Una jove francesa apareix assassinada en un parc i no hi ha motiu aparent, ni sospitosos clars. Així comença Manhunt, una sèrie britànica que recrea uns fets reals i que és, sobretot, una radiografia de la cadena de casualitats i errors que marquen la línia entre la resolució o no d'un crim. El relat adopta el punt de vista de Colin Sutton, un veterà inspector que té l'oportunitat de demostrar que el cos de policia no es limita a fer les comprovacions que marca el manual i pot anar molt més enllà de les aparences. Sutton té la idea, rebutjada pel seu entorn més immediat, que es troba davant d'un assassí en sèrie. A partir d'aquesta premissa, Manhunt ressegueix la successió d'actuacions que van portar la policia a posar nom i cara al sospitós. La sèrie no inventa res des del punt de vista narratiu però els diàlegs i el realisme de les situacions ajuden a fer la sensació d'estar davant una realitat molt tangible. Un altre element clau de la sèrie, que tindrà segona temporada, és la interpretació de Martin Clunes com a Sutton. Còmic molt popular als 90, Clunes omple el personatge d'uns matisos i una personalitat abassagadors. Al seu costat, excel·lents secundaris.
