L'escriptor Màrius Serra reivindica «l'èpica» de la novel·la de Joanot Martorell Tirant lo Blanc, clàssic que ha posat al dia en una versió en català contemporani i que ha sortit a la venda a través de l'editorial Proa. L'autor considera que l'actualització interessarà el públic que consumeix sèries de tall bèl·lic com Juego de tronos, i novel·les com Victus, d'Albert Sànchez Piñol, gràcies a la presència bèl·lica i de la «vida d'alcova» que hi ha a les seves pàgines.

Per a Serra, els lectors joves «amb voluntat de llegir èpica», l'hi trobaran, però també qui llegeix les pàgines d'internacional dels diaris. «S'ha dit que el gran èxit de Juego de tronos és perquè apel·la a la memòria gairebé reptiliana dels europeus que beu d'un imaginari medieval», afegeix Serra.

Serra destaca que fer una versió en català actual de Tirant lo Blanc era una proposta a la qual no s'hi podia negar i que desafortunadament a la seva època d'estudiant l'obra no formava part de cap temari, malgrat ser una «novel·la extraordinària amb molts punts d'atractiu», i el seu «evident interès» en el terreny èpic i cavalleresc «molt de Juego de tronos».

El polifacètic escriptor posa de manifest la importància dels episodis èpics, per la seva violència i de lluites a ultrança descrites amb gran quantitat de detalls, a part d'incloure una «important dimensió geoestratègica» provinent de la tradició cavalleresca, plena d'enginy militar. Tanmateix, recordat que el personatge de Tirant «no és un heroi i no té superpoders màgics», sinó que viu la paradoxa de vèncer al camp de batalla però ser «feble» en la malaltia i en la «lluita amorosa». En aquest terreny, recorda els episodis amorosos escrits des del marc mental d'un escriptor «home i medieval».

Després de dos anys de feina i un confinament, Serra ha posat al dia aquest clàssic amb la voluntat de fer-ne una «reescriptura completa» sempre amb la fidelitat màxima a l'original i tenint present un lector culte. Segons explica ell mateix al pròleg, ha intentat que els canvis lingüístics siguin coherents i puguin arribar a un lector contemporani, «de manera que, com els millors àrbitres», passi desapercebut, sense renunciar mai a «l'extraordinària riquesa verbal, que és un dels tresors de Tirant lo Blanc.

Quatre itineraris

Tal com va detallar fa unes setmanes, l'actualització inclou la versió completa i quatre itineraris de lectura, explicats també al pròleg, i marcats dins de l'edició al marge amb petits símbols. El primer itinerari que proposa és una lectura del Tirant essencial, fins al capítol 28, i comporta llegir el 58%. Dos itineraris més tracten sobre Eros i Tànatos: si la icona del cor implica els episodis amorosos (el 19% de la novel·la), el símbol de l'espasa condueix de la mà de Tànatos per un 20% de la història amb les lluites i l'acció bèl·lica.

El quart itinerari és una proposta d'una lectura amb el símbol dels diamants, un «tast» que inclou nou dels 487 capítols i que és «com llegir un llibre de contes». És a dir, textos absolutament «emblemàtics de la novel·la», i força inoblidables.

Aquesta ha estat la seva manera d'evitar retallar o d'haver de fer versions per a joves: «Les obres són completes», defensa Serra. A més a més, detalla que els itineraris sempre van endavant, mai enrere, ja que «no és cap joc», i així el resultat dona lloc a diferents tastos possibles.

Una tirada de 6.000 exemplars

Segons concreta l'editor Josep Lluch, la novel·la surt publicada abans de la campanya de Nadal, «el moment òptim de treure un volum gruixut i car», tot i que la voluntat és que el volum quedi, i que no només es vegi com a lectura acadèmica. «La funció que fa la versió en català actual de Màrius Serra és proposar aquesta lectura plaent», afegeix, per això té una dosi de realisme que la fa molt pròxima.

La tirada inicial del Tirant lo Blanc de Proa és de 6.000 exemplars per cobrir les necessitats de la campanya de Nadal, i la voluntat és que romangui en el temps, com els assajos actualitzats de Michel de Montaigne, o «l'èxit persistent i continuat» d' El Quijote, d'Andrés Trapiello.