Des de la imprescindible Roma d'HBO fins a la molt notable sèrie documental de Netflix El imperio romano (una barreja de recreacions dramàtiques i classe universitària que posa el focus en aspectes poc tractats en pantalla), aquesta etapa de la Història ha tingut nombroses aproximacions televisives durant les darreres dècades. Algunes d'elles són clares hereves del peplum clàssic, en gran mesura per l'allargada ombra de l'èxit i els Oscars de Gladiator, però d'altres han provat de modernitzar el llenguatge del gènere apostant per una versió hiperbòlica o bé, com en el cas de Romulus, apel·lant al realisme.

Aquesta superproducció italiana és dels mateixos responsables de la gran Gomorra i es nota, perquè se serveix d'un estil cru i ple de violència per parlar de la fundació de Roma i la successió d'esdeveniments que la van convertir en tot un imperi. Una de les peculiaritats d'aquesta sèrie de deu episodis és que està rodada en llatí per fer justícia al seu context històric. Però és que, a més, té l'interès afegit de voler furgar en la construcció del mite tal com ha arribat fins als nostres dies. Sí, parteix de la llegenda de Ròmul i Rem, però la seva visió està més basada en el que hi ha de factible que no en la sublimació dels enunciats. A estones això la porta a ser més acadèmica del que voldria, però transmet molt rigor i la descripció dels personatges és molt acurada.

La història no se centra en els dos germans i els seus enfrontaments interiors i exteriors, sinó que adopta el punt de vista de tres personatges que acaben erigint-se en els veritables demiürgs de la història. Assistim, a partir d'aquí, a un joc de lleialtats, traïcions i batalles que ens van desgranant aquells aspectes de la història que serveixen de mirall per al present. Perquè, com a Gomorra, la cosa no només va d'aproximar-se a un gènere, sinó de servir-se dels seus codis de representació per fer lectures polítiques molt actuals sobre el poder, la corrupció i les crisis.

El repartiment de la sèrie està encapçalat per Andrea Arcangeli, Francesco Di Napoli, Marianna Fontana, Giuseppe Schillaci, Emilio De Marchi, Simon Rizzoni, Federico Diust i Corrado Invernizzi. Singularment, malgrat que la sèrie té un interès evident i s'agraeix el seu intent d'anar més enllà dels plantejaments clàssics, HBO encara té en Roma la millor versió possible dels mateixos fets: vista avui, no només demostra que va ser un producte avançat al seu temps, sinó que es manté com una de les visions més aspres i creïbles d'un temps que tendeix a la mitificació.