17 de novembre de 2020
17.11.2020
Regió7

La majoria de Pastorets resisteixen, però amb versions reduïdes

Es mantenen funcions als teatres amb adaptacions més curtes i amb menys personatges, mentre que Berga aposta per fer un circuit d'escenes al carrer

16.11.2020 | 22:17
Els Pastorets de l'Ametlla de Merola

Ningú les té totes, però la gran majoria de grups de Pastorets de la Catalunya Central manté la il·lusió perquè aquest Nadal es puguin tirar endavant les representacions teatrals, encara que no siguin en el seu format habitual. Tots els que es resisteixen a renunciar a la tradició plantegen versions reduïdes (més curtes i amb menys personatges) de l'espectacle per adaptar-se a les condicions sanitàries actuals. La majoria aposta per mantenir-se en teatres (al Poble Nou es traslladarien a l'església vella, que té més capacitat), però a Berga aposten per fer un circuit d'escenes al carrer. En canvi, a Calaf, han decidit anul·lar les representacions, perquè fent-hi canvis consideraven que perdien la seva essència, amb gran participació actoral i efectes especials espectaculars.

Ara per ara, els grups de Pastorets no poden ni assajar al teatre, si bé és cert que alguns han optat per fer assajos virtuals. D'aquesta manera, com bé diu Ramon Carreté, secretari de la junta dels Pastorets de Balsareny, «posem moltes espelmes per poder fer els Pastorets. I si hi ha rebrot per Nadal, doncs farem el nou espectacle a l'estiu, perquè ens hem esforçat per preparar-lo i no volem que es quedi només en un projecte».

Un aspecte que pesa molt és la tradició d'aquestes representacions. Per exemple, als Carlins de Manresa es fa Pastorets des de fa 110 i només no n'hi ha hagut per la Guerra Civil. Per això volen mantenir la tradició«per la mínima possibilitat que hi hagi», remarca Josep Soler, president de l'entitat, que sí que ja ha renunciat a fer la funció dels Pastorets Juvenils. També els centenaris Pastorets de la Farsa de Berga «ens rebel·lem davant la covid per no trencar la tradició», afirma Josep Maria Salat, president de l'entitat, tot i que no s'amaga de la crua realitat i admet que «potser per Nadal estarem tots confinats».

Els grups de Pastorets han fet l'esforç d'adaptar-se per poder mantenir les representacions, sempre que les mesures sanitàries ho permetin, però també són conscients que reduir el repartiment traeix l'esperit participatiu d'aquesta obra nadalenca. Moi Boixadera, director artístic de l'espectacle a l'Ametlla de Merola, exposa que els Pastorets són «un afer social, que mobilitza molta gent», i per això no amaga el temor que, «quan puguem tornar a fer les versions originals, no haguem perdut gent pel camí». Amb això en ment, aquest any d'impàs s'aprofita per tenir igualment gent mobilitzada per arreglar vestits o decorats. «És el moment, perquè aquest any no els farem servir», apunta. També pensant en el futur,a l'Ametlla es planteja utilitzar la versió musical amb pocs instruments que es crearà per aquest any per incorporar la música en directe en l'espectacle: «cal fer de l'adversitat virtut».

Algunes entitats teatrals basen bona part del seu pressupost anual en les funcions de Pastorets, que, si es poguessin fer, serien amb la capacitat de les sales reduïda. Als Carlins, Soler admet que «el pressupost està tocat per moltes bandes, però, per sort, hem anat diversificant les fonts d'ingressos. A més, hem d'afrontar les obres de rehabilitació. Aquest any està controlat, però ja veurem l'any que ve». A Calaf, on han renunciat a fer Pastorets, les representacions comportaven una bona part dels ingressos del Casal, ja que atreien un bon nombre de públic de fora. «La casa viu d'això... i ens haurem de cordar molt el cinturó», admet Francesc Latorre, integrant de la junta.

L'Ametlla de Merola: Reinvenció amb un format musical


L'Associació Cultural Esplai de l'Ametlla de Merola ha demanat a Sergi Cuenca que adapti la versió musical dels Pastorets per a un quintet de corda i un o dos pianos. Aquesta versió, amb una orquestra, és la que es va fer a l'església quan no es podien fer representacions al teatre. La música es combinaria amb la representació d'escenes, amb la participació del mínim nombre d'actors possible, i per això també s'està reescrivint el guió, explica Moi Boixadera, director artístic, que reconeix que «anem una mica tard i és preocupant perquè no hem assajat». Solen fer cinc funcions i, per ara, han reservat dos caps de setmana.

Balsareny: Creen un nou guió que incorpora un narrador


Climent Ribera, director dels Pastorets de Balsareny, ha creat Salut, Pastors! (que falta ens fa), un text que Ramon Carreté, de la junta, assegura que és «innovador, del segle XXI». Planteja que els personatges de Folch i Torres prenen vida en l'actualitat (sense poders sobrenaturals) i les escenes que no es representen són introduïdes per un narrador. Els 12 intèrprets actuaran, sense vestuari tradicional i molt poca escenografia, a la platea del Sindicat, i només es preveu públic a les grades. Han renunciat als ballets, als dimoniets, al burro, el Nen Jesús nadó... Els tècnics passen de 15 a un parell, sobretot per a la il·luminació.

