«A tocar la zona zero de l'Anoia». Aquest va ser el títol de la primera de les set cròniques que el periodista manresà Marc Serena (1983) va publicar en aquest diari del 14 de març al 20 d'abril. Una sèrie, definia ahir el seu autor, de «mirada reposada» per saber com «vivia la Catalunya Central uns moments excepcionals». Titulades Cròniques en quarantena, el treball ha merescut el XXV Premi de Civisme als mitjans de comunicació en la categoria de treballs per a la premsa escrita, que convoca la Generalitat , i que l'any passat va quedar desert. Un treball que, segons el jurat, «plasma amb encert i originalitat les vivències de ciutadans i ciutadanes anònims durant els mesos de confinament». Serena rebrà dimarts el guardó, dotat amb 1.500 euros i convocat pel Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, en un acte que ha canviat el Palau de la Generalitat per una pantalla online. Les servituds del coronavirus continuen vigents.

Serena va publicar la primera peça de la sèrie el 14 de març. El dia 13, abans de decretar l'estat d'alarma, van confinar diferents municipis de la Conca d'Òdena. El primer el va escriure el manresà el mateix 13, des de La Pobla de Claramunt, la població més propera a les quatre confinades. I la sèrie va continuar per Calders, Solsona, Puig-reig, Esparreguera, Manresa i Castellbell i el Vilar amb la intenció de trobar aquestes «veus anònimes i diverses» de tots els sectors, explica. Des de l'operari que tallava gespa equipat com un astronauta a Calders fins la xarxa veïnal que s'oferia per ajudar a persones necessitades i que havien repartit fullets per les cases amb els seus telèfons. Des de l'experiència del cantant solsoní Marc Anglarill, que a través del seu canal d'Instagram cantava davant del telèfon mòbil el repertori que li demanaven els veïns fins a les persones que van continuar fent treball sexual en pandèmia, com la Vanessa, a Manresa.

Serena té clar que durant aquesta pandèmia ha quedat demostrat que «la gent ha volgut estar informada i saber com els afectava a casa seva» un virus que continua copant els titulars. Si va començar per la Conca d'Òdena és perquè va ser aquest territori de la Catalunya Central el primer on van saltar les alarmes. Si el jurat ha destacat del treball de periodista manresà «el valor de trobar històries concretes i originals en l'àmbit de premsa comarcal», Serena remarca el paper dels mitjans de comunicació de proximitat: «sovint ens queixem del centralisme de Madrid però amb Barcelona passa el mateix: sovint les històries que passen a comarques o les explica el diari o no s'expliquen». En un moment «excepcional com aquest» en què «les solucions seran globals o no seran, en què hem de prioritzar la comunitat», el premi que recollirà per les seves cròniques és també «un reconeixement a Regió7, per un treball en equip, per haver sortit cada dia malgrat totes les dificultats, i per haver apostat, amb aquesta sèrie, per anar una mica més enllà de la urgència de la informació diària, i voler oferir als seus lectors una mirada més reflexiva, més de fons».

Per a Serena, durant els darrers mesos la feina del periodisme ha estat «essencial: Quan algú vulgui saber com es va viure aquesta pandèmia històrica a la Catalunya Central, qui vulgui veure'n un retrat, ho buscarà a les pàgines d'aquest diari perquè el que les xarxes no permeten és la reflexió que dona el paper».