El tàndem format per Lluïsa Mallol (protagonista i dramaturga) i Francesca Piñón (directora) estrenarà dijous a la Sala Tallers del Teatre Nacional de Catalunya una adaptació de La dona trencada, de Simone de Beauvoir. El monòleg es basa en una de les novel·les emblemàtiques de l'escriptora, on descrivia el despertar d'una dona sotmesa al seu marit, quan ell la deixa.
Actriu i directora constaten que no requeria "portar-la" als nostres dies perquè segueix sent "molt actual". El monòleg, d'escenografia "senzilla", es veurà de dijous a diumenge, amb la primera funció avançada a les 19 h (les altres ja s'adaptaven al toc de queda). El director del TNC, Xavier Albertí, confia que l'excepció cultural prevalgui "si es prenen mesures més coercitives" contra la covid-19.
La dona trencada, amb traducció de Marta Pessarrodona, arriba al TNC amb les entrades exhaurides i alguns mesos després de la data d'estrena prevista. És una de les obres afectades pels mesos de confinament, i que formava part de l'Epicentre 'Pioneres' dedicat el curs passat a la dramatúrgia contemporània femenina.
L'adaptació de Lluïsa Mallol i Araceli Bruch és en forma de monòleg, protagonitzat per la mateixa Mallol i dirigit per la també actriu Francesca Piñón. Plegades han treballat els últims dos mesos de forma intensa sobre el text de Beauvoir, i el presentaran amb una adaptació "senzilla", sense artificis i amb una escenografia que compta pràcticament només amb unes projeccions audiovisuals de Mar Orfila. "El text em va colpir i em va ferir, com si em furguessin ferides que tens dins", ha confessat Lluïsa Mallol.
La principal artífex de l'adaptació teatral de La dona trencada ha reconegut que no va llegir la novel·la fins el 2003 i que en realitat esperava "una cosa més pamfletària i reivindicativa", però es va trobar amb "la història d'una ruptura".
La separació alliberadora de Monique
A la novel·la de Beauvoir, després de descobrir que el seu marit manté una relació amorosa amb una altra dona més jove, Monique intenta endreçar en un dietari l'evolució dels seus pensaments i percepcions. Fins aleshores, sempre s'havia considerat a si mateixa com a modèlica en la pròpia condició femenina i els seus rols de gènere assumits, però en la nova situació començarà a replantejar-se la majoria dels valors sobre els que havia construït la seva vida íntima i social.
El drama, "el dolor" i el despertar de Monique, es presenta al TNC sense revisió ni "actualització". La directora i la protagonista coincideixen que no era precís fer-ho, perquè el text manté prou vigència. A mitjan anys 60, Beauvoir va publicar una novel·la que posava sobre la taula la injustícia dels rols de gènere i la subjugació general de la dona envers l'home dins de les relacions matrimonials. Mallol i Piñón no neguen que la situació ha evolucionat cap a millor, però tampoc que de l'obra de Beauvoir encara ressona avui en certs comportaments i rols diferenciats entre homes i dones. "Encara ens passa ara", diuen, per exemple amb la cura dels fills, amb qui "carrega" el pes és i més dèbil en un procés de separació, o amb la "gàbia d'or" burgesa que descrivia la intel·lectual francesa a la novel·la.
Si una cosa han fet notar les dues actrius és que ni el text de Beauvoir ni la seva adaptació són "victimistes", si no que apel·len a l'empoderament i la presa de consciència de la dona. "Una cosa que es va fer a l'època i que va molestar a Beauvoir és que se la considerés una víctima; "pobra, pobra, li deien" en llegir la novel·la, mentre ella insistia que el que estava fent era una crida a les dones perquè "prenguessin les regnes de la seva vida".
El TNC confia en l'excepció cultural
Durant la presentació de l'espectacle, aquest dimarts, el director del TNC, Xavier Albertí ha agraït públicament al Govern la declaració de la cultura com a bé essencial, en la mesura que això ha permès als equipaments ser una excepció cultural al toc de queda i poder acabar més tard de les nou del vespre. I aprofitant l'agraïment, Albertí ha confiat que si han de venir mesures "més coercitives, segurament necessàries" per contenir el coronavirus, "el teatre segueixi podent oferir als espectadors una activitat no de lleure si no essencial per construir les eines de relació amb el dolor" (fent referència al text de Simone de Beauvoir).
