Al llarg dels anys per la Catalunya Central han passat multitud de famosos i això ha comportat un munt de rodatges pels fantàstics paisatges de la zona. Aquí podràs veure deu exemples:

1. La Manresa grisa dels 60 acull Berlanga i «Plácido»

En la història del cinema espanyol hi ha un espai destacat per a Plácido, el film de Luis García Berlanga que es va enregistrar durant set setmanes a Manresa l'any 1961. Concebuda com una mordaç crítica social a la consciència burgesa durant el franquisme, la pel·lícula va dur a la ciutat grans actors com Cassen, José Luis López Vázquez i Amparo Soler Leal, entre altres. El rodatge, en el qual van participar nombrosos manresans com a extres, va mostrar el paisatge gris de la Manresa de principi dels anys 60: la plaça Major, la Plana de l'Om, Sant Domènec i la pujada de Sant Marc, entre altres llocs.

2. Orson Welles s'instal·la a Cardona

n És la pel·lícula més coneguda que s'ha rodat a la Catalunya Central. L'octubre del 1964, el director Orson Welles va dur l'equip de Campanadas a medianoche, que ell mateix va interpretar juntament amb Marina Vlady, Fernando Rey, John Gielgud i Keith Baxter, a Cardona per enregistrar durant 15 dies 30 minuts del metratge del film. La col·legiata de Sant Vicenç va acollir les escenes més famoses dels castells d'Enric IV i Henry Percy i la catedral de la coronació del primer.3. «Pa negre» volta pel Bages i el Berguedà

n La gran pel·lícula del 2010 va ser Pa negre, dirigida per Agustí Villaronga. L'adaptació cinematogràfica de la novel·la d'Emili Teixidor va triomfar als premis catalans i espanyols després de ser rodada, entre altres indrets, al Puig de la Balma (Mura) i en tres localitzacions de la comarca del Berguedà: l'església de Sant Climent de l'Espunyola, la colònia tèxtil de Cal Vidal i el poble de Capolat. El film s'ambienta en la postguerra espanyola i oposa el món del vencedor al dels perdedors.

4. La cuina de Cal Ble d'Igualada és un plató de cine

Cal Ble va ser un recordat establiment de restauració de la rambla igualadina que va acollir el rodatge de dues pel·lícules de temàtica gastronòmica. El 2008 hi va aterrar Dieta mediterrània, de Joaquim Oristrell, amb Paco León i Olivia Molina; quatre anys després, Roger Gual hi va dirigir Menú degustació, amb Jan Cornet i Clàudia Bassols.

5. Sant Vicenç viu un thriller intens amb Nimri i Tosar

Sant Vicenç de Castellet va ser un escenari de pel·lícula durant la festa major del 2005, moment del pic de l'estiu que va aprofitar el director Antonio Chavarrías per rodar unes escenes de Las vidas de Celia, protagonitzada per Najwa Nimri i Luis Tosar. Les existències dels dos personatges principals es creuen després que ella s'intenti suïcidiar sense èxit i ell hagi d'investigar un crim que té lloc el mateix dia. Un thriller que va passar pel Bages.

6. Peter Greenaway i Elsa Pataky porten talent i glamur a Sant Benet

El monestir de Sant Benet de Bages va hostatjar dos rodatges destacats l'any 2003, quatre abans de ressorgir restaurat i com a principal atractiu del complex Món Sant Benet. El reconegut director Peter Greenaway va arribar a la comarca amb el rodatge de la segona part de Les maletes de Tulse Luper, que va tenir la participació d'Isabella Rossellini i Jordi Mollà. Paco Plaza va signar un dels seus primers treballs com a realitzador amb Romasanta, la versió fílmica de la vida d'un assassí en sèrie del segle XIX, i a qui va interpretar l'actor britànic Julian Sands. La protagonista de la pel·lícula va ser Elsa Pataky, aleshores als inicis de la seva carrera. El monestir va esdevenir el sanatori mental on ingressaven el criminal.

