La poesia pren un paper destacat en el repertori de novetats amb el qual Adesiara arriba a la campanya nadalenca. Percy Bysshe Shelley, Lewis Carroll i la lírica xinesa són els protagonistes de tres de les novetats del segell martorellenc, en un catàleg que també inclou un volum de teatre de Frederic Soler, una reflexió humanista del segle XV sobre el matrimoni entre una dona jove i un home vell i una hilarant novel·la sobre una família de dotze germans.

La tensió entre la imaginació poètica i la raó és l'eix sobre el que pivota la reflexió que Percy Bysshe Shelley (1792-1822), un dels grans representants de la segona generació de romàntics anglesos juntament amb John Keats i Lord Byron. «La poesia, en un sentit general, es pot definir com 'l'expressió de la imaginació', i és connata a l'origen de l'home», afirma qui va ser marit de Mary Shelley. En aquesta Defensa de la poesia, que veu la llum per primer cop en català gràcies a la traducció de Marta Pera, l'autor proporciona al lector motius més que suficients per valorar l'art poètica com una font tant de saviesa com de plaer, amb grans noms com els d'Homer, Dant i Milton al capdavant de la condició divina d'aquesta forma suprema d'expressa artística i literària.

Sam Abrams és el responsable de l'edició de L'aire daurat / Com un núvol lleuger (Interpretacions de poesia xinesa), un volum que aplega dos reculls de amb les mirades que Marià Manent (1898-1988) va fer de grans clàssics de la poesia xinesa. Adesiara els aplega per primera vegada en un sol volum que permet descobrir «els grans dots de crític i lector de poesia de Marià Manent», tal i com apunta Abrams.

Miquel Àngel Llauger tradueix La cacera del Sauró, de Lewis Carroll (1832-1898), considerada la gran obra en vers de l'autor d'Alícia al país de les meravelles. Els protagonistes són els tres membres d'una expedició que vol trobar i caçar una criatura estrany anomenada Sauró. Escrita en to de comèdia, l'obra és un joc lingüístic i una paròdia dels poemes èpics.

A Lo ferrer de tall, Frederic Soler (1839-1895), alias Serafí Pitarra, presenta el contrast entre la vida frívola de la noblesa i l'ètica del treball. Aquesta peça, que Adesiara publica respectant el text publicat en vida de l'autor, «és una de les mostres més reeixides del model de drama proposat per Soler just en el període més fecund de la seva producció», afirma Ramón Bacardit en la introducció. El trio protagonista el formen un baró desvagat, el seu patge i la filla d'un ferrer: la pretensió del noble és conquerir la noia, però el tercer personatge complicarà tal propòsit.

Poggio Bracciolini (1380-1459) es va preguntar ¿Convé que un home vell es casi?, títol d'un un text del 1436 que ara Adesiara ens fa arribar en traducció de Susanna Allés i Ignasi Mascaró. L'autor es va casar quan tenia 56 anys amb una noia de 18 i es va qüestionar si la seva acció era adequada o no ho era. En forma de diàleg, la reflexió de l'humanista florentí planteja qüestions com l'encert de tenir fills a una edat avançada.

La dotzena, a més bon preu, que per primera vegada podem llegir en català gràcies a la traducció de Joaquim Mallafré, és el cinquè títol de la col·lecció Baluard amb la qual Adesiara edita novel·les per al públic juvenil però que també tenen interès per a lectors adults. Dotat d'un notable sentit de l'humor, aquest text explica com el matrimoni format pels enginyers Frank G. Gilbreth i Lillian Moller va aplicar a la disciplina familiar -dotze fills: sis nenes i sis nens- els sistemes d'organització que creaven per augmentar la productivitat industrial. No cal ni dir que aquesta singular manera d'entendre la vida en família va generar un grapat d'anècdotes i situacions còmiques, tal i com van explicar dos dels hereus, Frank B. Gilbreth Jr. (1911-2001) i Ernestine Gilbreth Carey (1908-2006).