«Un bon vi ha d'explicar una història sobre el seu origen i la seva identitat»

Un enòleg és...

El custodi de tot el coneixement que va des de la terra fins a la copa.

Quines són les millors qualitats d’un enòleg?

Paciència, humilitat, perseverança i coneixement.

Ho compleix?

[Riu]. En la perfecta imperfecció que defineix la meva persona jo crec que sí.

Quan decideix fer del vi la seva professió?

Mentre estudiava enginyeria agrònoma. Tenia com a referent el meu germà gran, l’Antoni i, després, un professor, Juan José de Castro Martín, llavors director tècnic de Codorniu, que em va fer estimar l’ofici.

I a casa?

A casa sempre havia sentit a parlar de la vinya, que associo als avis de la família. Quan jo neixo, el 1971, la vinya ja no té la presència que havia tingut en el dia a dia d’abans. Molta terra per a pocs pagesos, la pagesia ha deixat de treballar a peu i les feines agrícoles es fan amb tractors. El món rural s’ha anat abandonant per les fàbriques i, al camp, amb el cereal pots portar més quantitat de terra. Anar a la vinya és com anar a l’hort: has de baixar del tractor. Per això ho acaben fent els avis i, sovint, quan ells ja no hi són, s’arrenquen les vinyes.

I dues generacions després tot canvia.

La nostra generació fa aquesta funció. La vinya reneix als anys vuitanta quan gairebé havíem esborrat de la memòria que érem una terra de vinya.

I es recupera.

Es torna a creure que el vi pot ser novament un motor econòmic, una icona d’identitat, una oportunitat mediambiental, d’autoestima, de pertinença, ara de turisme... El vi és un sector de l’agricultura amb el qual s‘identifica per qualitat i origen una regió. I a més té una raó cultural: mantenir un coneixement vinculat al territori, al patrimoni. En un context de globalització, aquesta recuperació és primordial.

I aquestes serien les raons per les quals vostè és enòleg?

Aquesta seria l’explicació racional.

I l’emocional?

Res de tot això funciona si no hi ha vocació. Jo em sento atret des de jove per tot aquest ritual de coneixement vinculat al vi, per aquest ofici que em ve de gust continuar aprenent encara ara.

Què necessita un bon vi?

Que sigui net, honest i explicar una història que ha de tenir a veure amb l’origen i amb la identitat, amb el missatge del qual és portador.

I quina és la història dels vins del Pla de Bages?

N’hi ha moltes. És la del picapoll, una varietat reconeguda de fa segles que ara es recupera; la del cabernet, que va lligada a aquestes varietats internacionals que es van introduir als anys 80 i que van fer renéixer el sector; la sumoll, una varietat completament diferent que parla d’un vi únic, auster... Has d’estar molt segur per ensenyar aquest vi al món! O la mandó, una varietat recuperada, que reneix aquest segle XXI... Les històries, però, són una successió de terres, varietats i persones; de famílies, de vinyes, de cellers. Cada vi té la seva.

D’infravalorar el vi a exaltar-lo. Ara, si no entens de vins, no ets ningú. On es troba el punt mitjà?

En la normalitat i en el coneixement. S’ha de valorar el vi pel que és.

I què és?

Una beguda mil·lenària lligada a casa nostra i amb una cultura associada a ella. Tot això cap en una copa. Se li deu respecte i possibilitat de gaudir-lo. Aquest és el seu valor. I cal despullar el vi d’un excés de parafernàlia que alimenta egos. Això, no cal.

Can Serra dels Exibis i Cellers Underground són els seus projecte més personals?

Sí, engegats quan ho sentia i content d’haver-ho fet. Diuen molt de mi perquè neixen del que crec. Però quant a estima i satisfacció, la resta de projectes, com La Fou, els vins d’Ampans (Urpina) i Costers del Sió, estan al mateix nivell. Els primers surten de la meva mirada cap al món; els segons, d’una mirada compartida, col·lectiva.

Passió?

Tinc la sort de fer el que m’agrada. Tot allò que surt de dins forma part de la teva vida. Jo, a les meves filles, mai no els dic que vaig a treballar.

No?

Els dic que vaig a fer coses que em ve de gust fer. I en tinc ganes perquè és el que toca. És evident que hi ha moments de dificultats i que has de posar-hi un extra d’esforç. Però, on no ho has de fer? A més, és una feina que segueix el ritme de la natura i això és agraït com a persona i com a professional.

Tast o ‘cata’?

Ens hem acostumat a tast.

Vinícola o vitivinícola?

Les dues són correctes però prefereixo la segona perquè engloba tot el procés del vi: de la terra a la copa.

Menja amb una copa de vi?

No sempre però normalment sí.

Negre, rosat o blanc?

M’agraden tots. Abans era més de negres i ara els blancs em venen més de gust. Però per un vincle professional al sud de França, amb un projecte de rosats a la Provença, aquest any ha entrat el rosat a la meva vida... I els dolços, i les bombolles... A mesura que em vaig fent gran m’agrada més tot.

Adobar, podar, empeltar, esbrollar, veremar... La vinya té un diccionari propi. Digui’m dues paraules que li agradin.

Esbrollar i espodassar em resulten especialment simpàtiques.

La DO va ser l’impuls que necessitava aquesta comarca per recuperar la confiança?

Va ser fonamental. La feina d’en Valentí Roqueta sabent agrupar els set cellers per donar un volum de massa a l’activitat i aconseguir a la tardor del 1995 la DO va ser determinant per enfocar i posar les bases del que passa ara.

I ara, en quin punt es troba?

Crec que encara estem en un punt zero. Fa 25 anys, amb DO, també va ser un punt zero. Jo m’ho miro així.

Expliqui’s.

Cada moment pot ser viscut com un punt zero, amb totes les possibilitats obertes. Ara som la segona zona més petita després d’Alella; la que desperta més interès i una zona clarament de futur; la segona zona del país que més car paga el raïm per sota del Priorat; tenim un alt contingut en identitat: tots els cellers tenen vinya, que és un tret diferencial, i tot el raïm es queda aquí, a la zona i venut com a DO. Això assegura una cadena de valor que arriba fins a la qualitat de l’ampolla.

No està malament....

I tot depèn de la nostra gent. Per això, el que falta per venir no m’ho vull perdre.

Quin vi maridaria amb aquesta entrevista?

Un La Baula, creat a partir de dues varietats en procés de recuperació: la mandó i el sumoll. Un vi que pot semblar el de fa 150 anys. Per això el nom... per aquesta baula perduda.