El vi és cultura? L'enòleg manresà Joan Soler, assegut al menjador de casa seva, acabat de tornar del Penedès, agafa el mòbil i busca la definició en línia. Llegeix: «Conjunt de tradicions (literàries, historicosocials i científiques) i de formes de vida (materials i espirituals) d'un poble, d'una societat o de tota la humanitat». Per tant, somriu amb la copa damunt la taula, «el vi és cultura».

El flamant nou Premi Bages, president del Consell Regulador de la DO Pla de Bages des del 2015, té molt clar el terreny que trepitja i, sobretot, té molt clar que la distinció que ahir feia pública Òmnim Bages-Moianès, la rep com a «finestra de visualització d'un sector que havia estat el més important de la comarca, que fa anys que s'està tornant a donar a conèixer i que, sobretot, és portador de la memòria del territori».

Lliurament del premi Bages de Cultura

El lliurament del guardó s'ha traslladat de la solemnitat del Saló de Sessions de l'Ajuntament de Manresa a l'Espai Plana de l'Om. Són les servituds de les restriccions provocades per la covid. La data de lliurament, prevista inicialment per al divendres 27 de novembre, s'haurà de confirmar. En definitiva, l'acte, coorganitzat amb el consistori manresà, es farà, expliquen els promotors del premi, «tant bon punt les condicions sanitàries ho facin possible».

Però per a Soler, l'important és «la voluntat d'Òmnium i de l'Ajuntament de mantenir una certa normalitat, ni que sigui adaptada situació. Que les fites anuals de reconeixement que serveixen per mostrar que la societat va endavant es mantinguin en el calendari és el que atorga normalitat. El com es farà? Ja ens adaptarem!». Soler agafa el relleu de la dissenyadora manresana Miriam Ponsa, guardonada en la passada edició dels premis.

L'enòleg, actualment director tècnic i soci dels cellers Can Serra dels Exibis i Cellers Underground, rep la distinció, explicava ahir, «molt agraït». Diu que no se l'esperava «en absolut». Però «quan accepto, l'accepto en nom de tot el sector de la comarca». Per a Soler, «la història del Bages es pot explicar a través del vi; hi ha uns oficis vinculats al mon del vi; sabers, com la pedra seca, la vinificació, les varietats, els estils que tenen a veure amb la història de la nostra comarca. I tot això és cultura. I també hi ha una sensibilitat, una identitat vinculada al nostre territori que també és cultura». Un argumentari que el porta a pensar i sobretot a sentir que «aquest premi es dona a un sector vitivinícola que torna a ocupar un lloc en l'ideari col·lectiu d'aquesta comarca», per un passat però, sobretot per un present que, més a més, suma «una pota moderna com és el turisme vinculat a patrimonis culturals i naturals. L'enoturisme també identifica la comarca».

Precisament, el jurat del Premi Bages de Cultura, en la seva 38a edició, destaca l'enòleg manresà com a mereixedor del guardó per la seva «vinculació amb el territori i els vins produïts al Bages, la promoció de la nostra identitat vinícola, el lideratge en el projecte Can Serra dels Exibis, que segueix els preceptes de l'agricultura ecològica i biodinàmica, i la recuperació de varietats antigues autòctones com la mandó i la sumoll». I també, per la seva tasca i implicació «en la promoció d'activitats d'enoturisme com ara el patrimoni de les tines i la pedra seca».

La situació del sector per la covid

El sector, però, també pateix les estretors provocades per la pandèmia. Com explica Soler, «els cellers de la DO Pla de Bages són molts d'ells familiars i de petit volum i no es poden agafar al mercat de lineal de la gran distribució del supermercat. Per tant, ens trobem que el Bages, a hores d'ara, té els seus punts de venda tancats, exceptuant alguna botigueta petita». I és que «el nostre canal gran és la restauració, a qui sentim com a companys de trajecte perquè és la que sempre ha sabut transmetre aquest valor afegit, aquest relat dels productes artesans i amb identitat». Malgrat tot, remarca la «capacitat de resiliència» de les empreses: «el món del vi és un negoci tan difícil que mai va a curt termini, que està acostumat a estocs. No es pot negar que el moment actual dificulta la tresoreria i que hi ha negocis hipotecats però la restauració, que viu més la immediatesa, pateix segurament més. Però tornarem a ser-hi».