7. Les colònies inspiren un èxit literari i televisiu

La versió televisiva de la novel·la supervendes Olor de colònia, de l'escriptora de Puig-reig Sílvia Alcantàra, és una minisèrie de dos capítols que es va enregistrar l'hivern del 2011-12 a la vora del Llobregat. Tal com fa la ficció ambientada al món de les colònies, la producció dirigida per Lluís Maria Güell va visitar un grapat d'aquests complexos socials i fabrils: Cal Prat, Viladomiu Nou, l'Ametlla de Merola, Cal Pons, Cal Marçal, Cal Bassacs, Cal Cases i Cal Vidal. Durant unes quantes setmanes, intèrprets destacats de l'escena catalana com Fermí Reixach, Àngels Bassas, Míriam Iscla, Maria Molins, Toni Sevilla, Margarida Minguillón i Jordi Banacolocha van rodar les seves escenes als mateixos escenaris que van inspirar Alcàntara.

8. La comèdia «3 bodas de más» queda seduïda per l'encant de Mura

El petit poble bagenc ubicat al parc natural de Sant Llorenç del Munt i la serra de l'Obac és un escenari cinematogràfic privilegiat que diverses produccions han aprofitat en els darrers anys per portar-hi una part del seu rodatge. Una de les pel·lícules de més anomenada és la comèdia 3 bodas de más, protagonitzada per Imma Cuesta, Martiño Rivas i Quim Gutiérrez i dirigida per Javier Ruiz Caldera. La protagonista és una jove investigadora universitària que acudeix als casaments de les seves tres exparelles desesperada perquè està sola. També va estar-se a Mura El año del diluvio, l'adaptació que Jaime Chávarri va fer de la novel·la d'Eduardo Mendoza.

9. La llegenda del Bruc ressona a Montserrat

La llegenda del timbaler del Bruc es va concretar a la gran pantalla amb la pel·lícula Bruc, la llegenda, que es va rodar el 2010 en diferents espais del massís de Montserrat. Amb direcció de Daniel Benmayor, el paper protagonista va recaure en el jove Juan José Ballesta, qui deu anys abans, quan en tenia 13, havia aconseguit el Goya a l'actor revelació per El bola. Acompanyat en el repartiment per Vincent Pérez, Àstrid Bergès-Frisbey i Santi Millán, entre altres, Ballesta dona vida al famós timbaler, que, segons explica la llegenda, amb el repic del seu timbal va amplificar la potència real de les forces que s'oposaven a l'exèrcit francès durant la guerra del 1808. El rodatge va dur intèrprets i tècnics a racons amagats del massís als quals el material hi va arribar en el llom dels ases.

10. Eduard Fernández es refugia a Lles per sortir d'una crisi

Un cineasta en plena crisi dels 40 -Eduard Fernández- i que ha viscut una ruptura amorosa es refugia a Lles de Cerdanya per escriure el guió de la seva propera pel·lícula. Allí es retroba amb un vell amic -Javier Cámara- i dues noies -Carme Pla i Montse Germán- amb els quals viurà tot un seguit d'experiències que el faran reflexionar sobre la creativitat i el pas del temps. Cesc Gay es va endur l'equip de Ficció a la Cerdanya el setembre i l'octubre del 2005 per rodar-hi aquest film en el qual van participar molts extres de la comarca. La gravació va incloure també un parell de dies a Puigcerdà, un altre a Prats i Sansor i el pas per la serra del Cadí. La Cerdanya té una llarga tradició com a escenari fílmic a causa de la bellesa dels seus paratges naturals. El film mostra la cruïlla vital en què es troba el personatge que interpreta Fernández, que s'encaterina d'una de les noies però no té gens clar que vulgui fer cap pas endavant i tornar-se a ficar en una relació sentimental. Un repartiment de gran nivell per a una pel·lícula que va deixar petjada a la Cerdanya.