08 de gener de 2021
08.01.2021
Regió7
Pep Cruz

«L'important no és que poguem fer teatre sinó que estem vius»

Pep Cruz i Alba Pujol porten a Manresa una peça de Rigola que parla de la vida i la mort»

07.01.2021 | 22:54
«L'important no és que poguem fer teatre sinó que estem vius»

Actor. El reconegut intèrpret gironí (1948) reconeix que l'obra que arriba aquest diumenge al Kursaal és una de les millors experiències que li ha deparat la seva dilatada i reeixida trajectòria professional

El títol és llarg, el metratge concís i tot plegat respira la veritat de la famosa sentència hipocràtica ars longa, vita brevis (l'aprenentatge és llarg i la vida breu). El director i autor Àlex Rigola, l'actriu Alba Pujol i l'actor Pep Cruz van estrenar a principis del 2020 una peça sobre la vida i la mort que amb la pandèmia ha agafat un relleu inesperat. Aquest país no descobert que no deixa tornar de les seves fronteres cap dels seus viatgers arriba diumenge al Kursaal per exhibir la força que ha convençut a Catalunya i Madrid. «Sempre m'hi he sentit molt bé a Manresa, encara recordo el Cyrano del Flotats que vem fer al Conservatori», explica Cruz.

Han fet estada a la Beckett i el Poliorama, han anat a Madrid i han girat per Catalunya. Han pogut fer teatre, malgrat tot, i això és l'important.
No, t'equivoques, l'important és que continuem vius. Per edat i patologies prèvies, jo sóc població de súper risc, i no m'ha passat res.

Té raó, certament. Ahir es comunicava que s'han de suspendre «Les tres germanes» del Lliure per un positiu a l'equip tècnic. Es cuida molt?
El truc és fer obres de dos o tres actors com a màxim. És una qüestió de supervivència. Em van proposar fer La nit de la iguana al TNC, i vaig haver de refusar: 12 actors, 8 tècnics, 6 de producció, 3 de publicitats, 5 escenògrafs, ... 50 persones. Segur que la palmaria. Jo ara faig un eslàlom vital esquivant la parca. I ara, a sobre, venim a Manresa l'Alba i jo en cotxe ... i diuen que nevarà!

L'obra ens presenta una filla que parla amb el seu pare, afectat d'una malaltia terminal. La filla és, a la realitat i en la ficció, l'Alba Pujol, i vostè la figura paterna que, sense citar-lo pel nom, és el pare d'ella. Tot plegat la fa una obra molt especial?
Jo, a l'inici, tenia un cert rebuig: una obra sobre la mort ... si havia de ser morbosa o sentimental, no m'interessava. En Rigola va saber que el pare de l'Alba es moria i l'obra reflecteix les converses que van mantenir ells dos. Però a mi, l'Àlex, no em va deixar conèixer el Jaume, un home culte, amb molt sentit de l'humor.

Per què?
Una ximpleria del director, es deuria pensar que no sóc prou bo i no volia que copiés la personalitat del Jaume. No li perdonaré. El curiós del tema és que a l'estrena a Salt, durant el Temporada Alta, van venir amics i familiars a veure'ns i em deien que m'assemblava molt al Jaume ... amb qui només vam intercanviar algunes notes de veu de whatsapp. Suposo que el fet de ser la mateixa generació, ell d'Olot i jo de Girona, ... fa que hi hagués aquestes coincidències.

Per l'Alba deuria ser emotiu.
Ella flipava: em mirava i deia 'veig el meu pare'. I això que a l'estrena, qui es va trencar primer vaig ser jo i vaig haver de parar un moment. Per a ella ha estat una manera molt bona de passar el dol amb un comiat llarg.

Ens costa parlar de la mort?
A Occident, molt. Però l'obra també parla de vida, i molta gent, que amb la pandèmia ha tingut morts que no tocaven, surt de l'obra amb menys por de parla de la mort.
Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Cartellera de cine

Bages Centre

Bages Centre

Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa.