La intermitència de la temporada teatral renova els ànims i les il·lusions en el retorn a les sales, un fort sentiment de resiliència que no deixarà els teatres buits. Ramon Madaula signa i interpreta una peça sobre les tradicions en les nissagues familiars i com els xocs generacionals fan brollar la manca de cohèrencia amparada en tradicions que no deixen de ser xantatges emocionals.

L´Antoni és el patriarca dels Brugarol, una benestant i coneguda família de Sabadell. En Pablo (Jaume Madaula) és el seu gendre amb qui manté una relació cordial. Un dia van al teatre i en la conversa hi surt un dilema: la filla de l´Antoni diu al pare que que es vol canviar l´ordre dels cognoms.

Els Brugarol té per davant de tot l´enginy i la precisa mecànica amb què està construït. Cada diàleg obre un nou repte, un nou paisatge temàtic i sobretot, un daltabaix sentimental. En cadascun dels principis pels que es regeixen dels personatges s´hi pot ser més afí o distant, poden tenir més tendència a la correcció o tot al contrari, però el teixit dramatúrgic que es va teixint al llarg de la peça és interessant, desvetlla incògnites i sense caure en grans resolucions, tragèdies o drames es construeix la història d´aquest nucli familiar i la manera com afronta els reptes dels nous temps. Un muntatge amb la solvència interpretativa de Madaula, precís i mesurat, seguit de ben a prop pels seus joves companys d´escena. Madaula no va poder evitar dir, al final, que «sembla impossible que poguem tornar a estar aquí». Ovació del públic: s´ho valia.