18 de novembre de 2020
18.11.2020
Regió7

«Els mercats tindran el seu lloc en el món que ve, però hauran de saber adaptar-se»

El periodista Josep Sucarrats, d'Abrera, parla de l'origen i les singularitats de mercats d'arreu del planeta en un àlbum il·lustrat adreçat als infants

17.11.2020 | 22:53
Josep Sucarrats és un gran coneixedor del món de la gastronomia

Veu autoritzada en el camp de la gastronomia, dirigeix la revista Cuina i, de tant en tant, surt a l'arena editorial amb llibres que tenen a veure amb la passió pel menjar i el beure. Ara debuta amb «Mercats. Un món per descobrir», on exposa les virtuts d'una institució d'abast universal

El primer llibre per al públic infantil que escriu el periodista Josep Sucarrats (Abrera, 1975), Mercats. Un món per descobrir, aborda els orígens, els usos i la diversitat d'una infraestructura capital per a moltes societats i que pren múltiples formes arreu del planeta. Il·lustrat per l'australiana Miranda Sofroniou, el volum pensat per a infants a partir de 5 anys apareix en català i castellà, i aviat hi haurà les edicions per al món anglosaxó i Corea del Sud.


Li agrada visitar els mercats quan fa turisme?

El mercat sempre és un ham! Jo soc de viatjar a ciutats i entorns urbans... bé, quan podíem viatjar i espero que ho puguem tornar a fer aviat. I he conegut alguns dels mercats que esmento al llibre. Ara bé, no he estat mai a l'Àfrica, per exemple, i tinc ganes d'anar algun dia al mercat de Djemà-el-Fna de Marràqueix, que conserva l'esperit del mercat com un gran espectacle de vida i de colors.

Què ens diuen els mercats del lloc on s'ubiquen?

El menjar t'explica molt bé com és una ciutat, i els mercats també, més enllà del que puguin tenir de pintoresc. M'agrada la complicitat que hi ha, la confiança, la gent de les parades no t'enganya, i en moltes d'elles t'expliquen què hi ha al darrere del producte, d'allò que venen. Els mercats tenen una màgia especial.

En recorda algun d'especial?

Potser el més exòtic que he visitat és el mercat de Santa Cruz, una localitat mitjana de la República Dominicana, perduda prop de la frontera amb Haití. Una zona gens turística. Recordo que, tot i les precarietats, hi havia molta vida, el ritme era calmat i relaxat, però amb tota l'energia. El lloc era ple de colors, tot i que no era cap meravella arquitectònica.

Era un espai tancat?

Estava mig cobert, era un lloc on no sabies on començava el car-rer i on el mercat. També recordo l'edifici del mercat de Torí. I a França, en qualsevol ciutat mitjana hi ha un mercat que és una meravella. En llocs com Besiers i Narbona, és fascinant la vida de mercat, és molt activa.

Com tenim els mercats a Catalunya?

Tot i la dificultat d'adaptar-se als ritmes de vida actuals, crec que en els propers anys l'estil de vida i els canvis que es produiran beneficiaran el concepte de mercat.

A Barcelona, els darrers anys, s'hi han gastat molts diners.

Els mercats dels barris de Barcelona han donat una resposta satisfactòria a la pandèmia perquè la gent ha pogut encarregar i les botigues han pogut preparar perquè després ho recollissin. Durant la quarantena, els mercats han donat molt bon servei.

El de la Boqueria queda a part d'aquesta evolució?

La Boqueria tenia dos tipus de clientela que ara no té. D'una banda, el turisme, i no ho dic com una crítica al turisme. Però deformava molt l'esperit del mercat de la Boqueria. De l'altra, l'alta restauració: els grans cuiners de Barcelona anaven a comprar producte fresc a la Boqueria. Ni els uns ni els altres hi poden anar ara. En canvi, la gent del Raval s'hi ha anat apropant, però hi vaig anar fa poc i la imatge era desencoratjadora.

Els mercats tenen molta història i, pel que diu, també futur?

S'han d'encaixar moltes peces. Els mercats han de ser flexibles. És important que tinguis verdulaires, peixateres i carnissers que sàpiguen explicar-te com has de cuinar un plat. La transmissió oral és molt important.

De fet, cuinar ha estat una de les poques coses que s'ha pogut fer amb normalitat aquest any.

Cert, durant el confinament la gent va cuinar molt. Els mercats són fonts de patrimoni culinari molt importants.

Com es planteja el llibre?

La idea és que el pugui llegir un nen de Barcelona o de qualsevol racó del món. Per això no té una mirada centrada en Barcelona o en Catalunya. Podem parlar de bolets, una cosa molt nostra, però també m'havia de plantejar quin és el producte més estrany que un nen d'aquí pot trobar en mercats d'arreu. Un llangardaix, per exemple: a nosaltres ens pots semblar inconcebible menjar-ne, però per a un nen africà no ho és.

Ja ho pot ben dir!

El llibre convida a conèixer els orígens i la història dels mercats, les tipologies, els llocs on s'ubiquen... Van aparèixer alhora en civilitzacions molt diferents, però sempre tenen la mateixa funció: abastir d'aliments la població i ser un punt de trobada per a la gent.

Vostè no s'havia encarat fins ara al repte de publicar un llibre per al públic infantil.

Cert. El 2014 vam publicar Històries de la Barcelona gormanda, amb Sergi Martín, a Angle Editorial. I l'any següent, Teoria i pràctica del vermut (Ara Llibres), amb Miquel Àngel Vaquer i, de nou, Sergi Martín. Ha estat tot un repte haver d'imaginar un llibre per a nens de tot el món, amb un llenguatge adequat. Havíem de fer un llibre que un nen de Seül, un de Sydney o un de Nova York sentin que parla d'ells.

Té records de mercat de la seva infantesa?

I tant, a Abrera no n'hi havia, quan era petit, jo anava al d'Espar-reguera. Recordo que hi havia molta vitalitat, però amb els anys es va anar morint, com els ha passat a altres mercats.

A què ho atribueix?

Els mercats, per sobreviure, han d'afrontar diferents reptes. Un són els horaris, que no s'adapten a la vida moderna. Els mercats funcionen al matí, però l'hora punta de les vendes és les 5, les 6 de la tarda, quan els nens van a fer les activitats extraescolars. Però les parades acostumen a ser negocis familiars, i no pots estar a les 8 del vespre a la parada si t'has de llevar a les 4 del matí. Si tens una peixateria, a les 5 del matí has de ser a Mercabarna o esperant que et portin el peix. I doblar plantilla fa que el negoci sigui inviable. I, a més, hi ha la competència, molt dura, dels supermercats.

Tenir-los oberts sembla, en alguns casos, un miracle.

Parlàvem de Barcelona, on s'han fet grans inversions. Els mercats han d'existir perquè la gent ha de menjar més sa i perquè ens donen accés a la pagesia de proximitat. Aquest 2020 s'està vivint una revaloració del producte fresc, i els mercats tindran el seu lloc si saben adaptar-se.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Cartellera de cine

Bages Centre

Bages Centre

Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa.