Fum, fum, fum es va cantar per primera vegada a Manresa el 1905, formant part del programa que l'Orfeó Manresà va oferir per la Festa Major (31/8/1905), sota la batuta del seu director-fundador Estanislau Casas (1883-1905). Era una de les cançons que havia recollit Joaquim Pecanins (1883-1948), al seu poble Prats de Lluçanès,?que la cantaven a les Matines de la Nit de Nadal?, i formava part de la col·lecció presentada en la primera edició de la Festa de la Música (1904) on guanyà el Premi del Centre Excursionista de Catalunya.
La melodia d'aquesta nadala la va publicar La Veu de Catalunya (24/7/1904), en la ressenya que va fer de la festa; i és la primera vegada que la trobem transcrita. En el 1905, el jove Joaquim Pecanins va ser present en aquell concert de l'Orfeó, segurament per la seva relació amb Casas. El Pla de Bages (2 /9/1905), en la ressenya del concert, esmentava l'estrena i l'èxit que va tenir: «Sabedor el públic de que assistia al concert l'actiu replegador de cançons populars catalanes, el notable músic senyor Pecanins el demana amb insistència desprès de cantar-se Fum, fum, fum i La Rosa del Folló fruits de la seva replega. Fou molt festejat pel públic al veure que acceptava la batuta que galanament li oferia en Casas al repetir-se aquestes composicions». Dos anys més tard (24/11/1907), en el teatre Conservatori, en el festival solidari per les víctimes de les inundacions ocorregudes el 1907, organitzat per l'Orfeó amb la valuosa cooperació del Cor de Sant Josep, va tornar a sonar el Fum, fum, fum sota la direcció de Manuel Jovés (1886-1927), sent la primera audició amb l'harmonització del compositor i musicòleg Francesc Pujol (1878-1945). L'endemà, El Pla de Bages sobre el Fum, fum, fum digué: «esclatà bulliciós, alegre quasi delirant de goig perquè a 25 de desembre havia nascut aquell minyonet ros i blanquet Fill de la Verge Maria». La Revista Musical Catalana també va publicat la melodia i el text de sis estrofes (1907).
L'any següent, l'Orfeó Manresà l'interpretà tres vegades: En el concert dedicat als socis protectors (19/3/1908), a l'Aplec en el Santuari de la Mare de Déu de la Salut, a Viladordis (26/4/1908), i en el concert que oferí a Santpedor, amb motiu de les festes del Centenari de la Guerra del Francès (26/7/1908). Casas va incloure, en el repertori de l'orfeó, una cançó que s'havia publicat l'any anterior i només en un diari: a més de tenir unes bones qualitats com a director, estava ben informat de les novetats sobre la recerca de cançons catalanes. El nou director Jovés, la va continuar incorporant en els concerts.
L'Orfeó Català també cantava el Fum, fum, fum, en aquesta harmonització de Pujol que, a més, n'era cantaire, professor auxiliar i subdirector (des de 1900). Aquesta va ser una versió molt generalitzada durant anys. Aquesta nadala ?una melodia anònima i local? que els manresans ja vam escoltar el 1905, va tenir una ràpida difusió en el món coral fins a convertir-se en universal. Valorem-la pel que representa: un patrimoni musical català que forma part del repertori nadalenc d'arreu del món.
