Estat d'emergència es va estrenar aquest estiu al Festival Grec de Barcelona i arriba a Manresa diumenge (Kursaal, 18 h) en el marc d'una gira per quinze equipaments escènics d'arreu de Catalunya. L'espectacle de la Producció Nacional de Circ reflexiona sobre com els artistes s'enfronten a un món en col·lapse: econòmic, ecològic, social.... La idea va sorgir abans de la pandèmia, però la creació es va fer en ple confinament «i el títol és premonitori. Tothom ens preguntava que si ho tiràvem endavant, que si ho deixàvem... però no ho podíem deixar perquè estem en un estat d'emergència real. Els joves artistes que participen al projecte no tenen un coixí econòmic i la nostra única opció era córrer davant de la bola perquè no ens trepitgés. I ens n'estem sortint», destaca el director del projecte, Joan Ramon Graell, amb més de vint anys d'experiència com a acròbata, dramaturg i director de produccions de circ i fundador de la companyia La Persiana.

Estat d'emergència és un muntatge protagonitzat per set artistes de circ, tots menors de 30 anys i la majoria formats a l'escola de circ Rogelio Rivel. Van sorgir d'un càsting fet a La Vela de l'Estruch de Sabadell al qual es van presentar 52 acròbates: «és una prova del molt bon nivell de circ que hi ha a Catalunya; i un dels moments difícils de procés va ser haver de dir que no a tanta gent». Després de la selecció es va poder fer una setmana de creació conjunta, però «just el divendres d'aquella setmana ja ens van confinar, i vam decidir continuar creant un espectacle de circ amb teletreball: preparant la dramatúrgia, preveient les figures acrobàtiques... Crear un espectacle per ordinador no s'ha fet gaire, i això li dóna un valor», remarca Graell.

«Tot el procés va passar a ser molt vivencial, en el sentit que vivíem una experiència nova, que era el confinament, i alhora la majoria dels artistes no havia creat ni estrenat mai cap espectacle. I per això l'espectacle destil·la moments d'incertesa, de ràbia, de por, d'inseguretat... i també de recerca de les arrels, de la memòria. Després dels mesos de confinament, portar això a una sala tant gran com el Mercat de les Flors va ser xocant, molt viu».

Ara que van de gira, agraeixen que la xarxa de teatres catalans «hagi apostat per no parar: pensem que cada dia pot ser l'últim i s'ha de gaudir». Amb Estat d'emergència proposen als espectadors «compartir plegats les vivències de l'últim any i reflexionar sobre si ja hi havia senyals que alguna cosa havia de petar. Hi posem les acrobàcies, que és un llenguatge que explica el risc, el límit, la fragilitat... de forma poètica i espectacular», exposa el director.

Graell afirma que el circ «és veritat: si no saps fer una figura, caus. Mostra la fragilitat, és risc, gairebé soledat amb la teva tècnica i el teu cos perquè només tu saps si te'n podràs sortir de la teva pròpia figura. Té un cert paral·lelisme amb la soledat que hem viscut tots en el confinament, quan no podíem sortir per fugir, per recol·locar-nos. El circ té aquesta força que altres arts no tenen».