Diumenge de la setmana vinent haurien d'arribar a Manresa dos camions amb tota l'escenografia de La flauta màgica que els Amics de l'Òpera de Sabadell han de representar al teatre Kursaal de Manresa. A hores d'ara, però, amb els equipaments tancats des del divendres passat i per un període de dues setmanes a causa del decret governamental motivat per la lluita contra la pandèmia, la incertesa és absoluta: es podrà donar l'ordre perquè els vehicles es posin en ruta? No són pocs els interrogants que una part del sector cultural té sobre la taula en la segona onada de la pandèmia. «Això no és una sabateria, si avui em diuen que ja puc obrir demà, no tindré un espectacle a l'escenari, hi ha una feina que s'ha de fer abans», reflexiona Òscar Balcells, gerent del Teatre de l'Aurora d'Igualada.
El sector cultural es mostra respectuós amb els requeriments sanitaris, però viu el tancament d'aquest mes de novembre amb astorament. «No em poso en la mesura», apunta Jordi Basomba, gerent del Kursaal, però «és una evidència que en el teatre no hi ha hagut rebrots, els espectadors han vingut, han omplert les sales perquè no tenen por, saben que són llocs segurs. Fa poc es va declarar la cultura com un bé essencial, i quan es va decretar el toc de queda es va aconseguir que la gent que sortia del teatre pogués arribar a casa una hora més tard. I, aleshores, tres dies després, sense cap explicació, tot el lleure tancat».
Un prec a la plaça Major
«Sobre dades objectives es pot afirmar que el risc de contagi en un espai cultural és gairebé nul: per això n'exigim la reobertura»: expressions contundents i reivindicatives com aquesta figuren en el manifest que es va llegir dissabte a diferents localitats del país, entre les quals Manresa, on centenars de treballadors del sector cultural van reclamar ajudes per aturar la crisi econòmica que l'afecta. Ahir, a la plaça Major de la capital bagenca, i convocat pels sindicats ATECAT (Associació de Tècnics de l'Espectacle de Catalunya), TECNICAT (Sindicats de Tècnics) i SMAC! (Sindicat de Músics Activistes de Catalunya), el món de la cultura es va deixar sentir un cop més.
Una seixantena de persones es van concentrar al matí amb el lema #CulturaÉsTreball, seguint una convocatòria d'abast nacional. I van prendre la paraula dos tècnics de llums freelance , Àngel Guilanyà i Alexandra Janas, amb la lectura d'un comunicat públic que va reclamar «ajudes directes» -i l'establiment de la renda bàsica universal-, el «pagament íntegre per part de la Generalitat de totes les actuacions cancel·lades i ajornades» i que «es posi immediatament en marxa la taula de treball interdepartamental de les treballadores de la cultura aprovada pel Parlament».
La situació, com va comentar Guilanyà a aquest diari, arriba fins al punt que «les deu sales més importants de Catalunya es plantegen tancar portes». El tècnic va afegir que «a les sales de concerts, que són espais culturals i d'oci nocturn, no se'ls ha deixat obrir ni reformulant la seva llicència». Al seu costat, tant Alexandra Janas com el tècnic de so Albert Compte i l'artista Josep Cordobès van lamentar que s'hagin pres aquestes mesures sent les sales «llocs segurs, els ambients on hi ha menys contagis».
Entre els assistents a la trobada hi havia Pere Montoro, cap tècnic del Kursaal. «Quan es cancel·la un espectacle teatral, hi ha molta gent que hi surt perdent. No són només els actors, també hi ha els tècnics, els transportistes, els gestors... Reben les conseqüències, però són els últims de rebre les ajudes, si els hi arriben». Al seu parer, «es poden entendre les mesures que es prenen per aturar la pandèmia, però no que es concretin d'aquesta manera».
L'estupefacció l'expressa de manera gràfica Basomba quan recorda que «dijous estàvem els gerents dels teatres municipals escoltant la ràdio per saber si l'endemà podríem obrir o no». Al seu parer, «és decebedor, semblava que ho estàvem fent bé», i afegeix que «hauríem preferit que diguessin que els teatres ho fan bé, però que el virus està descontrolat i, com que no sabem com fer-ho, és millor que tanquem les sales. Jo no sé si s'ha de prendre aquesta mesura, però que s'ha fet malament és evident, i aquesta indignació els teatres l'hem transmesa al departament de Cultura de la Generalitat».
