27 de desembre de 2020
27.12.2020
Regió7

L'editorial Tigre de paper proposa nou títols per regalar aquestes festes

El segell manresà combina assaig i ficció en el catàleg de novetats del darrer trimestre de l'any amb el fil comú de la reflexió sobre les lluites contra l'explotació capitalista

26.12.2020 | 23:54
Jann-Marc Rouillan a la plaça Major de Manresa fa un parell d'anys

La vida de Jann-Marc Rouillan és qualsevol cosa menys convencional. Condemnat a diverses cadenes perpètues -concretades en més de vint anys de presó- per la seva pertinença a grups de lluita armada, va relatar els motius que el van dur a participar en la formació de bandes com Acció Directa en un llibre de títol homònim prohibit a França durant més de dues dècades i que ara publica el segell manresà Tigre de paper. Acció Directa és dels nou títols que l'editorial ha tret el darrer trimestre per contribuir a la reflexió social, política i econòmica en un moment en que és molt necessari tenir eines per entendre el món més enllà dels discursos oficials.

Fa dos anys, l'editorial manresana va incorporar Rouillan al seu catàleg amb la novel·la La part dels llops. Ara hi afegeix Acció Directa, que «va ser redactat durant la segona meitat dels anys noranta», explica l'autor en un llibre traduït per Oriol Valls. «Quan vaig decidir fer-ho, acabava de sortir de set anys d'aïllament i em trobava a la presó d'alta seguretat de Lannemezan», afegeix Rouillan, que vol recuperar la «memòria» d'uns fets que no nega: «Durant deu anys, nosaltres (és a dir, tots nosaltres) vam lluitar amb les armes a les mans. És això de què dona testimoni aquest llibre».

El relat de Rouillan s'inicia als anys 70 i viatja per diferents ciutats de França i, fins i tot, arriba a Barcelona en la voluntat de lluitar contra el sistema d'explotació capitalista. Tigre de paper tenia previst fer una gira de presentacions amb l'autor, però la justícia francesa el va sentenciar el 2018 a tres anys i mig de presó domiciliària per apologia del terrorisme i no pot sortir del país sense autorització judicial. La condemna s'acaba al gener i aleshores l'editorial portarà Rouillan a Catalunya.

Un altre títol que Tigre de paper publica per primer cop en català -en coedició amb Pol·len Ed.- és Els condemnats de la terra, de Frantz Fanon (1925-1961), un clàssic del pensament anticolonial. Amb pròleg de Sartre, i traducció de Maria Llopis, aquest llibre del 1961 manté plena vigència perquè planteja qüestions sobre la dinàmica capitalista que es fan ben presents a l'inici del segle XXI. Fanon va militar en el Front d'Alliberament Nacional d'Algèria i va donar suport a la independència del país, en mans dels francesos.

«Quanta raó tens quan expliques que l'única manera de lluitar des de la colònia contra la metròpoli que la sotmet és lluitar contra si mateixa o contra la construcció de la colònia com a producte incestuós i perifèric», afirma la historiadora Karo Moret-Miranda a l'epíleg. Fanon va penetrar no tan sols en l'anàlisi política del fet colonial sinó també en la psicologia del colonitzat.

L'exdiputat de la CUP Vidal Aragonés ha escrit la biografia Francesc Layret. Vida, obra i pensament, on penetra en el vessant humà i la trajectòria política d'un dels grans organitzadors del catalanisme d'esquerres, gran actiu del republicanisme i l'obrerisme. Layret exercia d'advocat laboralista i va ser assassinat el 1920, als 40 anys, per pistolers de la patronal.

En el terreny de la ficció, dos títols que tracten moments cabdals del segle XX. Paco Ignacio Taibo II explica a Sabem com morirem la petita revolta d'un grup de joves jueus que, l'any 1943, s'oposen als nazis que els estan tancant en el gueto de Varsòvia. Per la seva part, el col·lectiu Wu Ming -de qui Tigre ja va publicar Altai- signa Proletkult, una ficció situada al Moscou del 1927 sobre les contradiccions de la Revolució Russa.

Els Petits Tigres arriba al tercer volum després dels que, dedicats a Montserrat Roig i Neus Català, van obrir aquesta col·lecció d'àlbums infantils. El duet format pel solsoní Uriol Gilibets i l'il·lustrador David Agrio tracta la vida del militant anarquista Salvador Puig Antich, un dels darrers executats pel franquisme.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Cartellera de cine

Bages Centre

Bages Centre

Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa.