La llum que entra per la claraboia de la sala d'exposicions de la Casa Lluvià de Manresa, seu de la demarcació de les Comarques Centrals del Col·legi d'Arquitectes, juga amb les instal·lacions mòbils de vint vaixells construïts amb fustes recollides a la platja i ferros trobats al bosc i de set ampolles amb poemes a dins, obra del manresà Ton Armengol i Puig (Manresa, 1963). L'exposició Nausfràgils, que forma part del festival literari Tocats de Lletra, és de les poques activitats culturals de les quals es pot gaudir aquests dies, arran de les limitacions decretades per frenar la covid. I cal tenir en compte que l'accés està limitat al 33% de la capacitat de la sala.

En la seva primera exposició, Ton Armengol, professor de l'Escola Agrària de Manresa i autor dels poemaris Quinze estius i una hora incerta (Raima, 2013) i He somiat en tu (Fonoll, 2017), juga amb dos conceptes: naus fràgils i naufragis que, com bé adverteix, «estan diferenciats per només dues lletres». La seva voluntat és interpel·lar l'espectador «a dos nivells». D'una banda, denuncia, «des de la indignació i la vergonya profunda, el cinisme i la hipocresia dels governants dels països prepotents que neguen l'ajuda a les persones que, fugint de guerres i misèries, arrisquen la vida per sobreviure. Arriben a dictar lleis que prohibeixen salvar vides, una fita més del despropòsit deshumanitzador de la societat». I, d'altra banda, presenta el naufragi com un fet quotidià, transversal, que afecta a tots: a qui és vell i està desvalgut, a qui té una addicció i no se'n surt, a qui pateix per una mort violenta, a qui és víctima de maltractaments... i a qui li cal fer foc nou: «No ho sabrà mai ningú/que l'escull fou triat/ amb premeditació».

Nausfràgils, però, no sorgeix d'una idea premeditada: «La primera peça la vaig construir per jugar. Vaig trobar un tronc esculpit per la sal, l'aigua i el vent a la sorra de la platja de Pals, on tenim tirada d'anar, i em va agradar, li vaig posar un ferro rovellat per fer de pal major i vaig trobar que estava bé. No hi ha gaire sofisticació, per donar relleu a la simplicitat». Més endavant, treballant una altra peça, «vaig fantasiejar sobre la seva deriva, el cúmul de casualitats que me l'havien fet a mans i va sorgir un poema. I vaig pensar que tindria molt sentit una instal·lació que dialogués entre aquestes peces i poemes que parlessin de naufragis». Seguint amb la reivindicació, ha posat les peces a la venda i els ingressos es destinen íntegrament a Open Arms, «una ONG perseguida per salvar vides a tocar de casa nostra». Se suggereix una aportació d'entre 100 i 300 euros per cada peça, i ja se n'han adquirit més de la meitat. «Estic molt content», diu Armengol, que va poder fer lectures dels seus poemes per a una seixantena de persones repartides en sis sessions. Les darreres, just el dijous abans del nou confinament, van ser «emotives». N'hi havia més de previstes, però sempre hi ha naufragis que cal entomar.

«Nausfràgils» es pot veure a la Casa Lluvià (Arquitecte Oms, 5, Manresa). De dimecres a dissabte, de 18 a 20.30 h. Fins al 14 de novembre. Entrada lliure.