El cantant i guitarrista Joan Miquel Oliver (Sóller, 1974) explora la combinació de les notes i els sons en el seu nou disc Aventures de la nota La (Discmedi/Blau), un treball amb el qual ha volgut «anar al fonament de la música i fer-ne una que no tingués cap mena de connotació». Per què? Perquè defensa que es tracta d'un llenguatge abstracte. La composició es basa en els principis del dodecafonisme, una música que va idear Arnold Schönberg al principi del segle XX, que es diferencia de la música convencional perquè «fa servir totes les notes de la mateixa manera», i els dona la mateixa importància i protagonisme. El resultat és «un tipus de música molt diferent de l'habitual».

El títol «fa referència al fet que la música no és res més que notes una darrere l'altra», ja que la temàtica en la qual volia centrar el disc era «purament el fenomen musical». Així, en aquest discurs la nota La és el punt de partida d'una aventura, i «el que li passa és que es transforma en altres notes». Tanmateix, Oliver ha donat un cert protagonisme al La perquè l'usa sempre quan hi ha un moment de dubte.

Un «fenomen físic»

«A priori la música és un fenomen físic. Són ones i aire que harmonitzen millor o pitjor unes amb unes altres. A mi m'agrada pensar que la música és això», diu. El guitarrista afirma que la música desperta emocions, però aquestes no es poden definir amb paraules.

Pel que fa a l'àlbum, el primer que es va plantejar va ser un disc instrumental i va veure que necessitava alguna cosa més, perquè, per exemple, en la música pop hi ha un cantant, la lletra i la personalitat del vocalista, «però en la música instrumental sembla que sempre és el mateix». «Vaig trobar en el dodecafonisme una mica això», diu.

Oliver és del parer que el disc «va una mica al fonament del so», si bé defensa que no és un disc d'estil amb elements fàcilment reconeixibles. «Tinc la filosofia que la música no significa res a part de la combinació de sons, i he volgut reivindicar una mica això», sosté.

El resultat té «un punt de misteri» que al principi pot sonar estrany perquè «no són melodies que el públic estigui acostumat a sentir». Tanmateix, Oliver considera que l'oient s'hi acaba habituant. Un experiment?. No. Un disc «experimental» amb una música a la qual no s'hi havia enfrontat mai.

Compost des del piano

Per a la seva composició, Oliver va treballar inicialment amb el so de piano, i després va començar a pensar en parts concretes, provant sintetitzador, oboès, piano, guitarres elèctriques, acústiques, baix elèctric i bateria. Com a acompanyament del disc, l'artista Albert Pinya va dissenyar un videoclip d'animació que Oliver defineix com una «traïció a la mateixa filosofia» abstracta del disc, tot i que aquesta producció és posterior a la creació dels temes. «Fa veure que la música pot agafar un significat», diu.

Pel que fa als directes, Oliver ara treballa en la posada en escena: «És una música en la qual és molt difícil improvisar» i que, salvant les distàncies, s'assembla a la clàssica. Per a ell, té un «interès limitat» muntar un set per tocar les mateixes notes del disc:«El que vull és donar una alternativa que valgui la pena», apunta.