«Després de 7 anys de feina avui arribem a port». Així arrencava ahir, en paraules del seu director, Marc Comabella, l'estrena a Manresa d'Altafulla: Tot és possible, una minisèrie de quatre capítols am-bientada en aquesta localitat costanera però embrionària de la Catalunya Central, d'on va sorgir la idea, el guió i bona part de les localitzacions interiors i dels actors i actrius que la interpreten. Era el 2013, i ahir el treball es mostrava per primer cop en públic, que va omplir (fins on era possible) les localitats reservades a la Sala Gran del teatre Kursaal, amb unes 400 persones.

Es va fer la projecció completa, de més de 3 hores (amb pausa inclosa), que es van fer curtes. Com a mínim és la impressió que tenien alguns dels assistents, encuriosits per veure a la pantalla coneguts del poble, i gratament sorpresos (segons deien) per la qualitat del producte. I és que la quinzena d'intèrprets protagonistes és majoritàriament d'origen bagenc i berguedà, com la mateixa peça, nascuda com a treball de recerca a l'institut Lluís de Peguera de Manresa de la mà de Marc Comabella i Mireia Ferrer, que també apareixen a la sèrie.

No en va, l'expectació era màxima abans de l'estrena, que s'havia previst a les 6 de la tarda, i que va convertir el pati del Kursaal en tot un phototocall mentre arribaven els actors amb comptagotes. Entre ells Sheila Farinha, una manresana de 24 anys en el paper de l'Alba, una de les protagonistes, que esperava impacient «i amb molts nervis» veure's per primer cop a la pantalla. I és que, si bé havia fet «algun curtmetratge» a partir del batxillerat en Arts Escèniques, aquesta ha estat la seva primera gran experiència davant de càmera, i no va decebre.

Un cop a dins es va fer el silenci per esperar la projecció, que arribaria després d'una presentació per posar l'espectador en context, i en què es va cridar tot l'equip directiu que pugés a l'escenari. A partir d'aquí començava la funció, i, com era d'esperar, Altafulla té els ingredients propis d'un culebrot, des de les aventures amoroses fins a la traïció, la malaltia, el dol, i fins i tot una mica de sexe. Arrenca amb les «mentides» que titulen el primer capítol, i continua amb diverses trames que evolucionen a un ritme constant i necessari per poder resoldre tots els embolics en quatre capítols de 40 minuts.

I sembla que se'n surt, segons opinions de totes bandes. Entre els actors, el balsarenyenc Arcadi Soler -en Ramon a la ficció- parlava d'un resultat «impecable» tenint en compte el mínim pressupost. També en sortia satisfeta la navassenca Mònica Morales -la secretària intrèpida que embolica la troca de bon començament- i els espectadors. «No sabia què venia a veure i m'ha sorprès molt positivament a tots els nivells» , apuntava Melcior Serra, de Navarcles, i Anna Pérez, que és de Súria però treballa a la biblioteca de Balsareny parlava d'un treball «fabulós» i de la «il·lusió de veure actuar gent coneguda».

Per al seu director, Marc Comabella, «sempre hi pot haver una millora», però es mostrava «satisfet» pel resultat d'un treball fet «amb un equip amateur i uns recursos pràcticament inexistents».

Altafulla: Tot és posssible es podrà veure el 3 de gener a Altafulla, i després s'intentarà que estigui disponible en alguna plataforma o televisió d'àmbit local, i qui sap si nacional.