Per celebrar el bicentenari del naixement de Fiódor Dostoievski, que se celebra aquest 2021, l'editorial Comanegra ha volgut homenatjar l'escriptor rus amb la publicació del conte Un arbre de Nadal i una boda amb traducció de Marta Nin i les il·lustracions del martorellenc Oriol Malet (1975), que ha buscat transmetre la «mirada tan crítica, bèstia i descarnada de la societat» que tenia l'autor rus, un dels escriptors més importants de la literatura universal. Un conte que el mateix Malet defineix d'«estrambòtic, universal, àcid i carregat de violència de classe i de gènere» i que no té res a veure amb el Conte de Nadal de Dickens de qui, precisament l'any passat, es commemorava el 150è aniversari de la seva mort.

L'editor de Comanegra Jordi Puig va proposar a Malet il·lustrar Un arbre de Nadal i una boda, en una nova col·laboració entre l'editorial i l'il·lustrador martorellenc que també ha publicat en aquest segell Mandela i el general, un còmic sobre l'apartheid de Sud-àfrica i Nelson Mandela amb text del reconegut periodista britànic John Carlin i, el passat desembre, El polsim màgic, un conte infantil signat per Jordi Cuixart; el setembre, Malet signarà un còmic dedicat a l'Art Brut.

Per a Malet, la narració de Dostoievski «té molt humor negre perquè és un no conte o un conte que quan l'acabes tens ganes de tirar-te per la finestra, com tot el que escriu Dostoievski». Un relat que, tot i el títol, no té cap mena d'esperit nadalenc. La història situa el lector en un tema tan «bèstia» com el mercantilisme entre infants situat en una època com el Nadal. Per a Malet, és una metàfora perfecta de la societat d'avui que fa «prevaldre els valors adults del mercat» per davant dels valors humans representats per la innocència dels nens.

Segons l'editorial, en el conte nadalenc es pot percebre «una crítica social molt dura perfectament representada amb uns personatges altament estereotipats». Per a l'editorial, l'escriptor rus posa sobre la taula valors universals com «la justícia, la moral, la noció del bé i el mal i les relacions humanes». De Dostoievski, Malet assegura que li agrada «la mala llet que té» que és, precisament, el que «he volgut transmetre amb els dibuixos». Per això, afegeix ha creat un punt de vista «subjectiu amb personatges desagradables que es contraposen amb els nens».

Sense requisits, Comanegra, li va proposar al dibuixant martorellenc que les il·lustracions fossin «100% lliures. Saben que jo tinc un ampli ventall d'estils, però el que m'és més propi no és precisament el més comercial». Des de l'editorial li van suggerir que precisament fes servir aquest estil més personal i que no pensés en «si seria comercial o no».

A més, la idea de l'editorial era treballar el conte com un producte amb tapa dura per regalar i de qualitat: Per Nadal es fan sempre aquests regals que físicament són molt bonics, però sovint sense substància i en aquest sentit seria tot lo contrari», clou l'il·lustrador.