Marcel Tomàs, l'ànima de la Cia Cascai Teatre, assegura que el públic «té ganes de riure i desconnectar, de socialitzar i de curar-se una mica. Els sanitaris han treballat molt i encara ho donen tot, també els professors han fet la seva feina i ara ens toca als comediants entrar en escena, per jugar i curar l'ànima. Per això proposem un espectacle participatiu, dinàmic, fresc i, ara per ara, necessari».

Després de molts entrebancs pel darrer confinament, Cascai Teatre va aconseguir estrenar Un tal Shakespeare a la sala La Planeta de Girona, en el marc del festival Temporada Alta. I el primer bolo d'aquesta nova comèdia, creada durant el confinament del març i en què surten a escena els grans personatges del dramaturg anglès, el faran diumenge (18 h) al Centru de Cabrianes, un escenari que coneixen bé perquè ja hi han anat amb diversos muntatges dels 18 que ha impulsat la companyia en els seus vint anys de trajectòria. «Sempre que anem a Cabrianes ja tenim el públic guanyat, perquè la gent ja coneix el nostre univers i hi connecta molt bé», destaca Tomàs.

L'actor, director i creador exposa sorneguerament que Un tal Shakespeare va néixer «de la idea de fer un gran espectacle del gran dramaturg, amb tots els seus personatges, però com que la cultura ja està molt tocada, i els actors estaven confinats, vaig començar a reduir i em vaig quedar jo sol amb un ajudant, bé un becari molt secundari...». De fet, l'obra planteja què passa quan a un actor el deixen penjat, tot sol, a l'escenari i es disposa a fer una classe magistral de les obres de Shakespeare «amb l'estil de l'Escurçó negre, perquè a les obres de l'autor anglès sempre hi ha bufons, bojos de la cort... i així es repassen petits fragments d'Otel·lo, El rei Lear, Romeo i Julieta i, evidentment, Hamlet».

Marcel Tomàs només compta a l'escenari amb la complicitat de l'inseparable company Toni Escribano, i entre tots dos provoquen rialles desenfrenades en intentar aportar noblesa i sensibilitat a escenes que se'ls escapen de les mans. De fet, un cop s'evidencia que han de sortir-se'n com puguin perquè els actors titulars no arriben, el muntatge planteja de què parlaria ara Shakespeare si fos viu i, d'aquesta manera, es porten els seus personatges a l'època actual, per continuar parlant de temes universals com l'amor, la traïció, la mort... Així, davant del suïcidi, Julieta truca al 112 i fa petar la xerrada amb un psicòleg argentí...

Un tal Shakespeare sorgeix de l'univers desenvolupat durant 20 anys per Cascai Teatre: la paraula amb les recitacions shakesperianes; el clown més boig i exhibicionista, que barreja el teatre dins del teatre; el teatre de gest (s'explica una borratxera en dotze etapes, per remarcar la importància de la cultura del vi en les obres del bard anglès); i també les cançons, per repassar, per exemple, les 37 maneres diferents de morir que descriu el dramaturg en les seves 38 obres. És un muntatge en el qual passen tantes coses que, fins i tot, surten Clicks de Playmobil!