n La mezzosoprano Mireia Pintó (Manresa, 1968) explica que al segle XIX «no era ben vist que una dona pogués sobresortir com a compositora. Una dona no podia escriure òperes, simfonies... com a molt podia crear música de cambra, perquè no es pensés que era massa pretensiosa». Però, malgrat el pes històric de la misogínia i el patriarcat, hi ha hagut dones compositores, «i de molta qualitat, encara que elles i la seva música es coneixen molt poc». Amb el programa Amb veu de dona, que diumenge portarà al teatre Conservatori de Manresa, la bagenca es proposa fer-les visibles i reivindicar-les.

Amb veu de dona treu de l'oblit Clara Wieck-Schumann (1819-1896), Fanny Hensel-Mendelssohn (1805-1847), Pauline Viardot-Garcia (1821-1910) -de qui se celebren els 200 anys del seu naixement i que, avançada als seus temps, es relacionava amb les elits culturals de tot Europa- i Cecile Chaminade (1857-1944). La música d'aquestes compositores es combina amb anècdotes i vivències dels seus currículums, escrites pel musicòleg manresà Oriol Pérez i narrades per l'actriu Sílvia Bel. A més, Pintó i el pianista Vladislav Bronevetzky contrasten la música creada per dones amb àries i fragments musicals escrits per homes que mostren dones amb molt de caràcter, com la Carmen de Bizet.

Pintó i Bronevetzky van estrenar Amb veu de dona el juliol del 2019 per celebrar el 25è aniversari del Festival Internacional de Música Clàssica de Sant Fruitós de Bages. Una actuació dels dos músics plegats, per recordar com es va iniciar el certamen. Entre el públic hi havia Àngels Ponsa, l'actual consellera de Cultura i llavors directora general de Creació, Acció Territorial i Biblioteques, que va recomanar incloure el recital a Programa.cat, eina que facilita la contractació d'espectacles culturals.

D'aquesta manera, van sorgir diverses actuacions, com la de Manresa, «que és la tercera vegada que s'ha reprogramat. Esperem que aquesta sigui la vençuda, tot i que sempre anem amb els dits creuats». La primera data per al teatre Conservatori era el diumenge 8 de març de l'any passat, pocs dies abans del confinament. Però es va haver d'ajornar l'actuació, com també la de dos dies abans a Artesa de Segre, perquè la mezzosoprano va patir «una laringitis brutal, com no havia tingut mai a la vida. Vaig estar quinze dies muda, sense poder ni parlar, i vaig arribar a vincular-la a la covid, tot i que no vaig tenir símptomes com la febre». La producció, amb la recomanació del Programa.cat, ha anat (i té previst anar) a llocs «on no havíem actuat mai, com Premià de Mar, Balaguer... perquè no són al circuit de concerts més habitual. Però ens agrada fer territori i que la música de qualitat i poc coneguda arribi a com més públic millor. Arreu els espectadors estan contents d'haver descobert música feta per dones, amb l'explicació de les compositores, que la fa més atractiva. Així s'assaboreix més a consciència».

Pintó, a qui li han reprogramat una òpera per al 2023 i una altra «se n'ha anat a l'aigua», assegura que no es pot queixar perquè «he anat fent concerts i he continuat amb les classes a l'ESMUC, fins i tot estant confinats», però lamenta que «els artistes estan patint molt». Per això subratlla que es reconegui el paper de la cultura com a «bàlsam per a l'ànima, ara que estem mancats de moltes abraçades».