«Fart de la crítica barata i superficial», de la desesperança del demà o «de les quatre vegades que amb tant desvergonyiment se'ns va disparar el cor», Antonio Orozco ret homenatge en el seu nou àlbum al present i a tots aquells que en els anys més durs de la seva vida li van ensenyar a sostenir el vol.

D'aquí el títol d'aquest vuitè disc d'estudi que s'ha publicat recentment, Aviónica (Universal Music), que segons la RAE es refereix a l'«electrònica aplicada a l'aviació» i que per al seu autor és, sobretot, «una filosofia bella que conjuga molt amb el terreny musical».

«És el que permet que un avió se sostingui en l'aire i jo m'he sostingut tots aquests anys gràcies a la gent que m'ho ha permès, així que és un homenatge per a tots ells, i pretenc que els porti a un altre lloc i que els aixequi de terra també», explica.

Construït com un trajecte per l'aire, aquest àlbum concís de només nou cançons arrenca i conclou amb una pista d'àudio d'un aparell que no se sap si aterra o en realitat s'enlaira.

«Perquè el viatge és l'important. Parlant de circumstàncies tan tremendes com les que tenim avui, cal viure el present amb intensitat. Això no vol dir ser irresponsables, sinó entendre que això forma part de la nostra vida i no fer com que no està passant, per buscar el que hi ha de bo dins de tot el dolent», reflexiona.

En aquest sentit, Orozco (Barcelona, 1972) considera que «estem en el millor moment per oblidar, per perdonar i sobretot per tornar a començar».

No és una valoració intranscendent, venint de qui fa només uns anys va patir la mort en tot just un mes i mig de la mare del seu únic fill, Susana Prat, i d'un dels seus grans amics, a més de productor dels seus discos, Xavi Pérez, sense el timó del qual ha hagut de navegar ara per primera vegada.

«Durant 25 anys vaig treballar amb ell. És impossible substituir-lo i ni tan sols ho he intentat, directament m'he posat al capdavant de la producció i això ha constituït un retrobament amb una forma que tenia de fer», afirma sobre el seu treball amb Aviónica, que arriba cinc anys després de Destino, el seu anterior àlbum d'estudi.

A l'interior, es donen la mà les cançons més bombàstiques com el primer senzill, Hoy, amb programacions digitals que impulsen l'ànim de l'oient cap amunt, i peces més relaxades en què el piano i uns simples cops de mà són els que acompanyen el periple, com en el segon senzill, Entre sobras y sobras me faltas tú.

Destaca un tema titulat Nana del camino, que malgrat el títol té poc de relaxada cançó de bressol i entronca més amb el primer grup. «Parla de quan uns pares s'enfronten a una situació tan difícil com la malaltia d'un fill», afirma sobre el que considera «un cant a la vida» que va construir al costat de l'actor i còmic Dani Rovira i que torna a parlar molt de «viure el present».

Un altre dels temes va sorgir de la conversa entre tres nens que parlaven dels «seus veritables superherois», els seus avis.

«Avui més que mai tenen una importància vital, són la ròtula d'aquesta societat i gràcies a ells tenim consciència que ens hem d'ajudar els uns als altres», afirma Orozco davant una peça que va titular amb un joc de paraules, A vuelos, perquè «no són només avis, sinó que ens ensenyen a volar».

Entre els més importants sobresurt Si quieres hablamos, un ja n'hi ha prou a la crítica gratuïta, sigui d'un periodista o del veí del cinquè.

«Estic fart de la crítica barata i superficial. Cada vegada que algú parla malament d'algú, el que està fent és parlar de si mateix, perquè ningú pot permetre's parlar malament de ningú, encara que sigui el teu pitjor enemic», considera el músic.

El també coach de La Voz diu que té això molt present cada vegada que participa en aquest concurs de talents, després d'haver estat ell mateix víctima de judicis al seu parer poc constructius.

«He escoltat coses de mi terriblement dures. La primera vegada que vaig actuar al Palau Sant Jordi, fa 15 anys, un periodista va dir: 'Antonio Orozco, una còpia més'. Ningú pot saber el que suposava per a mi cantar allà, com deuria ser de fàcil escriure aquella frase i la destrucció massiva que va suposar en el meu cap i en el meu cor. Però després n'aprens», assenyala.

El desig del català és tornar als escenaris i la seva mentalitat positiva li fa albergar esperances que podrà posar en marxa la gira a l'abril de l'any que, a punt en qualsevol cas per recórrer a «l'enginy», com una «sala VIP» a la qual es podrà accedir amb la compra de l'àlbum i que s'ha concebut com un espai de sorpreses i trobada amb els seus seguidors. «El cas és que les circumstàncies no poden marcar sempre l'esdevenir de les coses i, si he de gravar-me cantant a la dutxa amb una càmera web, ho faré», assegura.