La publicació per part de l'Editorial Berenice del llibre Robert Altman. Al otro lado de Hollywood, escrit per Christian Aguilera, un gran especialista en cinema, manresà d'adopció, m'ha desvetllat de nou l'interès per l'obra d'aquest cineasta de Kansas City, que va sacsejar el Hollywood del darrer terç del segle passat, des que la sagnant sàtira antibèl·lica M.A.S.H. es va endur la Palma d'Or a Canes i l'Oscar al millor guió adaptat per a Ring Lardner jr. Val a dir que estem parlant d'un director que va causar l'admiració de Martin Scorsese i de Quentin Tarantino.

Aprofitant l'avinentesa, deixeu que us recomani, xaiets meus, cinc pel·lícules d'Altman, que potser ara resten en un nebulós oblit, a fi que aneu al videoclub, regireu les plataformes televisives o us prostreu davant d'algun amic col·leccionista, les aconseguiu veure -o repassar- i m'estigueu agraïts per omnia saecula saeculorum.

McCabe i la senyora Miller (1971) gaudeix d'una atmosfera molt particular, gràcies a la fotografia del mestre Vilmos Zsigmond -inspirada en la pintura del realista americà Andrew Wyeth- i a les cançons de Leonard Cohen, en una demostració de com el tractament de la imatge i el so aconsegueixen una posada en escena que fa de suport a la narrativa. Un western que esdevé més crònica desencisada que elegia.

Images (1972). Influenciada per Repulsió de Polanski, i per Persona de Bergman, els deliris d'una mestressa de casa isolada en una casa a Irlanda. Un «film de càmera» especial dins la filmografia d'Altman -addicte als films corals-, amb aportacions puntuals d'un relat escrit per l'actriu protagonista Susannah York.

Nashville (1975). Aquest sí que és un esplèndid film coral, una celebració dels 200 anys d'existència dels Estats Units juntament amb la campanya d'un nou partit anomenat el Partit del Canvi, que aprofita els dies d'un festival de música country a Tennessee per fer extensa propaganda. Entre les cançons interpretades, recordem I'm easy de Keith Carradine i el pintoresc Henry Gibson cantant allò d'«Alguna cosa de bo haurem fet per durar 200 anys», tot vestit de blanc.

3 women (1977) és un bon exemple de film americà i molt personal, influenciat per la nouvelle vague i per alguns personatges femenins de Bergman. Es tracta d'un estudi de la dependència i de la identificació, centrat en dues infermeres d'una clínica de rehabilitació que comparteixen apartament en una regió semidesèrtica, amb la figura d'una tercera dona que pareix un fill i canvia l'orientació de la vida de totes elles.

Vides encreuades (1993). Després de la resurrecció que va representar la pel·lícula El joc de Hollywood en la seva carrera, Altman es va superar amb aquest embrancament dels personatges de nou històries de Raymond Carver ubicades a Los Angeles, exhibint mestratge narratiu i deixant ben clar que Julianne Moore és pèl-roja de veritat.