumònia i s'ha recuperat d'un ictus que li va paralitzar un braç i dificultar la parla. La veiem passejar pel parc en companyia del seu gosset Morgan. Parla amb els jubilats als bancs i ajuda els captaires, fins i tot duent-los a casa. Una nit veu a la televisió Destins encreuats, de George Cukor. Truca a Stewart Granger, la seva parella al film, per preguntar-li: «De veritat érem tan guapos?».