Un incident quotidià es converteix en un autèntic malson a Salvaje, una cinta protagonitzada per un pertorbat Russell Crowe (Gladiator, Una ment meravellosa) que interpreta un home que en ple colapse mental es creua en la carretera amb Rachel (Caren Pistorius), una dona que porta el seu fill a l'institut i que, en un embús de trànsit, li recrimina amb el clàxon que no mogui el seu cotxe en un semàfor. Però toparà amb l'home equivocat en el moment erroni: la violència i la ràbia es desencadenaran d'una manera irracional. El què Rachel ignora és que l'home que no vol moure el cotxe ha iniciat una fugida que no té aturador després d'assassinar la seva ex parella i el seu company sentimental i cremar la casa. Qui demanarà disculpes?

Escrita per Carl Ellsworth i dirigida pel cineasta alemany Derrick Borte, la pel·lícula podria ser un creuament entre El diablo sobre ruedas (Spielberg, 1971) i, sobretot, Un día de furia (Joel Schumacher, 1993). Però, en aquesta ocasió, amb un depredador que ha perdut el cap -un Crowe que literalment fa por- i que posa en primer terme la violència en comptes de la desolació i la mortificació que personificava el furiós Michael Douglas com a Bill Foster. Per a alguns crítics, la versió B dels films de Spielberg i Schumacher. Sigui com sigui, lluny dels personatges heroics, un agressiu Crowe, deshumanitzat i misogin, es permet explorar el seu costat més fosc en un thriller adrenalínic i delirant que convertirà una disputa absurda en un perillós joc del gat i la rata i que el portarà, oblidada tota racionalitat, a perseguir Rachel per la ciutat i amenaçar els seus éssers estimats. Una faula, segons el seu realitzador, de la fúria i la ira latents en la nostra societat.