Si pensem en connexions escandinaves amb Barcelona hi ha una marca que ve al cap sense pensar-hi gaire, l'empresa sueca Ikea. Però quins són els lligams que uneixen, històricament, culturalment, socialment, la capital catalana amb els països escandinaus, bàltics i la Rússia europea? Quina petjada han deixat aquests pobles des de l'època de les invasions dels visigots fins a la visita del Joan Pau II, el1982, per exemple? Són vincles que troben resposta a La Barcelona escandinava, bàltica i russa, que signa el geògraf manresà Joan M. Serra (1951) i que forma part de la col·lecció «Barcelona Cosmòpolis», un projecte coordinat pel manresà Josep Huguet que neix el 2015 de la col·laboració entre l'editorial Cossetània i l'empresa bagenca CatEmocions amb l'Ajuntament de Barcelona.

Són guies per a «gent curiosa», en especial perquè «els mateixos catalans s'adonin de la importància europea de Barcelona», explica l'autor que, també, ha passejat el lector per les relacions de la ciutat comtal amb britànics i irlandesos, germànics, africans i llationamericans. La pecularitat delprojecte?. Que permet examinar , des del sofà o a través de les rutes proposades (en aquest llibre per vuit barris), la relació amb Suècia, Noruega, Dinamarca, Islàndia, Estònia, Letònia, Lituània, la part europea de Rússia, Bielorússia i Polònia. Aquesta és, de moment, la darrera guia d'una col·lecció que hauria d'acabar amb la Barcelona nord-american i caribenya.

El lector podrà resseguir des de l'ascendència vinkinga via materna del comte de Barcelona Ramon Berenguer III (1082-1131) a la primera empresa catalana que va establir el 1773 a Sant Petersburg el comerciant barceloní Francesc Milans i de Benages; o podrà recordar com l'adaptació de L'estaca de Lluís Llach va ser l'himne dels treballadors del sindicat polonès Solidarnosc o descobrir que ha estat la cançó protesta en manifestacions contra Putin o el Lukaixenko.

No ha estat, explica Serra, una guia «fàcil» d'elaborar en comparació de les altres quatre que ha signat l'autor, que s'ha servit de bibliografia i de la xarxa. L'evolució de les relacions van dels «ocasionals lligams» durant l'edat mitjana, passant per uns «segles d'allunyament, del XV al XVIII» i fins arribar al XIX quan «la relació s'estreny a través de l'art, la literatura, la música i el pensament». Chopin, Kropotkin (un dels més destacats teòrics russos de l'anarquisme), Oller, Ibsen i la coincidència de Barcelona i Riga en la seva «devoció» pel Modernisme.

Els anys que van del 1917 al 1939 destaca, diu, «l'admiració barcelonina per la revolució russa»: des de la cerca de diners del president Macià a Moscou a l'assassinat d'Andreu Nin per ordre del NKVD; i, en la posguerra espanyola, la supervivència: de l'exili a Rússia d'agents catalans de l'NKVD a l'acollida de refugiats polonesos a través del consolat amb una figura cabdal: Wanda Morbitzer Tozer (1904-1990). Què és el que més l'ha sorprès? «La participació dels soldats catalans a l'exèrcit de Napoleó. A la invasió de Rússia el 1812 hi van anar un miler d'homes; sembla que només en van tornar 18, entre ells l'oficial Rafael de Llanza i de Valls».