Diu Mossèn Joan: «mira, ja tens el titular, ´L'orgue de Manresa entra a l'UCI'». I no li falta raó al rector de la basílica de la Seu. Mentre uns i altres observaven ahir com els operaris del taller de l'organista cubà Carlos M. Álvarez carregaven caixes i tubs en un camió per dur-los prop de Terol, la imatge era afortunadament desoladora: l'espai de l'orgue ha quedat buit, talment com si li haurien arrencat les venes, els òrgans i els budells a un maniquí anatòmic i es pogués veure des de fora el seu interior despullat de l'entramat que li dóna la vida. Afortunadament, perquè la mudança es fa perquè d'aquí a catorze mesos l'orgue torni no tant sols sa i estalvi sinó restaurat, millorat, enriquit.
«És important que s'entengui que l'orgue de la Seu no és només per als actes religiosos, és un orgue per a la ciutat i volem que la gent se'l senti seu», repeteix Carme Alarcón, membre de la Comissió de l'Orgue que fa un mes va posar en marxa una campanya per recollir els 300.000 euros necessaris perquè l'instrument surti de les cures intensives. Ubicat al presbiteri, entre els contraforts de la capella de Sant Pere, l'orgue de la Seu no ha deixat mai de funcionar, però ha anat perdent vigor amb el pas del temps.
L'instrument va arribar al temple el 1957 de segona mà: construït pel genovès Silvio Puggina el 1922, es va instal·lar inicialment al monestir de Montserrat, i 35 anys després el va adquirir la basílica manresana. Diverses reparacions i afegits han allargat la seva vida útil, però han estat insuficients per dotar-lo de la varietat de registres que se li han d'exigir a un orgue pensat per il·luminar amb el seu so un espai tan voluminós i diàfan com el de l'església del Puigcardener.
«Ha arribat a nosaltres molt diferent a com era a l'inici, amb les diferents reformes fetes per Blancafort i amb elements que no li eren propis», va explicar ahir Álvarez, de visita a Manresa per supervisar el trasllat cap al seu taller d'orgueneria. «Per nosaltres, aquest encàrrec és rellevant», va reconèixer: «és el primer cop que fem un treball tan important a Catalunya, i ens interessa ser competitius al mercat català, on hi ha una tradició cultural molt destacada».
Els treballadors d'Álvarez van arribar dilluns a la ciutat i durant dos dies van estar desmuntant una maquinària complexa i difícil d'entendre per als profans en la matèria. Ahir, a mig matí, un camió va enfilar la Baixada de la Seu i es va apropar a la porta per iniciar l'emmagatzematge dels materials.
L'orgue de la Seu tenia 20 registres, 1.437 tubs, 2 teclats i 1 pedaler. La restauració sumarà 10 registres i 461 tubs més, situant el total per sobre dels 1.800. «Un orgue es divideix en tres cossos sonors, el pedal, l'orgue major i l'orgue recitatiu; són com tres instruments, i amb la restauració cada cos serà independent», va explicar Álvarez: «la música d'orgue és molt dialogant, i amb la renovació, l'instrument s'enriquirà exponencialment».
Els treballs al taller d'Álvarez duraran catorze mesos, i després en faran falta un parell més per provar l'orgue in situ abans de donar la feina per acabada. L'orguener cubà és responsable de la restauració i el manteniment d'orgues d'arreu de l'estat, com els 7 que hi ha a l'Escorial, i el de Vila-real, «semblant al de la Seu» i a la inauguració del qual hi van assistir el setembre de l'any passat els membres de la Comissió. «Aquell dia, va tocar Juan de la Rubia», recordava Alarcón.
«La documentació que s'ha conservat no ens permet conèixer al detall totes les intervencions que s'han fet a l'orgue des que va arribar a Manresa», va apuntar Álvarez: «l'instrument s'ha anat deteriorant i va arribar un punt en el que ja no era l'original». Els amics de l'orgue, entre els quals hi ha membres d'entitats com la Capella de Música de la Seu, van començar a plantejar ja fa quatre anys que havia arribat el moment de renovar-lo.
Jordi Franch és l'organista titular des del 1997, i les seves mans destres han permès que la peça continués donant servei litúrgic fins ara. Però la màquina ja no podia donar gaire alegries més. «S'ha decidit engrandir-lo, que es faci notar en les grans celebracions», va anotar Álvarez, citant, com a exemple de l'ambició del projecte, la incorporació de «set registres de gran envergadura i una secció de trompeteria que ara no té». Per donar una idea de la capacitat d'un orgue és molt aclaridora la següent analogia: «un orgue és com una orquestra en un sol instrument».
El taller d'Álvarez, ubicat a Villel, un poble al sud de Terol, serà el centre neuràlgic d'uns treballs que faran que «mitja Europa treballi per Manresa», va comentar l'orguener per donar a entendre que la restauració requereix materials procedent de diverses empreses i que incorpora «tecnologia d'última generació, transmissió electrònica i, alhora, un treball de fusteria artesanal, tradicional, com es realitza des de fa 500 o 600 anys».
Entre els 1.437 tubs que es restauraran n'hi ha de fusta i zinc i la majoria dels més petits són d'estany, en diversos aliatges. «Tot el procés comença de zero perquè aquest orgue, com la majoria, és únic, el disseny no s'ha copiat de cap altre», va afegir Álvarez, revelant que ara mateix té el magatzem ple de fusta per començar a crear tubs nous.
La façana de l'orgue que durant dècades han vist els manresans continua intacte, però es fa evident que a dins ja no hi ha res. I fins que les peces tornin a la basílica, per estalviar als visitants una mirada poc agraïda a aquella zona de la basílica, hi haurà una lona de grans dimensions que taparà la carcassa de fusta ornamentada. Dels materials que ja no faran cap ús, la Comissió se'n quedarà els que puguin tenir interès per exposar, en un futur, de cara al públic, com era l'orgue del principal temple de la ciutat.
Els fidels que acudeixen a missa i a altres celebracions rituals es queden sense orgue fins a l'inici del 2022, però no els faltarà la música perquè s'ha pujat a la nau principal l'orgue electrònic de la cripta.
