La fotografia era el mitjà d'expressió de Joan Segon i Comellas (Manresa, 1944-2018), un home «molt apassionat en general». Els companys de dues entitats que va contribuir a fundar, Foto Art Manresa i Quaderns de Taller, amb l'impuls de l'Ajuntament de Manresa, han organitzat la mostra retrospectiva Joan Segon. Passió per la imatge, que, des d'avui fins al 6 de gener, es pot veure a la sala d'exposicions del Centre Cultural el Casino. No és una exposició exhaustiva, perquè Segon va ser prolífic i va conrear temàtiques diverses (viatges, documental, descriptiva en suport de moltes entitats...). Els comissaris (Enric Casas, Àngels Arrufat, Oriol Segon, Pura Travé, Josep Brunet i Josep Morral) han centrat la mirada «en una part molt petita de la seva obra», la més creativa i personal. Com diu Enric Casas, Segon «va ser un apassionat de la recerca per anar més enllà de la imatge convencional».

Els comissaris han tingut la feina «complexa» de fer la tria de les fotografies que formen part de Joan Segon. Passió per la imatge amb l'objectiu de «transmetre la part més essencial, la que explica el que el Joan volia transmetre de manera més íntima amb la seva fotografia». La selecció s'ha fet durant un any i mig i ha tingut «l'ajut immens» de la seva família, especialment de la seva vídua, Trini Armengol, i un dels seus tres fills, Jordi Segon. La sort és que els milers de fotografies que va fer Segon estan arxivades amb «una sistematització brutal, cadascuna amb la seva numeració», fet que demostra com el va modelar la seva professió de comptable.

Avui la covid impedeix fer cap mena d'inauguració de l'exposició, però hi ha previst un acte el proper 11 de desembre (20 h) a la Sala Petita del teatre Kursaal que s'ha titulat Paraula i música, amb Manel Camp al piano i lectura de textos de Joan Segon a càrrec de Xavier Serrano. El fotògraf havia escrit molts articles d'opinió, «molts dels quals molt crítics amb tot i amb tothom, i en temes molt diferents, perquè era una persona molt polifacètica i implicada en tot el que feia», destaca Casas. Va col·laborar en mitjans com Regió7, Ràdio Manresa, Ona7 Ràdio i Ràdio Llamborda. A més, hi ha programada, per al 12 de desembre (18.30 h), una visita guiada a l'exposició.

Una mirada punyent

L'exposició Joan Segon. Passió per la imatge segueix un cert ordre cronològic, però també s'estructura en temàtiques. El mateix fotògraf manresà afirmava que les sèries fotogràfiques ajudaven a donar coherència a l'obra. Es va iniciar en la fotografia el 1962 a través del seu oncle Manel Comellas, i la primera part de l'obra exposada revela «un esperit antropològic, que mostra la vida amb una mirada punyent». La imatge que inicia la mostra, del 1968, retrata sis dones abocades a un balcó de les Escodines, i, juntament amb la següent -que capta una mirada que cal observar amb l'original al davant-, inspiren el fotògraf d'aquest diari, Oscar Bayona, a situar quatre dels comissaris de la mostra abocats en una escala per mirar-se un escannograma de la cara de Joan Segon. Els escannogrames, una paraula inventada pel fotògraf manresà, són un dels seus eixos d'experimentació, a partir d'un escàner de taula.

Casas exposa que l'obra de Joan Segon, «molt personal», no es pot entendre sense conèixer que ha estat marcada per fets com la mort de familiars molt propers, el 1983. Per això la seva fotografia s'encamina a «buscar el sentit de la vida, a fixar el pas del temps, en l'interès per l'ecologia...». En l'obra feta per a l'exposició Imatges del meu món «hi ha el seu programari. Són fotomuntatges molt surrealistes», com el de l'autoretrat enmig de segells. De fet, «ell tenia nom de rei».

L'exposició inclou codis QR que donen accés a notes de veu de textos del mateix Joan Segon -acompa-nyats amb música del seu fill Jor- di-, que donen pistes sobre la seva obra. Arran de la creació de Quaderns de Taller i la participació en cursos impartits per Josep Barés i Eduard Olivella, Segon demostra el seu interès per «anar més enllà en la fotografia», amb una sèrie que especula amb ombres i reflexos. El 1996 va iniciar una col·lecció sistemàtica del cementiri de Manresa, «amb una reflexió sobre la vida i la mort brutal», que va exposar al Museu Comarcal el 2007. I l'estiu del 1984 va fer, amb Àngels Arrufat i Enric Casas, un projecte sobre el patrimoni industrial del Llobregat, «buscant l'abstracció estètica en espais íntims».

Clouen la mostra el contrapicat d'una processó i unes mans, un treball per al Tocats de Lletra, cicle amb el qual sempre col·laborava, que reflexiona sobre el pas del temps. A més, a la paret del fons, s'hi reivindica la recerca constant, i fins al fons, de Joan Segon: imatges de fotografia gestual, fetes amb la càmera en moviment; de fotografia estenopeica, amb cambres fosques fetes amb pots de Dixan o caixes de Faries; els diàlegs amb la càmera de fotografia, de vídeo i pantalla de televisió; i els ja esmentats escannogrames.