La comèdia francesa s'ha convertit en els últims anys en una de les estrelles inesperades (amb booms com Bienvenidos al norte i Intocable) de la nostra cartellera. Perfumes també és una comèdia procedent del país veí, però es diferencia ostensiblement d'altres propostes que han gaudit d'un impacte comercial perquè desplega una personalitat tan subtil com captivadora, allunyada diametralment de l'humor de traç gruixut i del sentimentalisme més escarransit. Grégory Magne -va debutar fa nou anys amb l'estimable L'air de rien- ens apropa a la singular i oscil·lant relació professional i personal que s'estableix entre l'Anne, una sofisticada i un pèl altiva experta en olors, i el Guillaume, un pare humil i divorciat que accepta una feina de xofer per no poder perdre la custòdia de la seva filla. Dos éssers amb arrels socials i estils teòricament irreconciliables, però que acaben gestant una sorprenent i estimulant amistat. El cineasta gal sovinteja els llocs comuns (les pel·lícules de carretera, el bonrotllisme, el cinema de col·legues), però es desempallega finalment de les fórmules més fàcils (i gastades) perquè teixeix una vertadera delícia que observa les emocions (i els conflictes) dels seus personatges amb una mirada aguda i perspicaç, irònica i tendra alhora, que defuig el romanticisme més previsible.
Perfumes es revela com una petita i encantadora delicatessen que desprèn una fragància suau i exquisida. Un cinema sensible i intel·ligent que dona molt més del que promet. La delicada posada en escena troba contínuament la complicitat de la magnífica Emmanuelle Davos, una actriu versàtil i completa de qui vam poder gaudir anteriorment en títols com Lee mis labios i Reyes y reina. Una altra perla discreta que ens regala el cinema francès.
