El confinament municipal no és excusa per no gaudir de la cultura i del patrimoni a Manresa: deu propostes ens conviden a redescobrir la ciutat.

1. Hi havia un temps en què el centre era ple de cines

Temps era temps hi havia un munt de sales al centre de la ciutat. Recorden el Goya, que va tancar al carrer de Sant Andreu (al capdamunt dels Drets) el 1983 i del 90 al 92 va ser el Muralla. I l'Apolo (Esquilets/Bonsuccés), que va fer art i assaig i després porno tou (fins al 1987). I l'Avenida, de l'Avenida del Caudillo (avui Muralla de Sant Domènec, obert fins al 1983 i substituït per un pàrquing) i l'Olympia (Guimerà/Casanova). I el Catalunya (87), el Conservatori (88), el Kursaal (88), la Sala Ciutat (2006) i l'Atlàntida (2012). Estirin les cames i vagin a veure què hi ha avui on els anys 80 hi florien els cines.

2. Manresans: quan fa que no aneu a la Seu?

Diu la llegenda que hi ha barcelonins que fa dècades que no posen els peus a la Sagrada Família: hi ha manresans que fa anys que no entren a la Seu? Els espais patrimonials, com els museus, tenen les portes obertes els caps de setmana de confinament municipal, i des de la Seu (seudemanresa.cat) conviden la ciutadania a (re)descobrir l'arquitectura i les obres d'art d'un monument que el juliol va inaugurar l'Espai Oliba, on s'expliquen els orígens romànics del temple.

3. Les escultures de Ramon Oms ens estan esperant

Per a uns és l'escriptor Joaquim Amat-Piniella observant qui camina pel Passeig i per a d'altres un home que pren un cafè a la terrasseta del Casino. En tot cas, és una escultura de l'artista manresà Ramon Oms, com la de Xesco Boix al parc de Puigterrà, la dona del parc de l'Agulla, la noia que seu a l'ombra de l'om de la Plana, la nena que juga als jardins de l'hospital de Sant Andreu i la que ens acull a la plaça de Fius i Palà. A ramonoms.cat hi ha totes les seves: s'apunten a fer una volta urbana per anar-les a admirar?

4. El Museu de Geologia sempre està a punt

Cada diumenge al matí (d'11 a 14 h, amb entrada gratuïta) obre portes el Museu de Geologia-Valentí Masachs, a l'edifici de l'Escola Politècnica Superior d'Enginyeria (s'hi entra per darrere). Un espai ideal per entendre el valor que tenen els minerals i les seves aplicacions per a la societat, així com el reciclatge que se n'ha de fer.

5. Les imatges del fotògraf d'Isabel II volen reviure

Els proposem un joc: entrin a la pàgina web memoria.cat, vagin a l'apartat de fotografies antigues i facin un cop d'ull a les quatre imatges més velles que es coneixen de Manresa. Són del 5 d'octubre del 1860, aleshores la ciutat tenia 16.193 habitants, i les va fer el fotògraf de la cort Charles Clifford, amb motiu de la visita de la reina Isabel II. S'atreveixen a reconèixer el lloc des d'on van ser fetes, anar-hi i fer-ne la rèplica contemporània? Som-hi.

6. L'art mural de grans dimensions omple de color el nucli antic

Els enderrocs d'edificis deixen al descobert les parets mitgeres de les arquitectures contigües i, a vegades, creen places en llocs on no n'hi havia. Grans superfícies llises idònies per als artistes murals. En els darrers anys, Manresa ha viscut una florida de grans grafits i murals pintats per creadors com Txema Rico, Berni Puig, Valentí Gubianas, Anna Taratiel, Randy, Mateu Targa, Susanna Ayala, Jofre Oliveras i DKO, entre d'altres. Des de geometries abstrac-tes fins a retrats figuratius, homenatges a dones pintores i un tribut a la poesia visual de Brossa, en els carrers del nucli antic, principalment, ara podem contemplar nombroses creacions plàstiques. Sortir a recercar-los pot ser un exercici d'allò més divertit.