Per a Basomba, la solució passaria per avisar-los «amb cinc dies de marge, tant abans de tancar com d'obrir. Si això ha de durar fins a la primavera, no podem estar cada quinze dies pendents del que hem de fer perquè hem de saber si podem programar, posar entrades a la venda, comunicar-ho als mitjans i al públic...». I, alhora, proposa marcar uns paràmetres clars: «Per exemple, si hi ha la Rt (velocitat de propagació del virus) per sota de 0,9 durant tants dies, s'obre el teatre, i així et vas preparant. I pots monitoritzar territoris per evitar que hagi de tancar tothom alhora». En part, a Basomba tot l'afer li ha fet recordar la polèmica pujada de l'IVA cultural al 21 %, que va provocar un daltabaix en el sector: «Són situacions que et demostren que no es té en consideració què significa la cultura».
Els telers pengen d'un fil
L'estrena d' El silenci dels telers, l'obra de teatre produïda i interpretada per Maria Casellas, s'havia previst per al diumenge 15 de març a Gironella, la seva localitat natal, i es va haver d'ajornar perquè aquella setmana es va tancar tot. La nova data és el 14 i el 15 de novembre, i l'actriu es pregunta si les funcions tiraran endavant. «No les tinc totes», assegura. De moment, el greuge més important és la suspensió de les tres darreres funcions previstes al Maldà, la sala barcelonina on ha fet temporada el muntatge aquesta tardor.
El silenci dels telers s'ha vist al teatre del barri Gòtic durant 20 dies: «A l'inici, vam pactar que aníriem a taquilla el 60 % per a nosaltres i el 40 per a ells, però el teatre va entendre la situació i al final ha estat 70-30, un cop descomptades les despeses de gestió i els drets d'autor», apunta Casellas. «El més important és no aturar l'activitat», indica: «He pagat sous però no hi ha hagut benefici».
Els artistes no gaudeixen a l'Estat espanyol dels drets laborals que sí que tenen els qui es dediquen a aquest ofici en països com França, on cotitzen i això els permet tenir un salvavides quan arriben moments com l'actual. «Quan faig d'actriu, les companyies em contracten; ara soc autonòma perquè he creat una empresa i contracto el director i altres serveis com a proveïdors», explica l'actriu gironellenca. «S'associa la cultura a l'entreteniment, com si fos un hobby, però també fem un servei a la societat, a la salut de la gent», afegeix: «I s'ha de tenir present que generem llocs de treball».
La decisió de tancar les sales durant quinze dies «no s'acaba d'entendre pel que estic veient dins del sector». Casellas explica que «s'han seguit tots els protocols, s'ha fet tot de manera correcta, però s'han pres decisions sense tenir en compte que les companyies són empreses, i que hi ha sales i teatres que han invertit en aires condicionats nous, per exemple. Et gastes uns diners i després et tanquen». La intèrpret no dona per perduts els bolos, ja que es reprogramaran, però «els cobrarem l'any vinent, no ara, és clar».
Mirades a curt i a llarg termini
Poques notícies farien tan contents els organitzadors de la Fira Mediter-rània de Manresa com la certesa de poder tornar a muntar espectacles de carrer en la 24a edició prevista per a l'octubre del 2021. La gerent Lídia Hinojo explica que el proper moviment serà l'obertura de la convocatòria artística, a mitjan novembre. «No crec que la incertesa actual aturi els artistes a l'hora de presentar-nos les seves propostes», assegura.
Menys temps té Òscar Balcells, que reprogramarà totes les propostes cancel·lades aquests dies al Teatre de l'Aurora de cara al 2021. «Ha estat un cop molt dur», assegura, i «tindrà conseqüències no només econòmiques sinó també anímiques. Vam ser els primers de tancar, els últims d'obrir, vam fer els deures, i això que tornar a obrir després de les restriccions no va ser fàcil, i ara hem tancat de nou. Molt dur».
Balcells adverteix que «primer és la salut de la gent, però som un sector en una situació de precarietat endèmica, i des del 2008 les hem vist de tots els colors. S'ha d'agrair que s'activessin ajudes de forma ràpida, perquè hi ha llocs de treball en joc». L'igualadí reconeix que «el que més em preocupa és la situació dels artistes i dels tècnics, els professionals de les arts escèniques». Un neguit compartit per a un sector que intenta sobreviure.
