La Cúpula / 116 pp / 22,50 euros

La crisi dels 50 anys d'un dels tres autors, que en un mateix any va perdre feina, pare i mare, serveix d'inspiració per a un còmic pausat, alhora que tendre, que reflexiona sobre què significa fer-se gran i adaptar-se a cada etapa de la vida.

Grafito Editorial / 104 pp / 16 euros

Un músic de segona categoria cau pres dels encants d'una misteriosa ballarina de cabaret al Madrid dels anys 1920. O no ben bé, ja que l'acció es reparteix entre aquest món i un altre de terror gòtic on van a parar les víctimes de l'artista.

Panini / 152 pp / 20,90 euros

URSS, hivern del 1942. Un grup de franctiradores d'elit de l'exèrcit soviètic viu als boscos per combatre l'atac nazi. Profusament documentat, recull fragments de diferents històries reals per teixir un relat amb l'angoixa d'un atac imminent.

Salvat / 48 pp / 9,99 euros

Volum atípic en format de guió il·lustrat d'un audiollibre dels 60 inèdit en paper. Una petita joia extraviada que farà les delícies dels fans del personatge amb una obra on el bard del famós poblat decideix presentar-se a un concurs de cant.

Salvat / 48 pp / 9,99 euros

Soc

Rosemary

Valero-O'Connell (Minneapolis, 1994). Vaig viure i estudiar a Saragossa i ara visc a Brooklyn, on he creat còmics com Laura Dean me ha vuelto a dejar, guanyador de tres Eisner

Les darreres novetats de l'any ens porten unes històries que alternen emocions de la vida quotidiana amb el terror davant d'allò sobrenatural i l'èpica de combatre l'invasor, ja sigui amb la cruesa de l'hivern rus o amb el bon tarannà d'un llogaret gal irreductible

Els bons còmics, com les bones cançons i les bones pel·lícules, són difícilment explicables. Sobretot quan el que aporten al lector és una explosió de sensacions visuals i sentimentals mentre intenta lligar caps seguint una posada en pàgina impecable.

Aquest és el cas, sens dubte, de No te vayas sin mí, el darrer títol publicat a Espanya de la nord-americana Rosemary Valero-O'Connell. Establerta a Nova York, i resident a Saragossa durant uns anys, la dibuixant presenta en aquest títol els punts forts del seu estil, que recentment ha cridat l'atenció de crítica i públic d'arreu del món.

L'aposta de No te vayas sin mí és la de tres historietes curtes ambientades en espais de fantasia futurista que, en realitat, ens parlen de temes i sensacions ben quotidianes. És el cas, per exemple, de les dues amants protagonistes de la primera història, que es veuen separades en dues realitats diferents, des d'on una intenta trobar el rastre de l'altra. També ho és de la font de records i nostàlgia que impulsa una nau sinistrada o de la temuda geganta que en qualsevol moment pot despertar, eix de les altres dues narracions. Tres històries, doncs, d'un fort component al·legòric i que l'autora plasma amb uns dibuixos i una paleta de colors rosa i salmó que fan propers i palpables els móns més increïbles.

Uns altres colors, en aquest cas el blanc i el vermell, són els protagonistes de Sara de Gareth Ennis i Steve Epting. Dos colors que, aquí, evoquen la blancor dels paisatges nevats de l'hivern rus i el roig tant del caràcter soviètic de les protagonistes com de la sang que vessen els soldats d'un i altre bàndol en aquesta història ambientada en la Segona Guerra Mundial.

Profusament documentat, aquest còmic beu de diverses fonts per donar forma a un letal equip de franctiradores soviètiques durant l'intent d'ocupació nazi a l'URSS. Amb elles, la trama s'endinsa en el neguit constant de la guerra fent valer el rol d'una protagonista absoluta que, malgrat tot, manté intacta l'aura de misteri dels herois de combat.

Igualment letal, tot i que usant la màgia en comptes dels rifles, és la protagonista de Satanela, d'Alfonso Bueno i Diego Simone. Ambientat al Madrid de principi del segle XX, aquest títol segueix els passos d'un trompetista de segona categoria que cau a les urpes de la ballarina d'un cabaret que oculta un obscur secret. Barrejant el mite de la femme fatale amb el terror gòtic, la parella de dibuixants presenten una obra que, sense gaire complicacions, no deixa caure en cap moment el ritme i es llegeix d'un glop.

Radicalment diferent és el que aporta Corredores aéreos, del trio format per Étienne Davodeau, Joub i Christophe Hermenier. Partint del cas real d'aquest últim, que arribant al mig segle de vida, i en pocs mesos, va perdre la feina, el seu pare i la seva mare, els autors van donar forma a Yvan, un home que es troba en la mateixa situació que Hermenier i que s'instal·la a casa d'uns amics en un poblet nevat de les muntanyes franceses. L'estada entre la neu servirà a Yvan, a més de vendre el pis buit dels seus difunts pares, per fer balanç dels anys passats i intentar retrobar-se amb el jove a qui, anys enrere, la frontera dels 50 anys li havia semblat com tenir un peu a l'altre barri.

A més dels dibuixos, el còmic inclou també diverses fotografies fetes per Hermenier d'entre els objectes personals dels seus pares, presentades aquí com a records familiars d'Yvan i que doten les pàgines d'una càrrega emotiva extra.

Els qui sembla que no han de patir per les recurrents crisis de la mitjana edat són Astèrix i la resta de gals del poblat més famós del còmic. Perquè l'espera fins a la propera aventura en format de còmic no es faci tan llarga, ara arriba a les llibreries aquest El menhir d'or, una curiositat en forma de guió d'un audiollibre publicat originàriament els anys 60 i ara enregistrat de nou i acompanyat per les il·lustracions que, en el seu dia, va crear Albert Uderzo.

Pel que fa a la trama, la història és cent per cent Astèrix. Decebut perquè al poblat no valoren prou el seu art, el bard Assegurançatòrix decideix presentar-se a un prestigiós concurs de cant. L'acompanyaran al certamen els dos protagonistes en qualitat de guardaespatlles d'Assegurançatòrix per quan, previsiblement, l'afinació del bard provoqui la ira dels seus col·legues.