Entre el crit de ràbia i la redescoberta de l'autoestima hi ha un trànsit que la poeta Sandra Pujol ha recorregut els dos darrers anys, primer a través del poemari Imperdonable i ara de Gàrgoles de pedra, una celebració de la vida que glossa l'amor, el desamor, l'erotisme i la natura amb el vers lliure com a territori expressiu. «Per a mi és un avenç», expressa l'autora, filla de Sant Fruitós de Bages (1972) i veïna de Manresa, sobre el llibre que ha presentat aquesta tardor a Manresa i Barcelona.

«Em vaig preguntar si havia de fer una segona part d' Imperdonable», reconeix Pujol, «però el tema no m'hauria donat per a un poemari sencer i, a més, volia diversificar i no parlar només de maltractament, ja que allò que abans era una manera de desfogar-me, ara s'havia convertit en superació i autoestima». El resultat són unes Gàrgoles de pedra en què la metàfora, l'ús de la primera persona, la imatge lúcida i la urgència vital del confinament, un tràngol col·lectiu insòlit, s'han concretat en mig centenar de poemes publicats pel segell Comte d'Aure. «Alguns ja els tenia, d'altres van néixer en aquelles setmanes en què vam estar tancats a casa», afegeix.

La sargantana

Quan explica que va ser víctima del maltractament de gènere, el títol del primer poemari remet en la ment del lector el sentiment d'odi cap a l'altra persona que deu professar Pujol. Però l'escriptora matisa: «El que és imperdonable és que em va robar la identitat durant cinc anys». Per esquivar l'assetjament, la manresana va adoptar a les xarxes socials el sobrenom de Joana Sargantana, i ara que el malson ha remès, recorda que amics i coneguts li van lloar la «valentia» de signar l'obra amb el seu nom real al costat de la il·lustració d'una sargantana.

«Vaig publicar Imperdonable el 2019 a través de Llibres Artesans, amb el disseny i l'edició de Ferran Cerdans», apunta Pujol. El poemari té una forma allargada, talment com un talonari de participacions de loteria. I, de fet, com aquest tipus de recull, també hi ha una part de cada full que es pot retallar. Els poemes són curts, molts de 3, 4 versos, «i en cada pàgina es reprodueixen dos cops perquè es pugui arrencar-ne una part per la línia de punts i regalar-la».

Imperdonable va ser el crit que va llançar als quatre vents Sandra Pujol per desfogar-se, «un poemari molt dur, amb moltes indirectes directes, jo recomano a qui el vulgui llegir que no ho faci de cop». Contundència i precisió, metàfora i clarividència: hi podem llegir poemes breus i colpidors: «Baixa els fums, / no sóc la teva esclava: / He despertat i abans / que teva sóc meva». El dolor i el patiment, afirma, «s'han transformat en superació i autoestima».

La inspiració

L'aigua, els fills, l'erotisme, el paisatge... Amb Gàrgoles de pedra, l'autora bagenca obre el seu ventall d'interessos i, sense deixar de referir-se a l'experiència vital, i assumir-la com a experiència poètica, Pujol convida el lector «a anar fins al final» en unes peces líriques sense títol. Un exemple: «Si tu ets foc i / jo sóc vent, / junts podem provocar / un desmesurat incendi / difícil d'apagar».

«Si la inspiració t'agafa que vas amb dues bosses de la compra a les mans, has de deixar-les a terra i treure el boli i la llibreta», assegura enriolada Sandra Pujol, que té al parc de la Seu un racó on es troba amb les muses. Quan l'editorial li va proposar publicar un nou poemari, l'autora va haver de surfejar per damunt de les onades de la dispersió. «Costava concentrar-se aquells dies», recorda. Però finalment van emergir de la llibreta cinquanta poemes, la majoria de vers lliure, tret de les tres tankes (composicions poètiques tradicionals del Japó) que aplega en una de les pàgines del poemari.

«Escric en primer persona perquè vull que se m'entengui el que dic i que la gent empatitzi amb mi», descriu Pujol, que dedica algunes de les seves composicions als seus fills: «ORQUÍDIA ... / Bonica i blanca / em recordes la mare.», escriu en una d'aquestes peces, que reflecteixen la joia de viure que impregna el poemari.

«Encara em falta molt bagatge per considerar-me una poeta», reconeix Pujol, que cita autors com Vicenç Zumajo, Júlia Badal, Marlene Denis i Valentí Parcerisa entre les seves referències. Amics escriptors amb qui comparteix inquietuds literàries i el plaer de l'aprenentatge. Gàrgoles de pedra, que ara es pot comprar a les llibreries Parcir i Dos de Piques, a Manresa, és un pas més en el creixement d'una autora que té al cap un tercer poemari de temàtica eròtica i una novel·la.