Una beca, un guardó i un viatge a Nova York. L'actriu, cantant i compositora manresana Meïa Santiago (Mireia Izquierdo, 1977) va rebre el primer semestre de fa dos anys una beca de creació de la Fundació SGAE per ajudar-la a la composició dels temes de l'EP Mülzien 25, que va produir Dani Vega (Mishima). Uns mesos després, el juliol, Be Gentle My Love -un dels temes del treball-, guanyava el certamen mensual de cinema independent Aphrodite Film Awards de Nova York en la categoria Best Piece Of Music. Amb aquest premi, l'artista va decidir llençar-se «a la piscina»: es traslladaria a la ciutat dels gratacels i provaria sort. I allí continua.

«No coneixia ningú i tenia tres contactes. Però estava molt il·lusionada. La ciutat és dura, et desafia però si aconsegueixes sortir-te'n...», exclama. La manresana no va trigar a col·laborar amb músics locals i a aconseguir bolos en diferents locals i sales de concerts: Rockwood Music Hall, Sidewalk Cafe, Nublu, Studio 151 (on ha estat actuant des que va arribar), The Delancey, DROM, La Nacional Centro Cultural Español (com a resident, el darrer cop aquest estiu, a l'aire lliure), Culture Lab LIC, Norwood Club... O com artista de Sofar Sounds NYC i representant del Latinx Heritage Month. I el seu sarró de premis es va anar omplint: entre el 2018 i el 2019, cançons i videoclips de temes com Beyond The Angle Of Horror (cançó inspirada en l'assassinat a mans de terroristes de la fotògrafa Leila Alaoui); la mateixa Be Gentle My Love, Under The Sky Of Your Tough Love o Down By The Water -escrita amb la periodista i escriptora Verónica Sánchez orpella i amb el videoclip dirigit per Clara Brotons- van guanyar o van quedar finalistes en diferents certàmens de música i festivals de cinema de Nova York i Califòrnia, com el Pinnacle Film Awards, Independent Shorts Awards o ASA American Songwriting Awards.

Però l'adaptació no va ser fàcil: «a Europa hi ha més sentit de comunitat, aquí l'individualisme està portat a l'extrem. Socialment implica acostumar-se a uns altres valors», explica, però no va desistir. «Vaig picar molta pedra, vaig enviar currículums, mails, anava a les sales, em presentava» i el cert és que trobar actuacions va ser «més ràpid» del que s'esperava. Reconec que el meu cas no és el més habitual», afirma: «He conegut molts músics catalans a Nova York i sovint em deien: però si acabes d'arribar i ja estàs actuant!». Ha compaginat la seva carrera -també com actriu- amb «classes i fent mil feinetes per sobreviure però no em puc queixar. Soc una artista independent. I fins l'arribada de la pandèmia podia considerar que m'anava molt bé». Però la covid, com a tothom arreu del món, va alterar les rutines. També les de l'artista manresana.

Cançó en pandèmia

Amb les sales pràcticament tancades, Meïa va continuar treballant i a la primavera va estrenar el seu tercer senzill autoeditat: Angels in New York City, un projecte, però, que va quedar aturat per la pandèmia però que ja porta 10.000 reproduccions a Spotify; el videoclip, estrenat aquest mes, suma més d'un miler de visualitzacions a YouTube. Just quan la pandèmia es disparava, Meïa penjava a les xarxes la cançó i a l'altra banda de l'Atlàntic, la seva mare, malalta de covid, ingressava a la UCI. «Van ser uns dies molt durs, patint en la distància, sense poder fer res. Però, afortunadament, la mare es va recuperar». A la tardor va recuperar el projecte i va rodar el videoclip, dirigit per Peter Dressel i estrenat a la plataforma de televisió online Films On Go TV «gràcies al suport d'Aphrodite Film Awards NYC iAlexa Films LLC», on ha estat premiada diverses vegades.

Itaal Shur i Kelsey Warren

Meïa va compondre Angels in New York City amb Itaal Shur, reconegut compositor i multiinstrumentista americà, guanyador d'un Grammy a la millor cançó per Smooth, de Santana. I amb el també compositor Kelsey Warren (AKA Blak Emoji), també productor dels darrers temes de l'artista. Un electro pop genuí a l'estela de noms com la islandesa Björk o els suecs Little Dragon, una «sonoritat» que l'interessa a una compositora «intuïtiva» que va anar sumant estructures pop amb reminiscències jazz i pop-rock i neofolk en els seus treballs abans de viatjar als Estats Units. La manresana va escriure Angels in New York City «quan acabava d'arribar a la ciutat». Per a ella, Nova York és «una metàfora de la meva recerca espiritual». Hi ha la fascinació per la metròpoli, «per la seva escena musical i per la seva multiculturalitat» però, també aquell vertigen provocat per una ciutat «que mai no dorm». De fet, la cançó conté cites extretes del poema Ciudad sin Sueño de Lorca (Poeta en Nueva York).

Tot i que reconeix que, ara mateix, no és el millor moment, Meïa descarta tornar a Catalunya properament: «de moment em veig vivint aquí. Construint una carrera, duri el que duri». Ara viu a Brooklyn, prop de la zona del Parc Slope però ha canviat de barri mil i un cops: «L'allotjament és molt precari. Per una habitació pagues 800 dòlars; abans, entre 1.000 i 1.200». Però si ha de buscar un consol, més enllà de la seva carrera, és que «com a mínim les eleccions no les va guanyar Trump».