El castell de Rocafort era una important fortificació a l´edat mitjana de la qual, explica l´arqueòleg artesenc Òscar Trullàs, hi ha «força documentació» que permet no anar a cegues a l´hora d´afrontar una excavació. Entre els documents que parlen d´aquesta fortificació n´hi ha un de la presa de possessió del castell per part del Monestir de Sant Benet de Bages el 1377 en el qual surt esmentada la torre major del castell de la qual, fins fa uns dies, no hi havia cap resta visible.

Buscar la torre major i posar-la al descobert era l´objectiu que s´havia proposat Trullàs, de l´empresa Arqueòlegs.cat i director de l´excavació, i l´Associació Rocafort: Patrimoni i Documentació en la campanya d´enguany, realitzada la setmana passada. I ha donat el seus fruits: a la part central del turó que ocupa el castell l´excavació ha tret a la llum una gran torre circular del segle XI, de 7 metres de diàmetre exterior, d´uns 4 a l´interior i amb uns murs d´1,35 metres d´amplada. La torre es troba «en un bon estat de conservació. Creiem que tenim bastants metres en alçada». De fet, es calcula que la torre podria haver fer uns 15 metres abans que s´enrunés. Enguany era el primer cop que s´excavava a dalt del castell i, adossada a la torre, explica Trullàs, els arqueòlegs també han localitzat la cisterna.

Del castell de Rocafort només era visible un pany de paret de la fortificació. El 2013 es van iniciar els treballs arqueològics al turó on hi ha el castell, promoguts per l´Associació Rocafort: Patrimoni i Documentació i finançats per l´Ajuntament del Pont de Vilomara i Rocafort que, des fa tres anys, dedica una quantitat anual de 3.000 euros a les campanya d´excavació. El 2013 es va desbrossar el recinte; el 2015 es va netejar el gran fossar defensiu i, ara fa tres anys, es van descobrir les restes d´una construcció i un mur en el que era un aparcament per a caminaires i boletaires, a sota del castell. La troballa va fer sortir a la llum l´antiga sagrera del castell. Des d´aleshores, als 1.300 m2 que ocupa la fortificació, s´hi ha d´afegir un mínim de 3.500 m2 que es creu que ocupava la sagrera. «És un gran jaciment», confirmava Trullàs.