L´estatus de la ciència ha oscil·lat sovint entre l´autoritat i el recel o, directament, la negació. L´autor ens mostra el llegat de deu pensadors que han donat forma a la percepció que els seus coetanis han tingut de la ciència.
De Francis Bacon i Galileo Galilei a Max Weber i Hannah Arendt, passant per René Descartes, Giambattista Vico, Mary Shelley, Auguste Comte, Kemal Ataturk i Edmund Husserl. Crease, professor de filosofia, aporta a través del llegat intel·lectual d´aquestes deu figures unes quantes respostes a una pregunta que sempre ha perseguit la ciència: quan és acceptat unànimement un descobriment i per què hi ha avenços que aixequen polèmica i oposició?
Bacon, Galileu i Descartes van argumentar a favor de l´autoritat de la ciència en un moment en què l´Església catòlica ostentava un gran poder. Shelley, Vico i Comte, per la seva part, van avisar del risc de crear una esquerda entre les ciències i les humanitats. Weber, Ataturk i Husserl van reflexionar sobre la relació entre el món científic i la societat. I Arendt va aprofundir en l´autoritat de la ciència en un període de gran desconfiança envers els seus mèrits. La ciència és un bé comú, però té enemics amb retòriques que cal desemmascarar.
