«Valia la pena revisitar l´obra i posar-la de nou a l´abast del lector». L´editor de l´Albí, el berguedà Jaume Huch, presentava així el 5è volum de la Narrativa Catalana Completa de l´escriptor manresà Josep Tomàs Cabot, un obra de prop de 400 pàgines que conté les novel·les La cadena i 2112, així com una selecció d´onze contes. La presentació, ahir a l´Espai Òmnium de Manresa, formava part del programa d´actes paral·lels al premi Bages de Cultura.

Inicialment, va subratllar Huch, s´havien previst quatre volums (editats en els darrers tres anys), però, finalment, es va decidir afegir-ne un cinquè per tal que recollís una selecció de contes breus, publicats d´una manera esparsa. Totes les obres han estat revisades de nou en un projecte que vol ser «un toc d´atenció» amb la voluntat de fer visible la magnitud de l´obra de Tomàs Cabot, guanyar nous lectors i oferir una edició definitiva dels textos. Huch va recordar la vella amistat i complicitat amb l´escriptor manresà des que fa 30 anys li va publicar la primera novel·la. Així mateix, l´editor no es va oblidar dels desapareguts Josep M. Aloy -autor de l´epíleg amb què es clou el cinquè volum- i de Lluís Calderer, pels quals va reclamar «el reconeixement públic que es mereixen».

L´escriptor Llorenç Capdevila, autor de l´estudi introductori publicat al primer volum, va fer un repàs de l´obra narrativa de Tomàs Cabot, va comentar breument cada novel·la i va destacar tres tres característiques de la seva obra: la diversitat, la unitat d´estil («sempre nítid, clar i directe» i amb una «visió unitària del món no precisament optimista»); i la seva unicitat: «són novel·les que només podia haver-les escrit ell, perquè en cap altre autor hi trobaríem que hi convergissin un gran coneixement de la literatura, de la història i de la ciència». Per a Capdevila, l´autor «va passar de ser un escriptor admirat a un amic estimat». I va afegir: «Els amics escriptors són doblement amics. Les edats queden difuminades quan et relaciones amb gent amb qui comparteixes el gust per la literatura».

Fina Tapias, vídua de Josep M. Aloy, autor de l´epíleg , va explicar que quan el literat va rebre l´encàrrec d´escriure el text, això va representar per a ell «una alenada de vida en un moment crític de salut». Entre els dos, va apuntar Tapias, hi havia una gran complicitat: «El Josep Maria ho llegia tot d´ell i li ho comentava tot». A continuació Tapias va llegir per als assistents l´inici i el final de l´epíleg, així com l´arrencada de la novel·la Deu visites al company absent. Capdevila va fer el mateix amb un fragment de la novel·la Els miralls de Schubert i Huch, uns paràgrafs de La cadena.

La presentació va acabar amb les paraules de l´autor, que va confessar que «he escrit moltíssim i sempre he gaudit escrivint». Tomàs Cabot, de 90 anys, va recordar els anys passats a Barcelona, els amics que ja no hi són (com Nèstor Lujàn, Ainaud de Lasarte...) i la seva relació amb Josep M. Aloy. I va dir que, amb l´acte d´ahir, s´acomiadava com a escriptor: Els problemes de vista no li permeten continuar escrivint. Però, va remarcar, «tinc la sort de fer el co-miat ben acompanyat: m´agradaria abraçar-vos a tots. Amb una abraçada que haurà de ser virtual i col·lectiva».

Ja, al final de tot, Joan Vilamala va llegir l´auca que, amb dibuixos de Jaume Gubianas, va dedicar a Tomàs Cabot pel seu norantè aniversari. L´auca, impresa, es va distribuir entre el públic present.