La vida de Jann-Marc Rouillan és qualsevol cosa menys convencional. Condemnat a diverses cadenes perpètues -concretades en més de vint anys de presó- per la seva pertinença a grups de lluita armada, va explicar els motius que el van dur a participar en la formació de bandes com Acció Directa en un llibre de títol homònim prohibit a França durant més de dues dècades. Fa dos anys, el segell manresà Tigre de paper va publicar la novel·la de Rouillan La part dels llops i ara apropa Acció directa als lectors catalans, un dels nou títols que l'editorial ha anat treient aquesta tardor amb la voluntat de contribuir a la reflexió social, política i econòmica en un moment en que es fa molt necessari tenir eines per entendre el món més enllà dels discursos oficials.
«El document aquí editat va ser redactat durant la segona meitat dels anys noranta», explica Rouillan en l'inici del prefaci d'un llibre traduït per Oriol Valls i que té un pròleg de l'editor Thierry Discepolo. «Quan vaig decidir fer-ho, acabava de sortir de set anys d'aïllament i em trobava a la presó d'alta seguretat de Lannemezan», afegeix l'autor, que vol recuperar la «memòria» d'uns fets que no nega: «durant deu anys, nosaltres (és a dir, tots nosaltres) vam lluitar amb les armes a les mans. És això de què dona testimoni aquest llibre».
El relat de Rouillan s'inicia als anys 70 i viatja per diferents ciutats de França i, fins i tot, arriba a Barcelona en la voluntat de lluitar contra el sistema d'explotació capitalista. Tigre de paper tenia previst fer una gira de presentacions amb l'autor, però la justícia francesa el va sentenciar el 2018 a tres anys i mig de presó domiciliària per apologia del terrorisme i no pot sortir del país sense una autorització judicial. La condemna s'acaba el mes de gener i la intenció de l'editorial manresana és portar Rouillan a Catalunya per donar a conèixer el llibre.
Un clàssic de la lluita anticolonial
Un altre títol que Tigre de paper publica per primer cop en català -en coedició amb Pol·len Edicions- és Els condemnats de la terra, de Frantz Fanon (1925-1961), un clàssic del pensament anticolonial. Amb pròleg de Sartre, i traducció de Maria Llopis Freixas, aquest llibre del 1961 manté plena vigència perquè planteja qüestions sobre la dinàmica capitalista que es fan ben presents a l'inici del segle XXI. Fanon va militar en el Front d'Alliberament Nacional d'Algèria i va donar suport a la independència del país, que era una colònia francesa.
«Quanta raó tens quan expliques que l'única manera de lluitar des de la colònia contra la metròpoli que la sotmet és lluitar contra si mateixa o contra la construcció de la colònia com a producte incestuós i perifèric», afirma la historiadora Karo Moret-Miranda en l'epíleg. Fanon va penetrar no tant sols en l'anàlisi política del fet colonial sinó també en la psicologia del colonitzat.
Biografia de Francesc Layret
La vida i l'obra de Francesc Layret és l'objectiu d'un altre dels llibres que presenta Tigre de paper, escrit per l'ex-diputat de la CUP Vidal Aragonés. En aquesta biografia -Francesc Layret. Vida, obra i pensament-, l'autor intenta anar al fons del vessant humà i la trajectòria política d'un dels grans organitzadors del catalanisme d'esquerres, un actiu del republicanisme i l'obrerisme. Layret exercia com a advocat laboralista i va ser assassinat el 1920, quan tenia 40 anys, per pistolers de la patronal.
La terra necessita que la cuidin
Els lligams entre el sistema capitalista i l'escalfament global són objecte d'estudi a Qui apagarà aquest incendi? Història i perspectives davant l'emergència climàtica, de l'ecòleg i activista suec Andreas Malm. Traduït per Aurora Ballester, el llibre exposa la urgència de combatre l'economia basada en els combustibles fòssils per evitar el desastre socioambiental total.
De la necessitat de cuidar el planeta neix també Arrelats a la terra. Propostes per a una agricultura regenerativa, de l'enginyer tècnic agrícola i pagès Francesc Font, un volum en el que s'explica com des de la pràctica individual es pot lluitar contra la crisi climàtica. Amb pròlegs de l'actriu Sílvia Abril i la metereòloga Mònica Usart, el llibre també perquè, tot i els beneficis que proporciona, l'agricultura regenerativa no té un seguiment majoritari en el sector primari.
El feminisme alça la veu
La lluita del moviment feminista té molts fronts oberts, un dels quals és el que exposa l'activista Jenny Brown, coneguda per encapçalar la campanya perquè la pastilla anticonceptiva de l'endemà estigués disponible a les farmàcies dels Estats Units sense recepta. A Maternitats en vaga. La lluita oculta de les dones pel treball reproductiu, traduït per Anna Llisteri i amb pròleg de Sílvia Federici, l'autora d'aquest assaig es pregunta si la maternitat és la primera barrera que cal qüestionar en la cadena d'explotació del capitalisme. Per aquest motiu, proposa fer una vaga de maternitats que centri el focus en el tema de la criança amb la finalitat d'aconseguir el control del cos i donar valor a la criança.
Ficcions sobre les convulsions del segle XX
En el terreny de la ficció, l'oferta de Tigre de paper per aquest final d'any inclou dos títols que tracten moments cabdals de la història del segle XX. Paco Ignacio Taibo II explica a Sabem com morirem la petita revolta d'un grup de joves jueus que, l'any 1943, s'oposen als nazis que els estan tancant en el gueto de Varsòvia. Per la seva part, el col·lectiu Wu Ming -de qui Tigre ja va publicar Altai- signa Proletkult, una ficció situada al Moscou del 1927 sobre les contradiccions de la Revolució Russa.
Puig Antich explicat als infants
La nova col·lecció Els Petits Tigres d'àlbums il·lustrats infantils arriba al tercer volum després dels que, dedicats a Montserrat Roig i Neus Català, van inaugurar la sèrie. En aquesta ocasió, el duet format pel solsoní Uriol Gilibets i l'il·lustrador David Agrio tracta la vida del militant anarquista Salvador Puig Antich, un dels darrers executats pel franquisme. En aquesta col·lecció, Tigre de paper vol explicar als nens i les nenes les biografies de figures destacades en la defensa dels drets de les persones i les col·lectivitats.
