La basílica de la Seu de Manresa lluirà un orgue renovat d'aquí a catorze mesos si aconsegueix recaptar els 300.000 euros necessaris per culminar una restauració que ja ha començat a estudiar l'orguener cubà Carlos M. Álvarez al seu taller de Terol. L'instrument actual, ubicat al presbiteri, entre els contraforts de la capella de Sant Pere, no ha deixat mai de donar servei durant la litúrgia, però les nombroses mancances tècniques i artístiques que presenta van convidar els integrants de la Comissió de l'orgue a plantejar-se una rehabilitació a fons. «Fem una crida a la ciutadania, a les entitats, a les empreses i les institucions a sentir-se seu l'orgue, a estimar-lo i a participar en el finançament del projecte», van demanar ahir tant el rector Jean Hakolimana, mossèn Joan, com Mireia Subirana, directora de la Capella de Música de la Seu.
L'orgue històric del temple del Puigcardener va ser víctima de les flames el 29 d'abril del 1937, durant la guerra espanyola. Durant una llarga temporada, la urgència va ser rehabilitar les parts malmeses de l'edifici, causades per la fúria anticlerical que va seguir a l'esclat bèl·lic, i la tinença d'un orgue va passar a un segon pla. El 1957, la Comunitat de la Basílica Santa Maria de la Seu va comprar a l'Abadia de Montserrat l'orgue construït el 1922 per Silvio Puggina i el van muntar a l'església manresana. «Tenia uns registres ultraharmònics, molt de l'època», va explicar ahir Jordi Franch, organista titular de la Seu des del 1997. L'orguener genovès es va acabar instal·lant a Collbató i va crear un taller que és en l'origen de la prestigiosa firma de construcció d'orgues Blancafort.
L'orgue va sonar per primer cop a Manresa el 18 de gener del 1959, i ja es va veure que «no era funcional, els registres no ajudaven al cant», va afegir Franch: «El 1970 es va reformar canviant el salmer del segon teclat, i agafant-ne un que hi havia a Santa Maria de Mataró. Es van canviar quatre registres, però no se n'hi va afegir cap». La segona reforma important va arribar el 1988, amb nous canvis de registres i també en el pedaler i el primer teclat. «La tercera actuació va tenir lloc el 2001, es va millorar el salmer del primer teclat, però la veritat és que sense èxit», admet l'organista.
La darrera baula, fins al moment, d'aquest recorregut per la història de l'orgue és la presa de consciència de la necessitat d'afrontar una reparació a fons que permeti a l'instrument del gran monument arquitectònic de la ciutat convertir-se en una peça rellevant apta per a concerts i altres esdeveniments musicals. «No volem que s'assocïi l'orgue només com un element d'església», va puntualitzar Subirana.
Dues efemèrides del 2022
Tal com va remarcar mossèn Joan, d'aquí a dos anys Manresa commemorarà dues fites rellevants de la seva història: d'una banda, el 5è centenari de l'estada d'Ignasi de Loiola a la ciutat; i de l'altra, els 700 anys de l'inici de les obres de la Seu, al segle XIV. «Com que el procés de restauració durarà catorze mesos, si no ens hi posàvem ja no hi seríem a temps», va afegir. La pandèmia ho ha endarrerit tot perquè la campa-nya de mecenatge s'havia de posar en marxa la primavera passada. I és pel mateix motiu sanitari que el programa d'activitats que la Comissió té previst realitzar no es fa públic encara, pendent dels esdeveniments.
L'orgue de la Seu té actualment 20 registres -conjunt de tubs (cada tub, una nota) que tenen una sonoritat semblant-, 1.437 tubs, 2 teclats i 1 pedaler. Després de mirar-se la peça, Álvarez proposa restaurar i reconstruir la totalitat de la part instrumental de l'orgue, redistribuir l'espai interior -un habitacle amb diferents nivells que queda fora de la vista del públic-, incorporar 10 nous registres i afegir 461 tubs fins a un total de 1.898, la individualització dels registres en els seus tres cossos (pedal, orgue major i orgue recitatiu), la renovació total de la consola (2 teclats i pedaler), que estarà informatitzada (amb capacitat per a 9.900 programacions gravades) i amb transmissió electrònica, i la restauració i reconstrucció del sistema de vent.
Tot això val 211.000 euros; la resta, fins als 300.000, són per a la renovació de l'habitacle i la reserva d'un fons per al posterior manteniment. Per pagar una suma tan important, s'engega una campanya que busca mecenes. Per participar-hi s'ha de fer una aportació al número de compte que hi ha a la pàgina web orguecorcatalunya.cat o bé al Punt d'Acolliment de la Seu. Tothom que hi prengui part serà padrí d'un tub petit (100 euros), un tub mitjà (250 euros), un tub gran (500 euros), un tub gran de façana (1.000 euros) o un registre (2.000 euros o més).
L'orgue de la Catalunya Central
El Pla Director de la Seu preveu la construcció d'un orgue major, fita que els responsables de la basílica reconeixen que a hores d'ara és inimaginable a mitjà termini. «No estem fent un orgue major ni un de nou, però sí una rentada de cara a fons», va apuntar Mireia Subirana, qui va expressar el desig que el projecte «arribi a tothom, petits i grans, també a gent de fora de Manresa perquè volem que sigui l'orgue de la Catalunya Central».
Per mantenir la identitat històrica de l'instrument, no es canviarà la façana, i «tot el que passarà tindrà lloc a les entranyes», va anotar Joan Gariga, un altre dels membres de la Comissió de l'orgue. El projecte es posa a caminar amb la col·laboració dels Amics de la Seu i confia continuar sumant complicitats.