Berga: Pastorets Vivents, amb escenes pels carrers


La Farsa planteja fer a Berga uns Pastorets Vivents, i per això prepara una desena d'escenes «molt breus» que s'ubicaran al llarg d'un circuit pels carrers del centre de Berga, que començarà a la Berruga (plaça Sant Pere) i acabarà al mateix escenari del Teatre Municipal. El recorregut es podrà fer els dies 26 i 27 de desembre, i s'oferiran tres o quatre sessions cada dia, per a grups reduïts. Es preveu muntar un sistema per tal que el públic es pugui apuntar. La Farsa ha demanat la disponibilitat per participar en la nova proposta a la seixantena de persones que solen representar els Pastorets i una quarantena s'ha avingut a actuar-hi.

Igualada: Actors i tècnics es faran
la prova d'antígens


L'Esbart Igualadí es proposa tirar endavant les funcions dels Pastorets, i ja té plantejada una proposta que ha presentat a l'Ajuntament i que preveu fer pública aquesta mateixa setmana, segons ha dit Francesc Ferrer, director del grup de teatre. El que sí que ja avança és que, com que tenen papers desdoblats, es faran tres grups bombolla diferents i, abans d'actuar, hi ha previst fer una prova d'antígens a actors i tècnics. D'altra banda, si habitualment es feien sis funcions combinant matí i tarda, ara s'han previst quatre dies (20, 26 i 27 de desembre i 3 de gener), amb funcions només matinals d'una hora i mitja de durada.

Manresa, Carlins: Dos calendaris per oferir sis funcions


Als Carlins de Manresa ja s'han fet funcions amb la capacitat del públic reduïda i totes les mesures de precaució pertinents. Pel que fa a l'espectacle, s'ha condensat en una hora i mitja (l'original és de dues hores i escaig amb mitja part) i amb un grup bombolla de 20 persones (17 actors i 3 tècnics), quan l'habitual és la intervenció d'una cinquantena. «Tots els actors desdoblen papers i, si convé, fan de tramoista. És una filigrana que esperem poder fer», exposa Josep Soler, president de l'entitat. Tenint en compte les dificultats per assajar, les sis funcions previstes podrien començar el 26 de desembre o bé l'1 de gener.

Manresa, Poble Nou: Traslladen les funcions a l'església vella


La principal novetat dels Pastorets del Poble Nou de Manresa és que, en comptes de representar-se a la sala d'actes, es traslladarien a l'església vella, amb funcions el 27 de desembre i el 3 de gener. Això, d'una banda, permetria complir les mesures de capacitat i de distància amb el públic i, d'altra banda, jugaria a favor d'un espectacle que es planteja més sobri, segons destaca el director, Jordi Gener. El text de Folch i Torres «s'ha retallat molt», per tal de no fer mitja part, i s'ha reduït el número d'actors d'una trentena a només onze. La posada en escena seria «mig lectura mig representació, per anar a l'essència del text».

Solsona: S'ha fet una adaptació «sense perdre l'essència»


Lacetània Teatre juga amb diverses hipòtesis perquè a Solsona no es perdi la tradició dels Pastorets però, per ara, els assajos estan aturats. D'entrada es va demanar al director, Ricard Salvà, l'esforç de plantejar una adaptació del text per reduir la participació a 20 actors i 4 tècnics. També cal modificar l'escenografia. «S'ha fet sense perdre l'essència de sempre, però cal tenir en compte que és una producció nova», remarca Mia Parcerisa, president de l'entitat. Una altra opció que s'ha plantejat (i, per ara, descartat) són les escenes itinerants al carrer amb l'Orfeó Nova Solsona: «amb la gent que es desplaça és impossible».

Súria: Es representarà la «versió sinòptica» i amb música


Els Pastorets del Foment Cultural de Súria han tingut la sort de tenir ja el que anomenen una «versió sinòptica», que va escriure Jaume Esquius per estrenar el gener del 2002 a la seu de la Fundació Folch i Tor-res al castell de Plegamans i que es va tornar a representar el 2016 al Palau de la Generalitat. «Com que no es volia perdre la identitat dels nostres Pastorets», exposa Rosa Aloy, de la junta, s'ha recuperat aquesta versió, que inclouria també la música autòctona d'Antoni Malats i també cantaires. Ja s'han creat dos grups d'intèrprets i de tramoies, que no es barrejaran, però per ara encara no han pogut assajar.

Calaf: El Casal renuncia a tirar endavant unes funcions que aplegaven uns 3.000 espectadors


No ha estat una decisió fàcil, però el Casal de Calaf ha acabat assumint que enguany no podran tirar endavant els Pastorets, un espectacle popular que organitzen des del 1925 i que, en les versions d'adults i infantil, implica més de 300 persones. Les funcions, que s'allargaven a tots els diumenges de gener, aplegaven entre 2.000 i 3.000 espectadors i comportaven una bona part dels ingressos de l'entitat.
Abans de tirar la tovallola, es van explorar diverses opcions, «però era molt complicat, perquè en les dues versions hi surt molta gent. Tot i només comptar amb els personatges amb paper, sense tramoistes i sense efectes especials, ens passàvem del màxim de 20 persones i, llavors, això ja no eren els nostres Pastorets. Per això, sabent-nos molt greu, vam dir que aquest any faríem una altra cosa», exposa Francesc Latorre, responsable de Comunicació de la junta del Casal de Calaf. Per això, amb els actors dels Pastorets es prepara enguany el Poema de Nadal de Josep Maria de Sagarra, que es representarà per Cap d'Any. Per Sant Esteve es proposa un contacontes i per Reis la projecció d'una pel·lícula. Latorre destaca que «tothom ha entès la decisió perquè a Calaf, amb un augment important de positius, la gent està molt sensibilitzada».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Cartellera de cine

Bages Centre

Bages Centre

Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa.