Les seves vivències, quan és feliç i, també, quan viu moments complicats. La cantant i compositora manresana Sara Roy (1997) està acabant d´ultimar el seu primer disc, que té previst editar el primer trimestre del 2021. Un treball que promet ser molt «màgic», explica, i on es veurà una Sara Roy completament diferent, més enèrgica, menys intimista en un debut que tindrà la col·laboració de diversos artistes. Però Roy, també, ha posat veu a un dels temes del disc de La Marató d´enguany juntament amb David Otero, exguitarrista i compositor de la banda El Canto del Loco. L´artista, que s´ha graduat aquest any en Periodisme, té molt clar que busca el seu lloc en el difícil món de la música.
Participa en el disc de La Marató amb David Otero. Com ha estat gravar amb un referent del pop espanyol?
Increïble. Ha estat una experiència inoblidable. A més, soc molt fan d’El Canto del Loco i quan era petita cantava totes les seves cançons a casa. Vaig tenir l’oportunitat d’anar a l’estudi d’Otero, on ell compon i escriu tots els seus temes. El David és una persona molt maca i agradable, juntament amb la seva parella. Va ser tot un plaer poder formar part d’aquest disc de La Marató.
Com va sorgir aquesta col·laboració?
La proposta li van fer al David i ell buscava una cantant catalana. Llavors em va seleccionar a mi i vaig al·lucinar. És la primera vegada que participo a La Marató, que considero molt important pel tema social, que és la raó principal del disc. Però penso que serà un pas més en la meva carrera i m’ajudarà a donar-me a conèixer.
Des dels seus inicis en el grup Macedònia fins avui, com ha estat la seva evolució musical?
Macedònia va ser la meva escola en aquest món. En la música he anat fent petits passos, he treballat moltíssim i, des que vaig començar amb el grup, no he parat mai, sempre intentat fer-me un lloc en aquest món. La música em mou i he evolucionat al llarg dels anys, però encara tinc molt camí per córrer.
I el seu disc?
Sortirà segurament durant el primer trimestre del 2021 i fa molt temps que hi treballo juntament amb Jordi Pinyot. És un projecte amb un pressupost 0 i neix de l’esforç d’un dia rere l’altre a l’estudi. Però estem molt contents perquè el treball està obtenint molt bons resultats.
Què s’hi podrà escoltar?
Sempre m’havia imaginat el meu primer disc molt especial. Soc molt perfeccionista i crec que serà millor del que m’imaginava. Hi haurà cançons en català i en castellà, fins i tot alguna en anglès, amb col·laboracions de diversos músics, ja que compartir música per a mi és molt bonic. Tindrà molta màgia, sempre he fet música intimista i tranquil·la, per això crec que la gent se sorprendrà, perquè també hi haurà temes molt enèrgics que no s’han vist encara en el pop espanyol i català. Es veurà la Sara Roy en un estil completament diferent.
De què parlarà?
Bàsicament de mi, tot i que a vegades quan escric cançons m’inspiro en històries alienes. Però, al capdavall, les lletres surten molt de dins: quan tinc moments complicats ho expresso, i quan soc feliç, també. Aquest treball serà tot el que forma la meva persona.
Amb alguna discogràfica al darrere?
Ara he començat a treballar amb Halley Records (Txarango, Stay Homas, Els Catarres, Suu...) i són un encant de gent.
Com s’ha adaptat a aquesta situació de pandèmia?
Ha estat molt complicat i ho continua sent, els músics tindrem problemes els propers mesos. Nosaltres ens guanyem la vida fent concerts, no amb les cançons de Spotify ni amb les que es pengen a les plataformes digitals. Si no trepitgem escenari, econòmicament la cosa no funciona. Tot i això, soc una persona molt optimista i espero que l’any que ve es pugui presentar el disc com deu mana en un lloc ben xulo. D’altra banda, els artistes hem demostrat en el confinament que la població pot gaudir de la música solidària i gratuïta.
Aquest any s’ha llicenciat en Periodisme i va crear una revista musical per donar visibilitat a les dones que formen part del panorama musical català.
Estem molt contentes. La revista MUS, feta juntament amb la Natàlia Bonjoch, se centra en la veu femenina i creiem que és molt necessari posar el focus en les dones, no només en el sector musical, sinó en la societat. Volem reivindicar-ho i aquest desembre sortirà el segon número. I estem molt orgulloses perquè ha costat elaborar un projecte d’aquestes característiques sense cap remuneració. Tot està fet amb molt d’amor des del vessant més humil i intentarem donar-li continuïtat.
Periodisme o música?
La música va començar sent el meu hobby i ha acabat sent el meu objectiu professional. Qualsevol persona voldria treballar del que la fa més feliç, i això per a mi és la música. El periodisme musical m’encanta, però tot va relacionat amb el mateix. La música és la meva prioritat, però aprendre diferents oficis no està malament.
Parli’m de l’experiència que va viure a «Factor X».
Això va ser molt divertit. No hauria dit mai que em veuria fent un talent show a Telecinco. Va ser tota una experiència conèixer un sector totalment diferent i compartir uns mesos amb gent que es dedica a la música i amb les noies de Macedònia. «Factor X» va ser fantàstic, vam aprendre molt i vam veure com funciona tot en l’àmbit televisiu.
Hi haurà un retrobament amb les Macedònia?
Podria estar molt bé, ara els dies 9 i 10 de gener farem un concert que serà l’últim del grup i es farà amb les cinc generacions. D’aquesta manera es tancarà una etapa i a mi em fa molta il·lusió.
Triï un concert especial.
Escollir-ne un és difícil. Per exemple, amb Macedònia vam cantar al Palau de la Música i va ser brutal tocar en un lloc tan emblemàtic. També amb Macedònia, l’últim concert que vam fer a la sala Razzmatazz, i recordo amb molt de carinyo una nit que vaig tocar al Voilà! jo sola. Els tinc molta estima als d’allà.
Què vol per al futur?
Estic pensant en el disc les vint-i-quatre hores, cada dia gaudeixo del viatge i ara estic focalitzada només en això. M’estic envoltant de gent molt bonica i que treballa molt bé.
