Xavier Serrano (1969), locutor de professió i fotògraf i músic en el seu temps lliure, va ser la primera veu que es va poder escoltar a l'emissora Flaix FM. Era el 1992 i, des de llavors, la seva veu l'hem pogut sentir un munt de vegades a través de centenars d'espots publicitaris o documentals radiofònics i televisius. Ara és la veu corporativa del canal 324, com ho va ser de laSexta. Una fotografia seva il·lustra la contraportada de dissabte de Regió7. La música l'ha viscut a través de bandes històriques de la ciutat com Fabius Cata i Els Convidats i, més recentment, Palance, i li agrada fer fotos de tot el que es mou pel carrer. Aquesta passió per la fotografia l'ha dut a guanyar el Premi Centre Històric de Manresa en el 5è Concurs Fotogràfic de la Demarcació de les Comarques Centrals del Col·legi d'Arquitectes (COAC-CC).

S'esperava el guardó?

Va ser una sorpresa perquè no acostumo a presentar-me a aquest tipus de concursos, ja que soc molt pessimista i sempre ho dono per perdut [riu]. La temàtica girava entorn de l'arquitectura i les ombres, que m'agraden molt. La veritat és que estic molt content d'haver-me endut aquest guardó.

Quin tipus de fotografia fa?

Fotografia de carrer o street photography, que consisteix a agafar la càmera i veure què passa pel carrer. Pots treballar el retrat, natures mortes... i a mi m'agrada passar-me dues o tres hores caminant per veure què pesco. Quan vaig començar era molt tímid i vergonyós, feia les fotos des de lluny, però ara ja m'apropo a la gent i els comento si puc fer-les-hi directament.

La millor fotografia?

Està per fer, si ja l'hagués fet em podria retirar.

És pioner al nostre país en fotos fetes amb una càmera Lomo.

Vaig ser el primer en tot el país a fer una exposició individual amb fotografies fetes únicament amb una càmera Lomo. Aquest tipus de màquina són unes càmeres russes analògiques que funcionaven amb rodet, la gràcia és que les fotos sortien tan mal fetes que eren divertides. I la marca continua funcionant.

De totes les disciplines que treballa, quina és la que més li agrada?

El micròfon és la meva preferida. Vaig començar als 14 anys a fer ràdio, inclús durant la mili vaig fer-ne i per a mi un dels encants d'aquest ofici és que et permet conèixer molta gent, fins i tot la meva dona . Sempre es parla de la màgia de la ràdio pel fet d'escoltar-la, però la màgia és fer-la. Ara tothom coneix el rostre dels locutors, antigament la gràcia era esbrinar quina cara feia la persona que es posava darrere el micròfon, i recordo que alguns companys havien tingut més d'una desil·lusió quan veien la cara de la persona que escoltaven [riu]. No m'he desvinculat mai d'aquest mitjà, però ara ja no faig antena, tot i que hi segueixo lligat. Per exemple, soc la veu corporativa de ràdio Flaixbac i pròximament començaré a impartir classes en una escola de Barcelona.

Ha posat veu a centenars de documentals. N'ha après alguna cosa, del contingut que narrava?

He après molt, però tinc molt mala memòria, així que recordo poca cosa. Per exemple, com es cultiven els alls a la Xina o el contraban d'alvocats, són alguns temes que em venen al cap. Crec que aquest tipus d'informació només ocupa espai i acaba servint únicament per converses trivials.

Prefereix la locució en català o castellà?

Tant m'és, per sort, soc bastant bilingüe. Amb el castellà em vaig haver de posar les piles amb les «s», les «l», les neutres, però va ser bastant fàcil. Algunes diferències essencials entre els dos idiomes és la cantarella, que no se t'escapi alguna «s», les «l» retropalatals, coses així.

Com es cuida la veu un professional del sector?

D'entrada no fumo i una vegada a l'any, quan em refredo, intento abaixar el to, no cridar... no hi ha cap secret per cuidar la veu, per molt que t'hi esforcis acabes constipant-te i has de superar-ho com pots.

Va ser el primer locutor a Flaix FM.

Sí, l'1 de juny del 1992 a les 7 del matí vaig arribar a l'estudi de Flaix FM. Jo no era conscient que en aquell moment estàvem fent història. Només recordo dir: «Bon dia, són les 7, flaix informatiu amb Marcel Gorgori»; també la primera cançó que vam posar, l'I feel good, de James Brown. I a partir d'aquí ja no recordo res més. A Flaix FM vaig ser-hi fins a final del 1999 i després he treballat en diferents ràdios. Més tard, vaig començar a dedicar-me al món del doblatge i vaig ser la veu corporativa de Catalunya Ràdio, laSexta, el 324... Se n'aprèn, de la pràctica, i al costat dels millors.

Segueix amb la música?

Ara soc músic a l'exili, ja no estic a primera línia. Soc molt aficionat a la música electrònica i em dedico a agafar introduccions de sèries de televisió conegudes com House of Cards, Black Sails, Kingdom... i els canvio la música. Elimino la banda sonora original i en faig una de nova per divertimento. En conseqüència, he muntat un canal de YouTube on penjo tot aquest material.

Per què va deixar la primera línia musical?

Per cansament. Hi vaig estar molts anys. Des dels 16 fins als 20 i escaig amb Fabius Cata. Amb Els Convidats fins al 2011 i finalment amb Palance, amb qui vam treure dos discos. Però és molt difícil viure de la música i intentar sortir del corrent majoritari, potser no vaig saber fer-ho prou bé, però no passa res, se n'aprèn, dels fracassos, i ho gestiono força bé. Al final l'honestedat i sentir-se bé amb un mateix és el més important.

L'ha afectat la covid-19 laboralment?

Surto poc de casa, per anar a treballar. Per sort, tinc estudi a casa. Per tant, gravo la feina, envio i, si s'ha de retocar, es retoca. A part de treballar, penjo vídeos a YouTube al meu canal (Xavier Serrano Music Unlimited) i vaig fent les meves fotografies. Aquesta pandèmia m'ha servit sobretot per estalviar en pàrquing, gasolina i hores perdudes [riu]. Però sí que és veritat que acabes com un hikikomori [terme japonès per referir-se a una persona que pateix aïllament social agut] i acabes tenint ganes d'estar en contacte amb la gent.