Les últimes excavacions al Castell de Rocafort, declarat Bé Cultural d'Interès Nacional, han deixat a la vista una gran torre circular del segle XI, una descoberta feta la setmana passada que s'espera que sigui el catalitzador que permeti accelerar l'excavació i consolidació de tot el recinte arqueològic.

Fins ara, del castell, només n'era visible un pany de paret i únicament els veïns del municipi i els entesos sabien veure que aquella paret que hi havia dalt d'un turó era l'únic que quedava del castell de Rocafort, i és que la vegetació que hi anava creixent tapava les restes d'un imponent castell que va estar habitat entre els segles XI i XV. El 2013 es van iniciar els treballs arqueològics al turó on hi ha la fortificació, promoguts per l'Associació Rocafort: Patrimoni i Documentació i finançats per l'Ajuntament del Pont de Vilomara i Rocafort.

Després de desbrossar el recinte fortificat el 2013 i de netejar el gran fossar defensiu el 2015, el passat 2017 es van descobrir les restes d'una construcció i un mur en el que era un aparcament per a caminaires i boletaires situat a sota mateix del castell. Aquesta troballa, junt amb la informació continguda en uns pergamins dipositats al Museu de Rocafort (actualment a l'Arxiu Comarcal del Bages), va fer sortir a la llum l'antiga sagrera del castell de Rocafort. Des d'aleshores, al perímetre de la fortificació, d'uns 1.300 m2, s'ha d'afegir un mínim de 3.500 m2 que es creu que devia ocupar la sagrera.

Aquest any ha estat el primer en què s'excava a dalt del castell i l'objectiu fixat per l'artesenc Òscar Trullàs, de l'empresa Arqueòlegs.cat i director de l'obra, i per l'Associació Rocafort: Patrimoni i Documentació, era buscar la torre major esmentada en la presa de possessió del castell de Rocafort per part del Monestir de Sant Benet de Bages el 1377, de la qual no en quedava cap resta visible.

El primer dia d'excavació es va acabar deixant a la vista una filada de pedres que ja permetia endevinar un mur. Els treballs dels dies posterior van permetre comprovar que s'havia trobat la torre major. Amb un diàmetre exterior d'uns 7 metres i un diàmetre interior d'uns 4 metres aproximadament, es creu que la torre podria fer uns 15 metres d'alçada abans d'enrunar-se. La tipologia constructiva i la ceràmica trobada situen la construcció de la torre al segle XI, el mateix moment en què es té per primer cop constància documental de l'existència del castell.

L'ajuntament espera que amb aquesta troballa s'acceleri el ritme d'excavació del conjunt arqueològic i poder consolidar les restes, garantint la conservació del jaciment i estudiant el que és l'origen del municipi.