Ha plogut molt des dels anys 80 en què la banda berguedana Mercado Negro va conquerir les llistes d'èxits amb temes com Se han cargado a Mickey Mouse. Però la trajectòria del grup continua en moviment i ja es pot trobar a les plataformes digitals el seu quart àlbum, que en el títol avisa que Lo que pasa en Las Vegas se queda en Las Vegas. Produït per Flor y Nata Records, d'aquí a uns dies també es podrà adquirir en CD.

«Sempre hem dit que nosaltres mai no hem marxat», apunta Manel Fernández, el baixista de la banda, i juntament amb el guitarrista José Luis Sosa, els dos integrants del nucli original que van promoure el retorn fa un parell d'anys. «El regust per tornar a tocar sempre hi era», afegeix, alhora que reconeix que «des del 2001, i fins al 2018, no havíem fet res com a Mercado Negro».

En el panorama de la música espanyola dels inicis dels anys 80, la formació nascuda a Berga va assolir un notable ressò gràcies a un estil molt personal que s'inscrivia en l'onada de la New Wave britànica i el postpunk de l'època. D'un pop-rock de molta força, influenciat per grups com The Police, la banda va transitar cap a l'electrònica. La victòria en el Concurs de Rock Ciutat de Manresa i l'entrada de Martí Brunet, un dels músics més avantguardistes del moment, van redibuixar el perfil estilístic de Mercado Negro.

El 1983, el grup va publicar el senzill Se han cargado a Mickey Mouse/Eko Alfa Z B 2 (Flor y Nata Records), amb una portada dissenyada per Manolo García. Dos anys després, van treure el seu primer llarga durada, Se han cargado a Mickey Mouse (PDI), amb la cançó de títol homònim que es va convertir en tot un hit. El quartet va actuar arreu de l'Estat, el tema va sonar a les grans radiofórmules i va obtenir diversos números 1 en les llistes d'èxits, i van aparèixer en programes de televisió com Tocata, emès a TVE del 1983 al 1987 i per on van desfilar els artistes més reconeguts de l'època.

El 1988, Mercado Negro encara va treure un altre àlbum, La Vuelta al Mundo (Leiber Records), que va coronar una dècada impactant per al grup. «Quan vaig comentar a Ernest Casals, de Flor y Nata, que teníem un altre disc, després de tants anys, es va alegrar i de seguida ens va dir que comptéssim amb ell», explica Fernández, traçant així un enorme salt en el temps entre els dos treballs.

«Érem uns xavals de setze anys quan vam començar», rememora el baixista d'aquella banda original en què també hi havia José Carlos Manzano (bateria) i Manolo Murillo (guitarra). El Mercado Negro actual manté Fernández i Sosa al costat de Dani Pujals (teclats i trompeta), que ja havia participat en el tercer disc, Angelique Sol (veu), una cantant francesa veïna de Berga, i Habana Beat, que va ser l'encarregat de la producció de Lo que pasa en Las Vegas se queda en Las Vegas i va arrodonir el quintet com a bateria.

Després de llançar l'esquer de set senzills per fer boca, Mercado Negro finalment ha publicat l'àlbum, que conté tretze temes. «N'hem fet de nous i n'hem renovat d'altres», explica Fernández, com el famós Mickey Mouse -«sona molt guitarrero, no sabíem com l'encaixaria la gent, però està agradant»- i Ciudad gris.

«La nostra època daurada va ser amb l'electrònica, les caixes de ritmes, els sintetitzadors, però després vam tornar al pop original i el tercer disc ja va tenir aquest so», explica Fernández: «Ara fem un pop més senzill, més tranquil, no ben bé el dels orígens, i ens permetem algunes llicències per escapar-nos en algun tema cap al reggae o sons més durs». Ara només falta que la pandèmia cedeixi i Mercado Negro pugui tornar als escenaris.