«Ho hem tornat a fer». Així obria anit l'actriu Mireia Cirera la segona gala del lliurament dels Premis Lacetània de les Arts i la Cultura, que coordina Òmnium Bages-Moianès, i que es van tornar a celebrar al Teatre Conservatori. I sí, es van lliurar amb una gala que va mantenir, amb les servituds de la covid, un format estrenat l'any passat, aquesta vegada amb la màgia com a protagonista. Cordes, canvis de vestits, cercles, mentalisme, anelles i humor van salpebrar l'entrega de premis amb un jove Màgic Pol -sense por a l'escenari- que va actuar de copresentador amb una veterana de l'escena, com és Mireia Cirera, per conduir una nit que va culminar amb una peça de ceràmica trencada i arreglada per art de màgia. Gran moment de la vetllada.

Àgil i de menys a més, la nit la va obrir Jordi Corrons, president d'Òmnium Bages-Moianès, reivindicant la cultura com a bé necessari, no accessori, i posant l'accent en una pandèmia que ha fet aflorar els «mals endèmics» del sector, definits en una paraula: precarietat. I aquest va ser un discurs repetit durant la nit que va trobar la màxima expressió quan Jordi Serra, copresident de l'Associació de Professionals de Circ de Catalunya (APCC), que rebia el premi Invisibles del Circ, convocat per La Crica, va fer apagar els llums i el so del teatre per posar en evidència que sense tècnics tampoc no hi ha espectacle. El premi li va lliurar Javi Soler, president de La Crica. La nit, com va remarcar Corrons -que acaba els cinc anys de presidència la setmana que ve- servia, també, per posar a l'aparador el talent cultural, «divers» -d'una desena de camps de saber- de casa nostra. Uns premis, enguany deu amb l'estrena del Plácido a la Producció Cinematogràfica, convocats per l'Ajuntament de Manresa, l'Associació Cultural El Galliner, el Centre d'Estudis del Bages, el Cercle Artístic de Manresa, Cineclub Manresa, La Crica i aquest diari.

La nit començava amb el talent més jove, amb la guanyadora i finalista del Premi Bages de Narrativa jove: Anna Casajuana Gumà, amb l'obra Quan arribi el temps de les cireres i Elisabet López Viscarri per l'obra Motiu de vida i mort, que van pujar juntes a l'escenari. El segon premi de la nit, el Regió7 de Comunicació, atorgat a la revista de Súria El Salí, de forma molt especial pel seu cobriment de l'impacte de la covid-19 al poble i al territori del Mig Cardener, el va recollir Carles Codina, que va parlar en nom dels seus companys per remarcar que era la segona vegada que s'enduien el guardó. La primera, el 1994, pel cobriment dels focs que van assolar la comarca; i ara, novament, per una altra desgràcia, en aquest cas la pandèmia. Codina va remarcar «el fort compromís amb el poble» que manté un revista, va agrair el reconeixement a l'esforç i el treball i va reivindicar el paper de la premsa local i comarcal.

L'aparició del Màgic Pol, que va convèncer Cirera de quedar-se a l'escenari i va esperonar un públic, inicialment tímid, però que el jove santvicentí es va acabar ficant a la butxaca, va marcar l'estructura d'una gala que alternaria números de màgia de prop i que tindria la música del trio format pels bagencs Aina López Pla (saxo), Biel Roca Matamala (teclats) i Timothée Kamba Tobías Blanque (bateria), com a banda sonora. Amb bossanova, latin i temes com Lover Men.

«No coneixem la història si no coneixem els marges de la història». Amb aquestes paraules recollia el cardoní Francesc Xavier Ventosa Molner el Premi Antoni Esteve per a estudis sobre la Catalunya Central, dotat amb 1.500 euros per la família Esteve i convocat pel Centre d'Estudis del Bages i Òmnium Bages-Moianès, per un estudi, com ell mateix va explicar, «sobre els músics que hi havia a Cardona el 1700». La petita història.

Després d'una còmica sessió de mentalisme -amb ou i una voluntària del públic, l'Anna-, l'artista i docent Alèxia Lleonart Pujol s'enduia el Premi a la Projecció artística en Gravat, convocat pel Cercle Artístic de Manresa amb un agraïment als seus alumnes i amb el desig de compartir la futura exposició per mostrar una tècnica («de les que no es coneixen gaire») amb el públic.

Arribava el torn d'Alba Quirós López, de l'Institut Cal Gravat de Manresa, que ahir s'emportava el Premi Revista Dovella per a treballs de recerca, per Les dones artistes a Manresa (1930-1963) i agraïa el suprot al jurat, família i especialment al seu tutor, Ovidi Cobacho, també present a la platea. Interludi sense paraules, només la màgia que extreu objectes impossibles d'un tub encara més impossible, va donar pas al Premi El Galliner de textos teatrals que es va endur Adrià Serra Perejil per l'obra Petites addiccions i contradiccions i que recollia posant l'èmfasi en actes com el d'ahir «necessaris per mantenir la flama» en uns temps difícils. David Ferré i Gispets s'emportava el Pare Ignasi Puig i Simon sobre la Manresa ignasiana per una recerca sobre la Companyia de Jesús a la Manresa del segle XVIII. Ferré va parlar de la seva «companya de pis», la seva àvia de 93 anys, una dona que, va dir, «ha superat una Guerra Civil, una Guerra Mundial i una pandèmia» i va demanar al públic «cuidar i gaudir dels avis» en un dels parlaments més aplaudits de la nit.

La nit encarava el final amb el nou guardó dels Lacetània, el Premi Plácido a la producció cinematogràfica, convocat i dotat per Cineclub Manresa i atorgat al treball Confinats, d'Enric Roca, un film nascut, va dir, «en una nit d'insomni» durant aquesta pandèmia i amb l'ajut d'una «trentena de persones» que el van ajudar a narrar en imatge «la crònica de com es va viure a la ciutat» el confinament. Un treball que es podria projectar el proper febrer. I el darrer Lacetània, el premi Empremta, convocat per Òmnium Bages-Moianès, va tornar a portar Jordi Corrons a l'escenari per llegir unes paraules de Jordi Cuixart, en una de les ovacions de la nit. I, després de la sorpresa de la ceràmica recuperada (vegeu deglossat), Gabriel Prat, president de la Fundació Covent de Santa Clara, recordava la feina feta per una entitat nascuda el 2009 amb la voluntat d'ajudar les persones «més desvalgudes» i «visibilitar» un problema que s'ha agreujat amb la pandèmia. I cridava a no baixar la guàrdia: voluntaris, empreses i administracions.

Acabava la gala amb el parlament de l'alcalde Marc Aloy, que va lloar la reinvenció engegada pels Lacetània l'any passat; l'oportunitat de «tornar-nos a veure les cares en un teatre»; recollia la declaració d'intencions de Gabriel Prat; posava en valor la feina feta per Corrons i recordava el literat Lluís Calderer, fa deu anys Premi Bages de Cultura. La nit s'acabava com començava, amb música a l'escenari.