El periodista i fotògraf Gervasio Sánchez posa cara, nom i cognoms a quaranta activistes centreamericans que, com s'aprecia a l'exposició Activistes per la vida inaugurada avui dimecres a Barcelona, lluiten per la defensa de la naturalesa i els drets humans, i ho fan "greument amenaçats de mort".

La mostra reuneix al centre Arts Santa Mònica retrats d'hondurenys i guatemalencs que porten una pesada càrrega sobre les seves espatlles, com Santiago Matute Ávila, un indígena 'tolupán' d'ulls tristos, la història del qual fa gelar la sang.

"El vaig entrevistar fa poc amb el seu pare -explica Gervasio Sánchez a Efe- i, quan vaig tornar a casa seva per fer aquestes fotografies, el seu pare i el seu germà havien mort. Els havien assassinat els mateixos que l'amenacen a ell i que volen quedar-se amb les seves terres".

"Aquella nit vaig dormir al llit del seu germà mort, mentre camperols armats amb matxets feien guàrdia fora perquè no ens passés res", afegeix el fotoperiodista.

"Les amenaces de mort que reben els activistes van molt seriosament. Molts han mort ja i molts més moriran. Per això he volgut fer aquesta exposició, per visibilitzar aquestes persones que poden morir en qualsevol moment i de la mort dels quals normalment ni ens assabentem", explica aquest fotoperiodista de llarga trajectòria, que fa més de trenta anys que retrata conflictes i crisis humanitàries.

Cada un dels protagonistes d'aquesta exposició té la seva pròpia i dramàtica història, però tots tenen en comú que "són indígenes pobres que lluiten contra empreses molt poderoses", aclareix Kenia Castaldo, encarregada d'educació a l'ONG Entrepueblos, impulsora d'aquest projecte amb l'Agència Catalana de Cooperació a al Desenvolupament.

Són pagesos que s'han vist obligats a abandonar les seves terres per la pressió d'empreses hidroelèctriques, projectes miners o conreus extensius, o que resisteixen al territori dels seus ancestres amb greus dificultats.

En la defensa dels seus interessos econòmics, aquestes empreses no dubten a subornar polítics, contractar mercenaris i destruir l'entorn natural, segons explica Sánchez, i les persones fotografiades són "víctimes de la violència de governs corruptes, empresaris depredadors i pistolers sense escrúpols".

Cadascuna de les fotografies que ocupen des d'avui la primera planta de l'Arts Santa Mònica va acompanyada d'un text que indica el nom i cognoms de la persona retratada, on viu, quants fills té i per què lluita.

"Una de les coses que més em sorprèn de tots ells és la valentia amb la qual lluiten contra un món criminal i com segueixen fent-ho tot i que, a molts d'ells, els han ofert diners i moltes altres coses per intentar comprar-los i que abandonin ", segons Sánchez.

El fotoperiodista ha recorregut durant quatre mesos Hondures i Guatemala, dos dels països més violents del món, i ha anat a buscar els activistes a casa, sovint situades en llocs remots, mal comunicats i perillosos.

"Per alguns dels territoris en què hem viatjat passen les rutes del narcotràfic, controlades per grups molt violents", relata.

En paral·lel a l'exposició, l'editorial Blume ha publicat les fotografies en un llibre de doble edició en castellà i català, amb la intenció de "sensibilitzar", perquè "és molt important que totes aquestes històries arribin a Occident".

Moltes de les empreses que destrossen el territori dels indígenes són internacionals: "hi ha bancs holandesos i finlandesos, empreses de maquinària alemanyes o són empreses que amaguen capital nord-americà, canadenc o espanyol".

"És molt important que els ciutadans europeus i nord-americans pressionin als seus governs perquè no permetin que les seves empreses violin els drets humans o facin malbé el medi ambient, ni a casa ni lluny de casa", segons Castaldo.

En la seva opinió, la sensibilització dels ciutadans occidentals és essencial perquè "aquestes empreses assassinen o permeten l'assassinat a Hondures o Guatemala perquè nosaltres consumim a Europa i, a més, el dany mediambiental que fan, ho fan sobre la Terra que habitem tots".