Montserrat Carulla, una de les grans actrius de teatre català, que es va convertir en una de les cares imprecindibles de les sèries televisives a Catalunya i que també va actuar en pel·lícules de cinema català i espanyol, va morir ahir dimarts a l'edat de 90 anys. «Marxa una de les grans de l'escena catalana i lluitadora de llibertats», va destacar el Departament de Cultura a través d'una piulada, afegint que l'intèrpret «deixa un record tan viu que el seu traspàs no el podrà esborrar».

Nascuda a Barcelona el 19 de setembre de 1930, Carulla va donar els seus primers passos al teatre amateur i al final dels anys 40 va estudiar a l'Institut de Teatre. Als 60 va començar a actuar al teatre professional, tant a Barcelona com a Madrid, tot i que el pas per la capital espanyola va ser breu i va desenvolupar la major part de la seva carrera a Catalunya, on va participar en desenes d'obres teatrals interpretant clàssics de la literatura catalana i universal fins al 2016, en què es va retirar amb Iaia!, escrita i dirigida pel seu fill Roger.

Entre moltes altres obres en què va participar figuren els clàssics de Shakespeare Romeu i Julieta, Hamlet, Molt soroll per no res i Les alegres casades de Windsor, Pigmalió, de George Bernard Shaw, La gata sobre la teulada de zinc calenta, de Tennessee Williams i Els fills del Sol, de Maxim Gorki. També va interpretar nombrosos clàssics espanyols com Don Juan Tenorio, de Zorrilla, La dama duende, de Calderón de la Barca, El caballero de Olmedo, de Lope de Vega, Luces de bohemia, de Valle Inclán o La ira del humo, d'Antonio Buero Vallejo.

I igualment va protagonitzar grans obres de la literatura catalana, entre elles Poema de Nadal, de Josep Maria de Sagarra, La plaça del diamant, de Mercè Rodoreda, Mort de dama, de Llorenç Villalonga, Maria Rosa, d'Àngel Guimerà, Primera història d'Esther, de Salvador Espriu, i l'adaptació teatral d' El quadern gris, de Josep Pla.

Montserrat Carulla, que va estar casada amb l'actor Felip Peña, era mare de la també actriu Vicky Peña i del director Roger Peña, i àvia de l'actriu Miranda Gas Peña. A partir dels 90, va ser una de les actrius indispensables en les sèries de TV3, com Secrets de família (1995), Dones d'aigua (1997), Laberint d'ombres (1998), El cor de la ciutat (2000) i La Riera (2012), el que li va atorgar gran popularitat. També va actuar en films com Surcos (1951), El Vicari d'Olot (1980), Carreteras secundarias (1997), La ciudad de los prodigios (1999), El Orfanato (2007) i Barcelona, nit d'hivern (2015).

El seu gendre, el també actor i director Mario Gas, la va definir com una «actriu intuïtiva i amb una tècnica fantàstica». A la gala dels Premis Gaudí, Carulla va començar el seu discurs en rebre el Gaudí d'Honor afirmant que era «actriu, catalana i independentista», encara que va advertir que el seu independentisme «no va en contra de ningú».