7. La bicicleta ens porta pel riu fins a Sant Benet

Les restriccions al moviment imposades pel Govern català prohibeixen el desplaçament a municipis veïns, excepte en el cas que s'estigui practicant esport. Una bona excursió en bicicleta és la que surt de Viladordis i se'n va fins a Sant Benet de Bages baixant al riu Llobregat i resseguint-lo en la direcció contrària al corrent fins al monestir. Un cop allí, es pot admirar -i fotografiar, si escau- l'arquitectura imponent del monestir romànic. Per tornar, hi ha l'opció de pujar pels camins que porten a Sant Fruitós i des dels quals hi ha una magnífica vista sobre Sant Benet. A aquesta combinació d'esport i cultura també hi podem afegir els encants naturals de la ruta i el pas pel costat d'elements d'interès patrimonial com la Casa de les 7 Tines.

8. Les creus de terme ens donen l'excusa per fer la volta a la ciutat

Potser no ho sembla però n'hi ha un bon grapat: les creus de terme configuren en el seu conjunt un rellevant conjunt patrimonial que ens remet a unes èpoques en què aquestes fites tenien una funció religiosa o bé servien per marcar els límits d'un municipi. Una bona manera de fer salut i ciutat és sortir a caminar i anar-les a fotografiar: n'hi ha tantes que potser caldrà fer l'excursió en més d'una jornada: de l'Agulla a la Culla, de Viladordis a Salelles, de la Creu Guixera a la del Tort, de la del Pont Vell o la Guia a la del Pont Nou o el cementiri... La ciutat de Manresa és plena de creus de terme que només volen que ens hi fixem i els dediquem una mirada.

9. El repòs etern es viu millor entre belles escultures

L'Ajuntament de Manresa va editar un opuscle que permet fer una ruta pel cementiri contemplant les escultures, els sepulcres i els panteons més remarcables. El visitant pot passejar per l'indret sense presses admirant conjunts com la capella de Manel Oms i de Prat, fundador de Caixa Manresa, que incorpora una escultura del reconegut artista modernista Josep Llimona. Caminant pel cementiri de la capital bagenca podem admirar el panteó de la família Borràs dissenyat per l'arquitecte Ignasi Oms com una rèplica d'una catedral gòtica amb una estructura de campanar i gàrgoles; l'àngel custodi de l'entrada; el panteó de l'arquitecte Alexandre Soler i March amb un retaule de guix; la tomba de l'escriptor Joaquim Amat-Piniella i moltes altres obres d'interès artístic i patrimonial.

10. Sant Ignasi ja sabia que valia la pena anar fins a la Salut

Un dels grans reclams turístics de Manresa és la seva condició de ciutat ignasiana, amb la Cova com a centre neuràlgic. El 1522, Ignasi de Loiola va sojornar a la localitat i hi va experimentar una transformació espiritual que li va canviar la vida. Des de l'Oficina de Turisme es munta una ruta (quan la covid-19 ho permet, és clar) que recorre alguns dels vint-i-dos espais ignasians, però qui ho vulgui pot anar a conèixer-los tots amb tranquil·litat i pel seu compte (manresaturisme.cat). Per arribar a un d'aquests espais es pot agafar el cotxe, però també és recomanable arribar-hi a peu per fer una bona excursió: per fer cap al santuari de la Salut es pot pujar fins a la zona dels Trullols i agafar els camins que van baixant per l'horta de Viladordis o bé anar-hi pel camí balisat que transcorre paral·lel a la carretera fins a l'entrada d'aquest barri manresà i després puja cap a la zona de les Marcetes. La Salut té un origen romànic i sant Ignasi hi va anar diverses vegades a pregar. El lloc també té interès arqueològic perquè s'hi van trobar les restes més antigues del terme. Per tot plegat, val la pena escapar-se fins a aquest punt alçat i tranquil.